El jutge empresona cinc detinguts del 'cas Acuamed' i imposa fiances a vuit

Per un trasplantament de cabells. Aquest va ser un dels regals que va rebre el director general d'Acuamed, empresa pública adscrita al Ministeri d'Agricultura, Arcadio Mateo, per "ordir un conjunt d'actuacions" per imposar en aquesta empresa "nombroses irregularitats en contra dels interessos públics i dels ciutadans". Així consta en l'acte de presó que ha dictat contra ell el jutge Eloy Velasco, que també ha acordat l'ingrés a la presó de quatre persones més i ha imposat fiances a vuit detinguts, que oscil·len entre els 12.000 i els 50.000 euros. I que han sigut abonades gairebé a l'acte, de manera que han quedat en llibertat.

El magistrat explica que Mateo des de mitjans del 2014 va portar a terme una sèrie d'actuacions "conscients i estimades (es parla de pressions) per beneficiar empreses privades com FCC, Acciona, Abengoa o Altec, que amb informes falsos van aconseguir que l'Administració els pagués pels seus errors en les obres adjudicades.

Així va ser amb la dessaladora d'Almeria, adjudicada a FCC i Abengoa, que va quedar "inservible" arran d'una inundació. I que va aconseguir una compensació de 40 milions d'euros perquè les "obres havien sigut pactades a un nivell molt alt al Ministeri". La dessaladora segueix sense ser reparada, però en els pressupostos generals del 2015 es van consignar 36 milions en compensacions i 22 milions en el del 2016. 

Altres contractes fraudulents es van portar a terme en la descontaminació del pantà de Flix. FCC va presentar "una reclamació il·legal de 30 milions d'euros" que al final va suposar un perjudici per a l'Administració de 40 milions d'euros. Les altres irregularitats es van cometre en una presa de València i a la dessaladora de Torrevella, que va ser adjudicada a Acciona, que va voler facturar 17 milions d'euros després de pressionar "per cobrar fons europeus".

La resta d'operacions sota sospita són la dessaladora de Campello, que es va adjudicar a Altec, per més que els informes tècnics no ho aconsellaven, la presa del riu Serpis a València i les conduccions de la dessaladora de Múrcia, en què es van instal·lar els tubs més cars de la regió, segons el jutge.

Mateo exercia aquestes activitats amb mà de ferro i no va dubtar a "moure dels càrrecs o destituir" els funcionaris que no seguien les seves instruccions. I els va substituir per persones de la seva confiança, com Gabriela Mañueco, que era la seva mà dreta, Francisco Javier Gómez i Pablo Martín. Aquests últims "es van doblegar a les seves ordres per no contrariar els seus superiors, per por de ser despatxats" o per obtenir beneficis com el lloguer de cotxes de luxe, estades en hotels de luxe o col·locació de familiars en les empreses privades. Mateo va ser complimentat amb una viatge a Turquia. Tots ells han anat a la presó.

En aquesta operació també s'hi han sumat "alts empleats" de les empreses que pagaven les prebendes per "inflar els beneficis de les seves empreses i per ampliar el seu prestigi professional", com és el cas de Nicolás Sttegman, que també ha sigut empresonat.

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’amnistia per a 27 processats pels preparatius de l’1-O

Govern i partits prometen donar un impuls al català malgrat els recels que frenen el Pacte Nacional per la Llengua

El jutge imputa a aquestes persones un reguitzell de delictes com ara organització criminal, malversació de cabals públics, suborn, tràfic d'influències i prevaricació administrativa. El togat explica que ha adoptat aquestes mesures pel risc de fuga i per evitar que intentin "manipular" les proves o influir "en contractistes o funcionaris honrats que els plantaran cara". I és que, com ha declarat un dels acusats, "el diner públic no és de ningú". 

En les seves compareixences judicials només van declarar tres dels 13 detinguts que van ser arrestats dilluns passat.