La (possible) successió de Rajoy

Després de les eleccions del 20-D, no va trigar gaires dies Mariano Rajoy a aclarir que si l’enrevessat resultat electoral acabava en unes altres eleccions, es tornaria a presentar com a candidat del PP. I que, a més, no convocaria el congrés nacional dels populars, que va amb un any de retard, fins que la incògnita sobre la presidència d’Espanya s’aclarís. Una bona fórmula per intentar evitar que al seu partit comencés el ball de cadires i les inevitables quinieles sobre la successió.

Durant setmanes l’estratègia va ser efectiva. El silenci es va imposar en els quadros populars i no es va qüestionar que era Rajoy qui havia d’intentar la investidura, tot i el rebuig que provoca en altres organitzacions polítiques i la necessitat de suport que té per arribar al poder. Però el fet que el líder no hagi aconseguit en aquest temps que els socialistes –necessaris per a una investidura del PP– surtin del seu no i que hagi optat, divendres passat, per declinar la invitació del Rei a la investidura comporta, inevitablement, que sorgeixin dubtes sobre el seu futur polític. I que al partit se segueixin amb interès els passos de companys com el gallec Alberto Núñez Feijóo o la madrilenya Cristina Cifuentes, i es miri de reüll la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Tots tres formen part de les hipòtesis successòries.

Feijóo ha estat sempre a les oracions populars per al moment d’acomiadar Rajoy. El president de Galícia, amic del líder del PP, podia haver sigut ministre. Després de les municipals del maig i el mal resultat dels conservadors, Rajoy va voler renovar i va pensar en el seu paisà per al seu equip. Però ell, després de parlar amb Rajoy, va preferir quedar-se al Govern regional.

Sense escó

Tampoc va acceptar anar a les llistes al Congrés o al Senat, una decisió que, en legislatives ja passades, pesa a l’aparell del partit. Entrar a la Cambra alta sempre és possible a través de la quota autonòmica, però els partits prefereixen que, si han de fer oposició, el seu (potencial) líder tingui plaça al Parlament.

¿I després de les generals? El president de la Xunta no descarta res, si es tenen en compte les últimes (fa una setmana) declaracions que va fer al Faro de Vigo sobre el seu futur: «No ho he decidit. Ningú preveia aquesta enorme volatilitat política després del 20-D». Va anar més enllà. «A la pregunta de si vull ser candidat a les autonòmiques gallegues o al PP d’Espanya, és difícil de contestar», va afegir.

Notícies relacionades

La guerra dels rellotges

Tensa espera al PP

Una altra que desperta atenció és Cristina Cifuentes, presidenta de Madrid. La seva arribada al Govern autonòmic en un mal moment, la seva capacitat de pacte, les seves bones relacions amb l’oposició i el seu desmarcatge del vell PP han servit perquè ja la incloguin a la llista de possibles successors. Ella, però, ha repetit els últims 15 dies del dret i del revés que no està per substituir Rajoy. Però la gran quantitat d’entrevistes que ha concedit aquestes jornades tèrboles, «deixant-se veure», fa pensar a molts dels seus companys que vol ser a primera línia.

En tot cas, no té tampoc lloc al Congrés, com Feijóo, però a diferència d’aquest té tota la legislatura autonòmica al davant, la qual cosa en principi li resta enters. També Santamaría té possibilitats (i escó), segons els càlculs d’aquells que comparteixen amb ella militància. Sobretot, per la seva experiència al Govern i per haver sigut l’ombra de Rajoy. El president va delegar en ella per substituir-lo en un dels debats de campanya, la qual cosa va aixecar expectatives. Allò va fer córrer rius de tinta. Avui, tot està obert.