Oportunitat de canvi i progrés

La política que no té vocació pràctica no és política. Per bones que siguin les mesures que es defensen, per elevats que siguin els ideals que ens inspiren, de res serveixen aquestes mesures i aquests ideals  si no es porten a la pràctica, és a dir, si no milloren la vida de les persones. I no en un futur tan lluminós com llunyà, sinó en el present immediat de qui es veu pressionat per la necessitat d'una feina, d'una beca o d'una plaça en un centre de dia per a persones grans. 

Pertanyo a una tradició política, no només a una tradició ideològica que defensa els valors de llibertat, d'igualtat, de justícia social, de solidaritat, sinó a una tradició que és capaç de perseguir aquests valors en presència d'altres grups polítics que no pensen igual que nosaltres.

Els resultats electorals del 20 de desembre ens van abocar a la política, és a dir, al diàleg, a la cessió i a l'acord. Després de quatre anys d'una majoria absoluta que va bloquejar el diàleg, que es va negar a escoltar, que fins i tot va obturar les vies de la política, la societat espanyola va apostar per un escenari que conjura la possibilitat de tornar a cometre aquell error. Ningú pot, en la configuració actual del Congrés, obviar la presència, els interessos i la paraula de tots els altres. 

Els resultats de les passades eleccions no són el revers de la mateixa moneda que va circular durant els últims quatre anys a Espanya, sinó un verdader canvi de paradigma. Cap partit per si mateix pot formar govern, però ni tan sols els blocs ideològics d'esquerra o dreta sumen prou vots per formar un govern estable que pugui aplicar polítiques definides exclusivament per la seva ortodòxia doctrinal. A partir d'ara ningú ha d'esperar una altra victòria en la política espanyola que l'acord, i la victòria serà més gran com més hi participin, és a dir, com més s'incorporin a l'acord.

POSAR FI A LA INTERINITAT

La cultura de l'acord és exigent, no és còmoda, ni és fàcil, però és la cultura pròpia d'una societat avançada i pluralista. És la millor cultura democràtica, però, sobretot, no n'hi ha cap més de disponible. L'acord exigeix buscar l'equilibri entre els valors polítics amb els quals ens identifiquem, i que donen sentit a la nostra causa, i les mesures pràctiques en les quals ens podem posar d'acord amb altres partits. I no hi ha millor referència per arribar a aquest equilibri que fixar la nostra mirada en els interessos pràctics de les persones. 

I si hi ha una mesura pràctica que hem de prendre en la política espanyola és la de posar fi a la interinitat d'un govern l'errònia i injusta tasca del qual ha sigut durament rebutjada per les urnes, perquè és un govern que ha causat greus problemes a la nostra societat.

Però no n'hi ha prou de treure un govern, a més cal formar un altre govern. No n'hi ha prou de derogar les lleis que estan malament, cal aprovar noves lleis que serveixin a tota la societat. Nosaltres hem arribat a un acord que permet curar moltes de les ferides que la nostra societat ha patit en els últims anys. Un acord que, per exemple, estableix un Ingrés Mínim Vital per treure de la pobresa i l'exclusió 750.000 famílies que no tenen cap tipus d'ingrés. Un acord que torna el poder adquisitiu perdut en aquests anys al Salari Mínim Interprofessional. Un acord que paralitza la LOMCE, la llei educativa aprovada pel PP contra estudiants, docents, pares i mares. Un acord que inclou una llei d'igualtat salarial entre homes i dones. Un acord que suprimeix els copagaments en dependència. Un acord, en suma, que busca la justícia social i el benefici de la gent amb mesures concretes, no amb brindis al sol.

PACTAR IMPLICA CEDIR

Hi ha qui diu que l'acord podria haver arribat més enllà. Així és. Nosaltres arribem més enllà amb el programa amb el qual ens vam presentar a les eleccions. Però no vam rebre prou vots per formar un govern que porti tot el nostre programa a la pràctica. Ningú ha tingut aquests vots. Per això, només acordant amb altres podem aconseguir els vots necessaris per formar un govern. I l'acord implica cessions, perquè la nova lògica de la política al nostre país és que només qui estigui disposat a cedir pot guanyar. I només cal un mínim de voluntat real de canvi per adonar-se que totes les forces del canvi tenim un espai comú. 

No són temps d'assaltar el cel, ningú té una escala tan alta en la política espanyola, però es pot millorar la vida de la gent. Per a aquest canvi sí que hi ha forces al Congrés, i no deixaré de treballar per unir totes aquestes forces en un gran acord que serà també una gran victòria compartida sobre els problemes urgents d'una societat que ens espera.

Votar divendres contra un acord transversal que posi en marxa immediatament mesures que milloren la vida de la gent és votar a favor de la continuïtat de Rajoy i de les seves polítiques.

VOLER EL CANVI O IMPEDIR-LO

Votar no a l'acord és votar pel bloqueig juntament amb la dreta, i no precisament la dreta més pròxima al centre. És acordar que tot segueixi igual amb els mateixos que han governat durant quatre anys a cop d'imposició i d'esquena a la gent. És obeir la lògica que els extrems es toquen i portar-nos a tots a l'extrem d'una paràlisi inútil i nociva per als ciutadans.

La lògica del canvi implica coherència entre el que es diu i el que es fa. Podem no pot dir que vol el canvi i votar per impedir-lo.

Notícies relacionades

Pablo Iglesias: "En el joc d'esquerra i dreta guanya la banca"

Podem fa una crida a dialogar amb el PSOE "dissabte" malgrat la "cruesa" d'Iglesias

La disjuntiva en la votació de divendres al Congrés és clara: o progrés o Rajoy.

Encara tenim el canvi a l'abast de la mà. Tenim l'oportunitat, la gran oportunitat de produir l'acord que ho faci possible. Si sabem aprofitar-la, el nostre serà el mèrit, el de tots nosaltres. I per a les persones seran els beneficis. Si la deixem escapar, si no som capaços d'arribar a un acord ara, haurem perdut coses més valuoses que el temps.