Duran Lleida, un animal polític desairat per Pujol

Duran Lleida tanca una llarga etapa política aquest dissabte. Va accedir al lideratge d'Unió, partit històric que va transformar en un projecte basat en un fort lideratge personalitzat i en un espai ideològic democristià crític amb les tesis més sobiranistes de CDC, partit amb el qual va mantenir durant anys una pugna periòdica per ocupar un repartiment de poder intern favorable a UDC. La decisió de Pujol d'escollir Mas en comptes de Duran com el seu hereu va ser una de les etapes més conflictives de Duran, que es creia més capacitat que Mas per ocupar el nou lideratge de CiU. Després de la decisió de CDC d'apostar per l'independentisme, i després de l'ajustada victòria del no independentisme en la consulta interna als militants d'Unió (en què van participar poc més de 2.500 persones), CDC i Unió van trencar la federació.

D'ALCAMPELL AL CONGRÉS

Duran va iniciar la seva trajectòria a l'Ajuntament de Lleida i va ocupar escó al Congrés el 1982. La seva principal tasca en càrrecs de responsabilitat va ser la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals que va ocupar només per espai d'un any, ja que va dimitir en protesta per la decisió de Jordi Pujol d'optar per Artur Mas com a substitut.

Els últims càrrecs a CiU van ser els de secretari general de la federació, dels quals va dimitir en el procés de crisi interna entre els dos partits per la decisió de CDC a recolzar la via independentista i els pactes d'estabilitat amb ERC al Parlament.

Diverses vegades diputat al Congrés, des del 2004 va ser cap de files de CiU a les Corts. El 2011 va aconseguir que per primera vegada la federació s'imposés en unes generals a Catalunya.

UNA DISCREPÀNCIA CREIXENT

Notícies relacionades

Duran Lleida dimiteix com a president d'Unió

Una diputada de Junts: «La infermera del CAP em va dir que si fos immigrant em donarien cita avui mateix»

Les relacions amb la CDC d'Artur Mas es van anar deteriorant amb reiterades discrepàncies públiques en relació amb el procés sobiranista. Duran ha explicat obertament que CiU estava cedint a les tesis d'ERC i rebutja la viabilitat de la independència i de l'unilateralisme. Reivindica una solució pactada, basada en una disposició addicional a la Constitució. I denuncia que CDC ha perdut centralitat per la seva aposta secessionista

UN LIDERATGE FERRI

Pel que fa al seu lideratge intern a Unió, Duran s'ha enfrontat a diversos aspirants a la direcció, als quals ha batut en totes les ocasions en què un congrés del partit es plantejava en termes de confrontació. L'últim d'ells va ser l'exalcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal, que reivindicava l'independentisme i una reforma organitzativa interna. Finalment, la consulta interna sobre la secessió, en què les tesis de Duran es van imposar per poc més del 50% dels vots, van portar a una escissió de la qual ha sorgit Demòcrates de Catalunya, el partit que lidera Antoni Castellà, exdirigent del partit, i que reivindica l'independentisme i una opció ideològica menys conservadora.