Rita Barberá, una dona sola

Fa poc més d’un any, des del balcó de l’Ajuntament de València, l’alcaldessa Rita Barberá feia burla a la Intifalla, una protesta festiva que denunciava el menyspreu de les autoritats populars a les víctimes de l’accident del metro. Amb la llengua fora i la mà al nas, assenyalava la seva privilegiada posició i els deia: «Jo, aquí». Barberá sentia llavors que d’allà no se n’aniria mai. Però des d’aquell dia tot ha anat a mal borràs per a l’alcaldessa d’Espanya, com la va batejar el mateix Mariano Rajoy que ara proclama en referència indirecta a ella que al PP «tothom tindrà el mateix tracte» i que, pel que fa a sospites de corrupció, «ja no se’n passa ni una».

    En les últimes municipals, encara que va ser primera força política a València, Barberá va perdre 100.000 vots, la meitat dels seus regidors i l’alcaldia. I va deixar de ser aquell actiu que aixecava passions en els mítings del PP i al qual el mateix Rajoy aclamava, malgrat que ja estava assenyalada en el cas Emarsa per haver rebut de la trama diverses bosses de la luxosa marca Louis Vuitton (un «regal habitual», segons ella va assenyalar); en el cas Nóos (del qual es va escapar malgrat que el jutge José Castro va veure clars indicis per imputar-la) i en la ruïnosa compra pública de l’empresa que fa ver fallida que organitzava el Gran Premi de Fórmula 1 a València.

25 escortes

Barberá tampoc està formalment investigada en el cas Imelsa, però sí que ho està tot el seu entorn; 20 assessors o exassessors i 14 regidors o exregidors. Ara, el balcó on se la veu sortir és el de casa seva, un edifici on fins fa uns mesos dos policies locals feien guàrdia dia i nit. No obstant, Barberá ara no és menys accessible que abans. No va trepitjar mai gaire el carrer, fora d’actes acuradament preparats on l’acompanyava una cohort de senyores i joves de Noves Generacions; ni va baixar del cotxe oficial. El seu Lancia Delta va estar aparcat 23 anys al pàrquing de l’ajuntament. Segons l’actual alcalde, Joan Ribó (Compromís), Barberá tenia a la seva disposició més de 25 agents exercint d’escortes les 24 hores, fins i tot en vacances.

    Encara que hi ha molts rumors sobre la seva vida privada, poca cosa se’n sap. De la seva joventut, que va ser musa de l’humor de València i que va treballar com a periodista en el franquisme. Del seu model de gestió, que li agrada envoltar-se de la seva família. La seva germana Asunción (Totón) Barberá va ser la seva cap de gabinet a l’ajuntament. Un dels seus nebots, Quique, un empresari a qui contractava habitualment el seu consistori, i a la seva neboda Toti la va col·locar en un teatre municipal a les ordres de l’empresari José Luis Moreno (que el va enfonsar). Pocs amics se li coneixen; potser Mari Carmen García Fuster, secretària municipal del grup popular i la seva més estreta col·laboradora. Amb ella, que està en llibertat sota fiança de 150.000 euros, se la va veure sortir del seu domicili en un cotxe aquest dijous.

    Al marge d’aquesta excepció, sembla que entre els seus companys de files no va cultivar cap amistat, encara que quan manava tots la idolatressin. Fins i tot Alfonso Grau, exmà dreta i la màxima autoritat valenciana imputada en Nóos, ja no tracta amb ella. Ara l’anomena «la senyora Barberá» i creu que sí que sabia que sota el seu mandat hi va haver blanqueig i finançament il·legal del partit.

    A l’avui alcalde Ribó li resulta difícil creure que una alcaldessa «que decidia fins i tot el color de les flors» que  cada any es plantaven al pont més car de mantenir de la ciutat no estigués «al corrent de tot». Ella ha admès amb orgull en diverses ocasions que tots l’anomenaven «la cap» i era habitual veure-la donant ordres, no precisament amistoses, a vegades amb un simple gest o mirada.

Notícies relacionades

Les terceres primàries de Lobato

‘Cuina’ per a Joan Carles I

    Ara aquesta mirada fosca amb prou feines apareix a la finestra del seu domicili, on se la pot imaginar acompanyada de les bosses, fulards i altres regals de luxe que s’han anat revelant en les diferents causes de corrupció en què s’ha vist implicada. Així passa les hores, pensant si renuncia a la seva acta de senadora o no.

    La nineta dels ulls de Manuel Fraga, va fundar Aliança Popular a València i va ser candidata a la Generalitat sota aquestes sigles. Va perdre, com també ho va fer el primer cop que es va presentar a l’alcaldia, amb el PP, quan va firmar el que ella ara anomena «un pacte de perdedors» amb Unió Valenciana per ser alcaldessa. Després de 32 anys de diputada i 24 al capdavant de la tercera ciutat de l’Estat amb quatre majories absolutes, ara és per al PP un bé amortitzat i una «senyora» o militant més.