Agustí Colomines: de la CatDem al Govern

Va estar anys allà darrere, entre bastidors, en responsabilitats que no tindrien per què haver sigut de primera fila mediàtica (ara en parlarem), fent també les seves aportacions a la causa en alguna tertúlia i molts articles, i ara ha vist premiada la seva fidelitat. Agustí Colomines (Barcelona, 1957) ha sigut nomenat pel Govern director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), dedicada a la investigació i a la formació del funcionariat.

Professor d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, la seva tasca en aquest àmbit, en especial a favor del nacionalisme català, ha sigut prolixa. Independentista de soca-rel, va ser un dels historiadors estrella que apareixien al programa d'aquell simposi que tanta polseguera va aixecar el desembre del 2013 i que portava per nom 'Espanya contra Catalunya'. El títol de la seva intervenció era 'La construcció d'un estat liberal espanyol: segle XIX', però no ens aturarem aquí, en la seva tasca acadèmica ni al capdavant del Centre Unesco de Catalunya, sinó en la seva trajectòria política, que va començar a agafar impuls per al gran públic el 2007.

LA CASA GRAN DEL CATALANISME

La Casa Gran del Catalanisme. L'ingent projecte d'Artur Mas abans de canviar de rasant cap a l'Ítaca de la independència. Doncs bé. L'encarregat d'abanderar aquella nau que pretenia traspassar sigles just quan CiU estava castigada al racó de pensar de l'oposició no era altre que el mateix Colomines. Aquell any, l'expresident i encara líder de Convergència va situar aquest historiador al capdavant de la fundació CatDem. Aquesta entitat, anteriorment fundació Trias Fargas però que va canviar de nom després d'esclatar el 'cas Millet', havia d'escenificar una nova era a CDC, de més transparència i transversalitat. Així ho venia Colomines, però al cap de poc d'accedir al càrrec ja li van caure a sobre nous escàndols.

La CatDem ha aparegut als papers (judicials i periodístics) com una suposada tapadora de CDC per finançar-se de manera irregular a través de comissions, ja siguin del 3% o més. L'any passat, per exemple, 'El País' informava que Convergència va cobrar 2,2 milions d'euros de l'entitat entre el 2008 i el 2011 per treballs sense justificar, però les sospites vénen de més lluny. L'octubre del 2009, la Conselleria de Justícia va reclamar a la fundació que aclarís una despesa de cinc milions i va provocar la ira de Colomines, que va amenaçar d'estirar la manta: "Si em pressionen, llavors nosaltres ho explicarem tot, estendrem de forma generalitzada la sospita de tot i posarem en crisi el sistema i això és Itàlia". Unes declaracions al més pur estil Jordi Pujol ("si talles una branca, cau una branca i tots els nius que hi ha fins a caure l'arbre sencer"), de qui ara renega sense embuts el flamant director de l'EAPC.

Notícies relacionades

Agustí Colomines: "No es veu gaire estratègia en la transició nacional"

Colomines: "És impossible que trobin res, ja que no hi ha documentació administrativa"

Colomines va deixar la direcció de la CatDem el 2013 no després de més sospites de corrupció, sinó després d'un editorial de la publicació de l'entitat en què es va desfogar contra ERC pel seu "partidisme" i per "no estar a l'altura de les circumstàncies". També va atacar el republicà Oriol Junqueras per llançar "missatges buits". Llavors Esquerra ja era sòcia de Convergència. Ara comparteixen Govern i Colomines en forma part.

"Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar", va dir Machado. El nou càrrec de l'Executiu havia sigut militant de Bandera Roja. Ara té Podem i Barcelona en Comú entre les seves bèsties negres. A Twitter i als seus articles les seves escomeses a l'esquerra alternativa han arribat a cotes similars als seus menyspreus al Govern central, representant d'una Espanya que per a ell no està al nivell de Catalunya. ¿I la CUP? Tampoc ha escapat de les seves invectives. Vet aquí dues de les seves perles anteriors a la investidura de Carles Puigdemont. Una: "La CUP ha deixat podrir la victòria sobiranista del 27-S com qui rosteix un pollastre rostit". Una altra: "Potser al final s'arribarà a un acord, però naixerà bord i destruirà a qui entri debilitat i amb l'ou de la serp dins de les seves pròpies files". Gràcies a aquest pacte, ara té càrrec al Govern. Anna Gabriel no ha trigat a criticar el nomenament d'algú que va arribar a "insultar-los". "Acceptem les crítiques, formen part del debat polític, una altra cosa és expressar-se amb la voluntat d'humiliar i faltar al respecte".