Sorollós 'no' a Sánchez

Amb una abstenció de Coalició Canària, 130 vots a favor de PSOE i C’s i 219 en contra de la resta, Pedro Sánchez va abandonar ahir el Congrés amb un primer no a la seva investidura. Ara li toca decidir si, abans de demà –jornada en què se celebrarà una segona votació– posa sobre la taula una oferta d’última hora dirigida a Podem, IU i Compromís, després d’haver-ho intentat sense èxit dilluns. Així, Sánchez haurà d’elegir entre aprofitar les pròximes hores al màxim, «mirant al futur sense ira i deixant de banda els greuges», com va arribar a dir el socialista Antonio Hernando per resumir com han d’afrontar immediates negociacions, o esperar fins a la setmana que ve, com en principi prefereixen altres.

L’aspirant del PSOE està obligat a redefinir l’estratègia després d’escoltar a l’hemicicle suspicàcies davant el seu projecte i dubtes, avisos seriosos dels catalans i un parell de picabaralles amb Mariano Rajoy i Pablo Iglesias que trigaran a evaporar-se de la memòria col·lectiva, especialment el protagonitzat amb el cap de Podem, que va anar pujant de to fins a arribar a un colofó aspre, amb al·lusions a Felipe González i el seu passat «tacat de calç viva». Això és, el terrorisme d’Estat (els GAL) que es va produir en el seu mandat i que, entre altres coses, va ser  responsable de segrestar, assassinar i enterrar en calç viva el 1983 els etarres Joxean Lasa i Joxi Zabala.

El sorprenent episodi dialèctic va provocar l’enuig dels socialistes, la ira d’alguns d’ells (que van enviar  «a la merda» el polític de Vallecas), l’agre enfrontament d’Iglesias amb la bancada de Sánchez davant un president del Congrés perplex i a estones sense control de la situació i, com ells mateixos van reconèixer sense micròfons davant, la decepció de destacats podemistes que creien que no era necessari que el seu cap anés tan lluny.

EL FANTASMA DE LES ELECCIONS

L’intercanvi entre Sánchez i el líder de Podem –en què també van sortir les víctimes d’ETA o Arnaldo Otegi– remou les bases dels dos partits en un moment en què els seus secretaris generals segueixen allargant-se la mà mentre es miren amb desconfiança. «Ens ho ha posat difícil», sostenen fonts socialistes en al·lusió a Iglesias, admetent que és lògic que la sensació ara sigui que el pacte és inabastable. Però des del PSOE s’insisteix que s’intentarà la investidura fins a l’últim minut.

Sí que va disfrutar Sánchez de l’aval explícit d’Albert Rivera, rebatejat per part d’Iglesias en aquesta sessió com «la taronja mecànica». Es va dedicar a defensar el seu pacte amb Sánchez i a reclamar a Podem i al PP l’abstenció. Ara bé, Rivera va dedicar la majoria de la seva intervenció a explicar per què no havia elegit el seu suposat aliat natural, Mariano Rajoy, a qui ja veu com una rèmora per no frenar la corrupció i, a més, per declinar l’oferta del Rei perquè se sotmetés a una investidura.

Amb les coses així, hi va haver enfrontaments d’esquerres, però també de les dretes. Rivera va picar amb duresa. Per si de cas. Per si hi ha eleccions. Per allò de marcar territori. Rajoy, pel seu costat, va recórrer a potents dosis d’ironia (que van fer les delícies dels seus diputats, necessitats d’aplaudir un líder)  i es va encarregar de posar el crit al cel pel fet que, per primera vegada en democràcia, el que queda segon a les eleccions es presenti com «un tal senyor canvi» i intenti arribar al poder amb ajuda de C’s, sabedor, va dir, que no li quadren els números. Només per «supervivència política» davant una probable repetició de comicis generals, va denunciar. Es va esplaiar amb Sánchez. Va ser més mesurat amb el cap dels taronges, tot i que a les seves files no oculten que li tenen ganes. 

EL REFERÈNDUM I LES ALTRES LLENGÜES

Notícies relacionades

Examen tipus test: ¿quant saps de les investidures?

¿On eren Sánchez, Iglesias i Rivera en la investidura de Rajoy?

L’aspirant socialista a ocupar la Moncloa va tenir també enfrontaments amb Joan Tardà, d’ERC, mentre que va viure un debat més assossegat amb Francesc Homs, de Democràcia i Llibertat, a qui va recomanar que s’oblidés d’un referèndum i se centrés a negociar dins els marges que marca la llei. Els polítics catalans es van repartir els papers, però tots dos van votar no a Sánchez. Aquest, al seu torn, va aprofitar totes les ocasions per dir que no busca el seu suport, tot i que en aquesta ocasió va preferir centrar-se en Esquerra per subratllar que sobre les seves espatlles no pot sostenir-se un Govern d’Espanya.

El PNB va deixar clar que segueix esperant que el PSOE accepti la seva agenda basca si pretén el seu suport, mentre que Compromís i IU van confirmar que es faran pregar. Tot això, en un ple de la «nova política» on fins i tot hi va haver intervencions en català, també de Rivera, i en eusquera –fins i tot Patxi López s’hi va llançar– i petó entre ses senyories. A la boca: encara més novetat.