Muriel Casals, el somriure del procés

Muriel Casals (Avinyó, 1945, Barcelona, 2016) deia que una de les seves aficions era quedar per sopar amb amigues i amics i dedicar unes hores a conversar. Transmetia serenitat fins i tot en aquests temps convulsos i segurament aquesta calma i compromís amb Catalunya, un país que desitjava que fos "normal", és el que l'ha convertit ja per sempre en un referent de la cultura i la política. Per sempre i fins i tot per a aquells que discrepaven de la seva defensa de l'independentisme, màxim compromís que va assumir a l'acceptar formar part de la llista de Junts pel Sí.Junts pel Sí.

MISSATGES D'AFECTE

La prova que era una dona estimada, més enllà de les sigles polítiques, és que, al saber-se la seva mort, les mostres de condol no es van limitar a l'espai sobiranista. El condol ha englobat tot l'espectre polític, des del president de la Generalitat, Carles Puigdemont,Carles Puigdemont que ha destacat que era un referent a seguir, fins al líder de Ciutadans, Albert Rivera, que a través de Twitter va transmetre el seu condol a la família, amistats i companys del grup parlamentari.

Prova de l'afecte que despertava són les paraules del cap de files del PPC al Parlament, Xavier García-Albiol, que, des dels antípodes polítiques, expressava així el seu condol per la mort de Casals: "Catalunya ha perdut una persona que lluitava pels seus ideals, s'entregava per la seva causa, i estimava a Catalunya".

Però potser el millor dels resums de la seva figura l'ha fet l'expresident Artur Mas, a l'afirmar que ella encarnava "totes les virtuts" del projecte independentista i "cap de les misèries".

Economista de formació, un dels seus mentors en la llavors acabada d'estrenar Universitat Autònoma de Barcelona, el catedràtic Jordi Nadal, li va donar un consell: "Pensi que ser professor d'econòmiques no consisteix a explicar economia només, sinó que consisteix a educar joves". Ella, que va ser la primera dona universitària de la seva família, va seguir aquesta sàvia recomanació. Defensava que només amb l'economia no podia entendre's què passava al món i insistia que eren necessàries la resta de ciències socials.

ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Va ser una professora que va ensenyar i va aprendre. Tota la vida aprenent, explicava. La seva militància, com la de tants altres polítics catalans, es va iniciar en el PSUC, i tot i més d'un dubte va seguir fins a Iniciativa. Sempre en un segon pla, allunyada de protagonismes. Fins que va assumir la presidència d'Òmnium Cultural, el març del 2010.

Després de mig segle des de la seva creació, també va ser ella la primera dona que va assumir el càrrec d'una institució bolcada a defensar la llengua i cultura catalanes i, coincidint amb la seva presidència i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, va assumir la bandera, primer del dret a decidir i després ja l'estelada. 

L'èxit de la manifestació del 10 de juliol que sota el lema de 'Som una nació. Nosaltres decidim' va congregar centenars de milers de catalans va ser d'Òmnium, amb Casals al capdavant. Va ser la primera de les grans concentracions cíviques  i a partir d'aquesta va estar en totes, tant en l'organització com rere les pancartes.

"NOSALTRES SOM EL SOMNI"

Amb l'ara presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pilotant l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) van impulsar el juny del 2013 l'anomenat Concert per la Llibertat. Al Camp Nou va ser on va pronunciar una de les seves frases més conegudes: "No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni".

Un any després, en el seu discurs en la multitudinària V de l’Onze de Setembre va recordar que Pau Casals va dir allò que la llibertat no és negociable. Sí, era independentista, però no li agradaven expressions com 'Espanya ens roba'. Havia alertat en més d'una ocasió que el principal perill del secessionisme era la por i, demostrant que no era el seu cas, va assumir el compromís d'integrar-se en la llista conjunta amb què CDC i ERC van concórrer junts a les eleccions del 27-S.

Notícies relacionades

Puigdemont: "Sabrem completar el somni de la Muriel"

El llegat de Muriel Casals

Va deixar la presidència d'Òmnium i va ocupar el número tres de la candidatura de Junts pel Sí. "Convenceu a tothom que val la pena", va insistir durant la campanya. Ja com a diputada havia rebut l'encàrrec de dirigir la comissió del procés. La seva última imatge pública és precisament a la sala de comissions del Parlament on es reuniran els seus integrants. Allà es va conjurar amb Gabriela Serra per aconseguir el seu propòsit. "Ho farem, ho farem bé, no podran", li va xiuxiuejar a la diputada cupaire entre flaixos dels fotògrafs.

Un dia després, el 30 de gener, va ser atropellada per una bicicleta a l'Eixample barceloní. Va lluitar però no va sobreviure a l'accident. La família vol un funeral íntim i, més endavant, està previst que Casals, el somriure de la qual perdurarà en el record, rebi un homenatge públic.