Els que van tibar del fil

A Itàlia es va encunyar el terme ‘pentito’ per definir els que es penedeixen de formar part d'una banda criminal i decideixen col·laborar amb la justícia. En el món anglosaxó es denomina ‘whistle-blower’ els ‘gola profunda’ que denuncien accions il·legals a l'organització on treballen. A Espanya, els últims casos de corrupció han sortit a la llum a través de diferents figures. N'hi ha que són penedits. N'hi ha que ho fan per venjança. Altres tracten de reduir la seva condemna. I també hi ha qui ho fa per honradesa. Aquests són alguns d'ells.

'CAS NÓOS'

Antoni Diéguez i Pepote Ballester. Dos perfils diferents per al mateix cas. El primer va ser el diputat socialista que el 2005, després d'assistir a un congrés organitzat per Iñaki Urdangarin a Palma, va veure “alguan cosa estranya" i va demanar els papers al Parlament autonòmic. Al comprovar que els dos dies d'esdeveniment van costar 1,2 milions d'euros, va organitzar una roda de premsa el febrer del 2006 per demanar explicacions. El fiscal Pedro Horrach i el jutge José Castro van agafar el testimoni... i fins aquí. Al costat oposat de Diéguez hi havia Ballester. Regatista olímpic i amic del marit de la infanta, va participar amb ell en diversos negocis de Nóos, fins que el 2009 el van detenir pel ‘cas Palma Arena’. Acorralat, va decidir col·laborar amb la fiscalia per reduir les seves penes. En el judici va inculpar Urdangarin i Jaume Matas Jaume Matasen els tripijocs de la suposada xarxa corrupta.

'GÜRTEL', IMELSA', 'PÚNICA'

La teranyina s'estén principalment per Madrid i València. Va fer saltar un dels suros José Luis Peñas. Exregidor del PP a Majadahonda, va gravar converses de Francisco Correa per després portar-lo a la fiscalia i treure a la llum la Gürtel i una de les seves derivades, el ‘cas Bárcenas’. Una altra de les persones que van destapar l'escàndol va ser Ana Garrido, funcionària de l'Ajuntament de Boadilla que va denunciar arreglos al consistori. Va quedar relegada del seu lloc de treball (va denunciar assetjament laboral) i, arruïnada, va haver de vendre els seus objectes personals per subsistir.

També ha canviat la vida de Marcos Benavent, que ha passat del vestit a la indumentària 'hippy': va estar presumptament involucrat en les corrupteles del 'cas Imelsa', que s'ha carregat l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus i ha estret el setge sobre Rita BarberáRita Barberá. Per veure reduïda la seva condemna, va gravar centenars de converses que involucraven dirigents del PP i empresaris. Algunes similituds guarda aquest cas amb el de David Marjaliza. Presumpte soci de l'exconseller madrileny Francisco Granados en la trama Púnica, està imputat per aquest escàndol de comissions i va sortir de la presó sota fiança després de col·laborar amb la justícia; és a dir, després de cantar alguna cosa més que la 'Traviata' i fer tremolar el PP madrileny.

'CAS PUJOL'

Hisenda investigava la família Pujol des de feia anys, però l'espoleta va saltar definitivament amb el relat de María Victoria Álvarez en seu policial el 2013. Llavors, com li havia explicat al restaurant La Camarga a Alicia Sánchez-Camacho dos anys abans, Álvarez va acusar el seu exnòvio Jordi Pujol Ferrusola de portar diners a Andorra en bosses d'esport. A partir d'aleshores van començar a eclosionar suposats tripijocs del clan i fins i tot el patriarca va acabar confessant que va ocultar fons. 

EL 'CAS MILLET' I EL 3%

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquest estiu farà set anys que Fèlix Millet va admetre davant la justícia el desviament de fons del Palau de la MúsicaPalau de la Música, institució de la qual va ser president. Ho va fer després que la fiscalia de Barcelona presentés una querella contra ell per apropiació indeguda i falsedat. La troca va anar creixent i els investigadors van apuntar al suposat cobrament de comissions irregulars a través de la institució per part d'una fundació de CDC. ¿Era el 3%? Relacionats amb aquest guarisme, airejat també per Pasqual Maragall, han sorgit altres escàndols. L'exregidora d'ERC Montserrat Gassull va denunciar l'any passat el cobrament de comissions fraudulentes a Torredembarra. El 2011, el regidor de la CUP a Reus David Vidal va ser qui va destapar el 'cas Innova', que implica empresaris i gerents de l'Institut Català de la Salut.  

'CAS ERE'

Dos empresaris de la capital andalusa, Pedro Sánchez Cuerda i José Ignacio de Rojas, van denunciar que els directius de l'empresa municipal Mercasevilla els havien exigit una comissió de 300.000 euros per a la Conselleria d'Ocupació de la Junta si volien obtenir una subvenció per construir una escola d'hostaleria. La jutge Mercedes Alaya va començar a tibar el fil el 2011 i es van detectar irregularitats en prejubilacions fraudulentes que s'havien inclòs en un ERO de Mercasevilla. Vist el que havia passat, es va ampliar la investigació i l'escàndol es va estendre com una taca d'oli.