Anna Gabriel: "La desobediència és l'alternativa a la resignació"

¿És conscient que s'ha convertit en una bèstia negra d'una part de dirigents convergents i, si fem cas de les xarxes, també d'una part dels seus votants? Crec que la xarxa no és un reflex de la realitat. En aquests mesos, el pols que he pres al carrer és molt diferent. Fins i tot perquè aquelles persones que se m'han acostat amb un posicionament diferent del que tenia la CUP ho feien d'una forma totalment respectuosa. I perquè han sigut moltíssimes les mostres de comprensió i altres de total adhesió al que estàvem fent. El fet que s'hagi identificat tant un posicionament en la meva persona, algú de forma poètica parlava de ‘la néta de les bruixes que no vam poder cremar’, porta a reflexionar de com és de difícil entendre la cultura política de la CUP.

Els polítics i mitjans hem descobert com funciona la CUP. Però sembla que el seu cap de llista, Antonio Baños, tampoc ho devia tenir gaire clar. El funcionament de la CUP no és tan sols entendre un organigrama, una lògica organitzativa, sinó també una cultura política. Pot ser que a una persona que no ve de la militància de l'esquerra independentista i no està immersa en aquesta dinàmica li costi situar-se. Ell no compartia la postura de la CUP i li costava defensar-la, cosa que és normal. Potser no va tenir la paciència suficient per esperar que s'acabés la partida, perquè com s'ha pogut comprovar hi havia partida fins a l'últim moment.

¿Quan va ser l'última vegada que va parlar amb Artur Mas? Va ser en el segon ple de la investidura fallida.

¿En algun moment va pensar a deixar-ho córrer? No, mai. A la CUP hi havia veus crítiques per haver començat les negociacions i a mesura que passaven les setmanes n'hi havia més que pensaven que era un error haver-les concebut com ho havíem fet. Jo entenia que se'ns demanava que no ens aixequéssim de la taula. Independentment de la comoditat o incomoditat, teníem un mandat.

He llegit que vostè creu que el patriarcat es construeix amb l'exclusió de les dones. ¿Els atacs que ha rebut haurien sigut els mateixos si es tractés d'un home? No, perquè ‘puta traïdora’ l'hi dius a una dona. Els insults que han rebut les dones de la CUP tenien un component d'objecte sexual molt evident. Posaven un èmfasi en els atributs físics de forma rellevant. Preocupa el nivell de misogínia i que quan aflora hi hagi tants silencis en àmbits polítics i socials.

Quan la CUP va debatre si havia arribat el moment de concórrer a unes autonòmiques vostè va considerar que era prematur. ¿Vist com ha anat creu que tenia raó? La darrera legislatura vam tenir uns diputats que en moltes ocasions van ser altaveus de moviments, lluites i reivindicacions. Van apujar el llistó de la Cambra en moltes de les seves intervencions i per tant el balanç és positiu. Però també és cert que nosaltres vam alertar d'algunes qüestions que és bo que tinguem present. ¿Restarem pes a l'àmbit municipal? ¿L'àmbit parlamentari passarà a ser el preeminent? ¿Caurem en lògiques de lideratge quan nosaltres les volem combatre? ¿Podrem mantenir les energies que tenim al carrer? ¿Moderarem el nostre discurs perquè entrarem en una altra arena política?                                                                 

Algunes poden haver succeït. Segurament, però nosaltres sempre hem dit que no som millors que ningú i si a determinades esquerres d'aquest país els han passat aquestes coses per què no ens podria succeir a nosaltres. El que ens toca és fer una revisió permanent de la nostra tasca parlamentària.

Són un partit d'esquerres gràcies al qual Convergència segueix en el poder. ¿No té alguna cosa de contradictori? No faríem una lectura correcta d'on està el poder si el situéssim només en els càrrecs de representació del Parlament i el Govern. A l'Europa del capital els poders van més enllà. Nosaltres al que hem contribuït és a donar la majoria suficient perquè s'articuli un Govern de Junts pel Sí, que és cert que en el seu si té a una força que és CDC, però no només hi és ella. No sentim que hàgim facilitat la perpetuïtat dels interessos de CDC. El vector és defensar els interessos dels dos milions de persones que van creure que era el moment d'iniciar la desconnexió amb l'Estat espanyol.

‘La independència tan sols és possible sense CiU’. La frase és seva i la va dir en una entrevista al digital 'Diagonal' el maig de l'any passat. ¿Què ha canviat? No ha canviat res perquè en l'entrevista, que va més enllà d'aquesta frase, no em referia a les bases de CDC sinó al que ha simbolitzat CDC en aquest país. Ho resumíem dient ‘volem acabar amb el pujolisme, la corrupció, l'autonomisme, la lògica pactista, les retallades i les privatitzacions’. I les converses amb Junts pel Sí van anar en aquest sentit.  

¿En algun moment caldrà desobeir la legalitat? Sí, però també perquè la desobediència forma part de la nostra pràctica política habitual. En situacions d'emergència social hem obert panys i hem ocupat immobles. Igual que actuem contra el servei militar. Entenem que és evident que caldrà desobeir i que no compartim el lèxic ni la trajectòria amb Junts pel Sí, però haurem de veure si la població creu que la desobediència és un missatge a emetre.

Anem a casos concrets. ¿El ciutadà haurà de decidir si paga els impostos a una hisenda catalana o a l'espanyola? La voluntat és que la decisió final no recaigui en el ciutadà. L'Estat espanyol pot reaccionar amb l'asfíxia econòmica o bé en un altre terreny. Veurem quan arribi el moment si hi ha acord per al repartiment d'actius i passius o si apel·lem a algun tipus d'arbitratge internacional.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

¿Entén que hi hagi gent que quan sent que s'haurà de desobeir s'espanti? Sí, però quan s'explica que gràcies a accions desobedients s'ha avançat, també s'entén. El respecte a una legalitat que no és exemple de res, gestada en el franquisme, no pot operar com a límit. Si no ens deixen ser protagonistes d'una nova etapa explicarem que a l'altre costat només hi ha la resignació i perdre la dignitat personal i col·lectiva.

O sigui que, segons vostè, la desobediència és l'alternativa a la resignació. Sí, i és l'alternativa quan et diuen que el límit és la llei i no la raó.