Esperant Otegi

Bildu confia que la imminent sortida de la presó d’Arnaldo Otegi servirà per encarrilar el rumb de la coalició, que s’ha complicat extraordinàriament els últims mesos. A més de dos mals resultats electorals consecutius, la seva estratègia també està trobant una forta contestació interna. Els seus moviments més recents, entre els quals destaquen l’acostament tàctic al PNB i una crida als presos etarres perquè assumeixin la legalitat espanyola, han causat encara més dubtes entre els militants.

    Otegi abandonarà la presó de Logronyo avui després de complir una condemna de sis anys i mig per integració a ETA. Enrere quedaran les nombroses campanyes de suport, amb notable ressò internacional, que han posat en marxa els seus partidaris durant aquests anys. A Euskadi, tots els partits menys el PP coincideixen que la seva estada a la presó ha sigut injusta, i això li atorga una legitimitat inusitada per a un dirigent de l’esquerra abertzale. Com ha assenyalat alguna vegada el diputat socialista Odón Elorza, el món de Batasuna s’ha trobat sense desitjar-ho amb un «Mandela blanc», capaç d’aglutinar vots molt més enllà dels caladors habituals.

SENSE PERDRE TEMPS

Avui, just quan surti de la presó, està previst que faci les seves primeres declaracions en un petit escenari en una esplanada a no més de 200 metres de la presó i hi ha convocat un homenatge al seu Elgoibar (Guipúscoa) natal. Així mateix, dissabte se celebrarà la seva posada en llibertat en un gran acte al Velòdrom d’Anoeta.

    Després de les rebudes i els homenatges, Otegi haurà d’«aterrar» de seguida per afrontar les eleccions basques previstes per a la tardor. Els seus pròxims afirmen que ha seguit l’actualitat basca amb detall i que surt «amb ganes». Ningú dubta que les bases l’elegiran com a candidat, i a la coalició, tant Sortu com els seus socis saben de sobres que és un dels seus principals actius.

    Els advocats de l’esquerra 'abertzale' estan segurs que la inhabilitació especial que pesa sobre ell fins a l’any 2021 no li impedirà concórrer als comicis, ja que no es detallen en la sentència els càrrecs concrets als quals no pot accedir. De fet, destaquen que hi ha precedents que així ho confirmen, com el parlamentari de Bildu Iker Casanova, amb set anys d’inhabilitació especial i que finalment es va poder asseure al Parlament basc. Avala aquesta interpretació el mateix fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, que ha afirmat que «veu»  Otegi com a candidat sense que hi hagi traves jurídiques.

    De fet, el pla traçat per Bildu està orientat a aconseguir rèdits electorals fins i tot si els tribunals li impedeixin concórrer a les eleccions. La seva idea és presentar la candidatura d’Otegi davant la Junta Electoral. Això evitaria que la impugnació fos jutjada per l’Audiència Nacional o pel Tribunal Suprem. En primera instància analitzaria el cas un jutjat contenciós administratiu, i després de successius recursos, li correspondria finalment al Tribunal Constitucional, en vigílies de les eleccions, pronunciar-se.

   

 En tot cas, la influència d’un Otegi lliure ja és palpable. La resta de partits fa mesos que estan atents als seus passos, i una bona prova d’això és la pregunta que va llançar als tribunals espanyols el president del PNB, Andoni Ortuzar, perquè clarifiquin si finalment podrà ser candidat. De fet, va admetre que tota l’atenció que està rebent no fa sinó millorar la seva posició «en l’aparador polític».

 

   Només dos mesos després de sortir de la presó, Otegi serà protagonista absolut del congrés de Sortu, força de la qual ja és secretari general vacant. El seu partit avança un any la cita per «ressituar» el seu discurs davant una «situació política canviant», segons han explicat. A ningú se li escapa que la irrupció de Podem en la política basca ha suposat un cop duríssim, ja que part del seu electorat, amb un perfil més esquerrà que independentista, ha optat per recolzar Pablo Iglesias.

    Amb aquest diagnòstic, Sortu sap que ha de remarcar el seu perfil social i reforçar el partit, en què prenen cos sectors crítics amb l’estratègia seguida. La tasca d’Hasier Arraiz té molts detractors, que li recriminen que no hagi sabut gestionar la immillorable situació que tenia fa quatre anys, quan l’esquerra 'abertzale' va aconseguir la representació institucional més gran  de la seva història, amb l’alcaldia de Sant Sebastià, la Diputació de Guipúscoa i desenes d’ajuntaments. No obstant, ara mateix les expectatives electorals el situen com a tercera força a la Cambra de Vitòria, darrere del PNB i Podem.

DEMANDES DELS PRESOS

Arraiz ha intentat trobar un espai per a Sortu després de l’adéu d’ETA a les armes, però el pacte PNB-PSE li ha tancat les portes per poder negociar amb els penabistes. Curiosament, just al final de la legislatura s’han produït dos fets d’una gran rellevància: d’una banda, la crida als presos perquè acceptin la legalitat espanyola i agilitzin la seva sortida de la presó, i de l’altra, el seu acostament al PNB.

    Després d’anys d’obert enfrontament entre les dues famílies nacionalistes, han sorprès diversos gestos que s’han produït recentment, com la disposició de Bildu a integrar-se en Eudel, l’associació de municipis bascos de la qual sempre havia rebutjat formar part, i el seu oferiment per tirar endavant una proposta penabista, la Seguretat Social basca. Es tracta d’un gir que no s’acaba d’entendre entre els molts militants que consideren el partit d’Ortuzar com un rival a batre.

¿MEDIARÀ?

Notícies relacionades

El compte enrere d'Otegi

Pernando Barrena: «Otegi està cridat a tenir un paper d'home d'Estat»

Encara més controvertida internament ha sigut la sol·licitud als presos d’ETA perquè acceptin solucions individuals pel curs legal establert. El col·lectiu de presos s’ha afanyat a afirmar que no «es penediran» mai, ni «denunciaran» els seus membres, ni diran «el que no creguin» per accelerar la seva excarceració.

    De fons, el que Sortu reclama als presos és que s’adaptin a la nova situació sense ETA i acceptin l’estratègia marcada pel partit cap a la independència. En vista de les diferències entre les dues parts, sembla imprescindible la intervenció del pres més famós de l’esquerra 'abertzale'.