Sindicats i patronal afronten l'aturada política amb tranquil·litat

Els dirigents dels sindicats CCOO i la UGT i de les organitzacions empresarials CEOE i CEPIME encara no s’han posat nerviosos per l’absència d’un candidat clar a la presidència del Govern. Però fixen les seves preferències. Abans de reunir-se en un dinar conjunt, Ignacio Fernández Toxo i Juan Rosell es van mostrar ahir respectuosos amb els temps polítics.

El líder de CCOO va recordar que els ciutadans van optar en les eleccions del 20-D per polítiques de canvi, per la qual cosa els partits «estan obligats a interpretar adequadament el sentit del vot» dels ciutadans. Segons Toxo, els electors han apostat per un canvi de polítiques en favor de les que representen les forces de centreesquerra. El president de la CEOE va assegurar que no el preocupa que hi pugui haver una repetició dels comicis si finalment no s’aconsegueix formar Govern però va instar el futur Executiu a complir amb el dèficit.

TENDÈNCIES

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En la trobada entre Rosell, Toxo i Cándido Méndez, a la qual no va poder assistir Antonio Garamendi, president de les pimes, es van intercanviar punts de vista sobre les «tendències» de l’economia en un moment d’«expectació política», a l’espera que la segona ronda de consultes del Rei aclareixi qui és el candidat a la investidura. Els agents socials mantenen un pacte de negociació col·lectiva que assegura el desplegament de les seves estratègies en les empreses i garanteix la pau social en el futur Govern. Rosell va mostrar una «tranquil·litat total» davant l’absència d’un presidenciable, perquè és una possibilitat que acostuma a passar en altres països després d’unes eleccions.

«La política ara s’ha de posar d’acord», va indicar el líder de CCOO. «Ja és temps que a la gent se la comenci a rescabalar pels sacrificis que ha fet durant la crisi», va subratllar. En opinió de Toxo, el creixement de l’economia espanyola (per sobre de les d’altres països europeus), els baixos preus del petroli i el tipus de canvi, afavoreixen la demanda i l’alça de salaris.