El tripijoc de la desconnexió

El president Mas va aconseguir que les eleccions del 27-S fossin llegides per molts ciutadans com un plebiscit. Malgrat,com ens ha dit mil vegades Alex Salmond, el líder independentista escocès, unes eleccions al Parlament mai poden substituir un referèndum.

D’aquestes eleccions ha sortit una majoria de 72 diputats que legítimament defensen la independència de Catalunya. Però JxSi i la CUP saben que no existeix ni la majoria social ni les condicions polítiques per assolir el seu objectiu.

Potser per això, per amagar aquesta evidència i per no voler dir la veritat a la ciutadania, varen aprovar una resolució el 9-N plena de doble llenguatge i amb el placebo polític de la desconnexió.

Des de el mateix moment de la seva aprovació, la resolució del 9-N està políticament morta. Tant és així que ni els que la valen votar, ni el Parlament, ni el president Puigdemont s’atreveixen a defensar el seu contingut.

Però com no volen reconèixer que el seu full de ruta ens porta a un cul de sac, porten dos mesos fent tripijocs amb la desconnexió. Cada setmana diuen una cosa i el seu contrari, intentant que cada ciutadà es quedi amb la que més li agrada.

Des de negar la desconnexió unilateral a dirque aviat tindrem una legalitat catalana diferent de l’espanyola que ens desconnectarà de facto. O afirmar que mai es farà elegir als ciutadans entre dos legalitats tributaries al mateix temps que es defensa que en 18 mesos tots els impostos es pagaran a l’Agència Tributària catalana.

En aquesta estratègia juguen un paper simbòlic important les tres lleis de desconnexió: transitorietat jurídica, Seguretat Social catalana, llei tributària catalana.

Però com saben que aquestes lleis no tenen cap possibilitat política ni jurídica d’entrar en vigor, han fet la darrera jugada del seu tripijoc.

Ni el Govern Puigdemont presenta els projectes de llei sobre aquestes matèries, ni els partits que donen suport al seu Govern presenten cap proposició de llei. I es treuen de la màniga una altra proposta kafkiana, la de crear tres ponències conjuntes de tots els grups del Parlament per elaborar les seves lleis.

Les ponències conjuntes serveixen per elaborar lleis, sense tenir un text previ, quan tots els grups del Parlament estan d’acord en la necessitat d’una llei, encara que no coincideixin amb el seu contingut. Però aquest no és el cas, perquè alguns grups parlamentaris ja els hem dit que no creiem en l’estratègia de la desconnexió unilateral.

En resum, els grups parlamentaris que han signat un pacte d’investidura que inclou com a mesures estrella les tres lleis de desconnexió, i un president que s’ha compromès a presentar els projectes en el termini d’un mes després de ser investit, li diuen a la societat catalana que no assumeixen aquesta responsabilitat i la deleguen a la resta de grups, que ja ens hem pronunciat en contra d’aquestes lleis.

Catalunya Sí Que es Pot ha apostat decididament per participar en la comissió d’estudi del procés constituent. Creiem que és l’espai adequat per debatre i acordar el que volem que sigui un procés de ruptura, de nova transició amb el sistema socio-econòmic i polític de la transició de 1978. Pensem que és un bon espai de diàleg i per construir ponts i generar un gran acord social.

Catalunya Sí Que es Pot participarà en el debat de qualsevol projecte de llei que presenti el Govern o de les proposicions de lllei que presentin altres grups. O farem per discrepar o per coincidir, però sempre a partir d’una proposta concreta sobre la que debatre.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Però Catalunya Sí Que es Pot no formarà part d’aquest nou tripijoc de JxSI i la CUP, que només té com l’objectiu fer veure que es fa, allò que ells saben que no estan en condicions de fer.

I sobretot intentarem que el Parlament no quedi atrapat en aquests tripijocs. Tal com ens demana gran part de la ciutadania, intentarem que el Parlament i el Govern centrin la seva actuació en resoldre els problemes que té avui la ciutadania amb solucions d’avui.