I el nano baixa del Ferrari

Després de més de set hores d'escorcoll, Alfonso Rus (Xàtiva, 1950) ha sortit aquest dimarts del seu domicili detingut per la Guàrdia Civil sota una breu pluja de crits de "lladre" i "corrupte", dirigits contra l'últim baró popular que va sobreviure a Eduardo Zaplana i Francisco Camps. Una imatge que dista molt de la que solia donar el que durant 20 anys va ser alcalde de la seva ciutat, per on tenia el costum de circular en el seu Ferrari, potser un dels 150 cotxes d'alta gamma embargats aquest dimarts en l'operació Taula, que ha fet caure un dels dirigents que més bé coneixia i més controlava el PP del País Valencià.

No pas en va, aquest empresari (de moda, de mobles, d'electrodomèstics...) i president del Club Esportiu Olímpic de Xàtiva que va passar a fer de polític, va dirigir el PP de València i la Diputació provincial fins a les últimes eleccions autonòmiques. També el maig passat va perdre l'alcaldia, que va intentar revalidar com a candidat fins i tot sense les sigles del PP, perquè el seu partit l'havia suspès de militància 'in extremis', amb les llistes ja tancades davant la Junta Electoral.

AMBICIONS FRUSTRADES

Notícies relacionades

L’única capital sense autovia a Madrid

Junqueras i Godàs exposen ERC a un cicle de consultes

Una gravació del 'cas Imelsa', pel qual Rus ha acabat al calabós, i en què presumptament se'l sentia comptant diners procedents d'un suborn ("Mil, dos mil, tres mil, quatre mil..." i així fins a "dos milions de peles"), va frustrar els seus plans de futur. Per exemple, el de ser president del València CF, somni que va expressar diverses vegades en públic. Tampoc va arribar a portar mai la platja a Xàtiva, capital interior de la comarca de la Costera, tal com va prometre als seus votants, sent la força més votada en cinc eleccions seguides.

Fanfarró i amb fama de trempat, no eren pocs els que al seu poble s'acostaven a demanar-li feina "al nano" (en referència a la seva baixa estatura), com se'l coneix a Xàtiva, on diversos veïns admeten que "col·locava qui podia". Durant dues dècades, pràcticament només l'humorista Xavi Castillo es va atrevir amb ell. Les imitacions del polític, per cert, li van costar la censura en espais municipals de Xàtiva i de la província. Des de fa uns mesos, i més des d'aquest dimarts, ningú recorda haver sigut alguna vegada amic del nano.