23-F: ningú està on estava

Aquest dimarts es compleixen 35 anys de l'intent de cop d'Estat encapçalat pel tinent coronel Antonio Tejero, l'home que va tenir Espanya amb l'ai al cor durant 18 hores aquell 23-F del 1981. El mateix Tejero va ser condemnat a 30 anys per rebel·lió militar consumada amb l'agreujant de reincidència, però després de 15 anys i 9 mesos entre reixes va quedar en llibertat condicional el 3 de desembre del 1996 per les seves donacions de sang i els seus treballs a la presó. Ara disfruta de la jubilació. Cap personatge clau d'aquell dia està a la primera línia política. Molts han mort.

Tejero, l'últim dels processats per l'intent colpista que ha sortit de la presó, és dels pocs caps que encara poden explicar la seva irrupció i la de 200 guàrdies civils al Congrés al crit de "todo el mundo al suelo". Retirat al seu pis de Madrid, diu que és "feliç" i viu de la pensió que li paga l'Estat. "Van intentar destruir-me [...]. Només vull viure tranquil, com un jubilat més", va declarar fa uns dies al suplement 'Crónica' d''El Mundo'.

Quan no és a la capital d'Espanya, on assisteix diàriament a missa i alguna vegada s'escapa al Museu del Prado, Tejero sol passejar els seus 83 anys pel club nàutic de Torre del Mar (Màlaga). Allà remata les sobretaules amb "whisky marca nacional" i intenta evitar els focus, encara que la seva figura torna a l'actualitat cada 23-F, especialment el del 2014, quan amb cinc dies d'antelació va celebrar la jornada convidat pel seu fill a prendre paella en una caserna de la Guàrdia Civil de Valdemoro (Madrid). El fill, tinent coronel, va ser destituït pel Ministeri de l'Interior, però l'Audiència Nacional va ordenar restituir-lo en el seu càrrec a l'al·legar que la decisió l'hauria d'haver pres l'Institut Armat.

Un altre dels convidats a aquell àpat va ser el capità Jesús Muñecas. Condemnat també per la seva participació en el 23-F, va ser ell qui va pujar a l'estrada de l'hemicicle i va llançar la següent frase: "No passarà res, però esperarem un moment que vingui l'autoritat militar competent perquè disposi". Anys després va tornar a donar titulars al ser un dels expolicies reclamats per l'Argentina per tortures durant el franquisme.

Altres protagonistes del 23-F més coneguts encara fa temps que van morir. Del bàndol colpista ja estan morts, entre altres, l'exgeneral de divisió de l'Exèrcit de Terra Alfonso Armada (2013) i Jaime Milans del Bosch (1997), el capità general de la segona regió militar que comandava la conspiració des de València, mentre que el flanc polític compta amb traspassos com els d'Adolfo Suárez (2014), Santiago Carrillo (2012), Manuel Fraga (2012), Manuel Gutiérrez Mellado (1995) i Leopoldo Calvo-Sotelo (2008). La investidura d'aquest últim com a president era la que s'anava a votar en el moment en què els colpistes van irrompre a l'hemicicle. Finalment va arribar al càrrec dos dies després.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Felipe González, Alfonso Guerra i José Bono són altres noms que van viure en primera persona el conat de cop d'Estat. Tots tres encara tenen veu en la política, però parlen des de la rereguarda i fora del Congrés: l'últim d'ells a deixar l'escó va ser Guerra, el novembre del 2014.

Ni tan sols el Rei és el mateix. Actor clau el 23-F, Joan Carles I va abdicarJoan Carles I el juny del 2014 en favor del seu fill Felip i ara exerceix de monarca jubilat amb una agenda més decantada cap a l'aspecte social.