Espanya sense president, ¿i ara què?

La política espanyola ha escrit aquest divendres una pàgina inèdita. En les 11 investidures anteriors havia passat de tot: majories absolutes aclaparadores, candidats que van necessitar dues votacions, negociacions interminables i fins i tot un intent de cop d'Estat (aquí un test per als més entesos en el tema). Però mai fins ara un aspirant a la presidència del Govern havia fracassat en els dos intents. ¿Què passa a partir d'ara? La Constitució marca quin ha de ser el següent pas, però el ritme de les negociacions entre partits determinarà quant de temps més durarà la situació interina en què es troba el Govern.

1. NOVA RONDA DE CONTACTES

Després del segon cop de porta a Pedro Sánchez, el president del Congrés, Patxi López, ha de demanar audiència al Rei per informar-li de la investidura fallida. L'article 99 de la Constitució estableix que en aquest cas el cap de l'Estat ha d'obrir una nova ronda de contactes amb els grups parlamentaris a fi de proposar una altra vegada un candidat. Aquí es presenta la primera incògnita: ¿quan iniciarà Felip VI aquestes reunions? La llei no li imposa terminis. Podria fer-ho de manera immediata, però tot apunta que esperarà que algun aspirant li comuniqui que està en condicions de ser investit. És a dir, dependrà de com avancin les converses entre les forces polítiques.

2.SÁNCHEZ POT REPETIR

Cal recordar que el secretari general del PSOE pot tornar a ser proposat pel Rei encara que hagi sigut rebutjat una vegada. També Mariano Rajoy podria ser candidat malgrat que hagi declinat la proposta en una ocasió (ja ha expressat la seva voluntat d'intentar-ho). I el Monarca pot proposar-l'hi a qualsevol espanyol major d'edat si creu que pot obtenir els suports suficients, perquè, a diferència del que fixa l'Estatut a Catalunya per al president de la Generalitat, el president del Govern central no té per què ser diputat.

3.¿PROCÉS A LA CATALANA?

La celebració de la primera votació d'investidura, el dimecres 2 de març, va activar el compte enrere de dos mesos que fixa la Constitució per elegir president. El termini venç, doncs, el 2 de maig. Tant el calendari de les pròximes setmanes com la temperatura política actual fan presagiar un procés molt similar al que es va viure recentment a Catalunya, i que va desembocar en la renúncia d'Artur Mas i la designació de Carles Puigdemont tan sols dues hores abans que expirés el termini legal. Dos factors més condicionen el calendari. El primer és la Setmana Santa. Si el Rei no obre contactes abans d'aquesta setmana, probablement es consumirà ja el primer dels dos mesos sense candidat. I a això s'hi ha de sumar que, quan hi hagi un nou aspirant, aquest potser necessita un temps prudencial per guanyar-se els suports, com n'ha tingut Sánchez.

4.DATA LÍMIT: 2 DE MAIG

Al ser el 2 de maig (dilluns) la data límit per elegir president, el ple d'investidura hauria d'iniciar-se com a molt tard el 30 d'abril (dissabte) perquè han de passar 48 hores entre la primera i la segona votació. Sols si el candidat tingués els suports suficients per assolir la majoria absoluta a la primera, podria esprémer els terminis fins al mateix 2 de maig. No seria la primera vegada que una sessió d'investidura al Congrés tindria lloc en dissabte: José María Aznar va ser investit aquest dia de la setmana el 1996.

5.ELECCIONS EL 26-J

Notícies relacionades

Iglesias, a Sánchez: "Només quedem tu i jo [per besar-nos]"

Un altre 'no¿ una nit de divendres

Si el 2 de maig a les 23.59 hores no hi ha president del Govern, la dissolució de les Corts serà automàtica i el 3 de maig es publicarà al 'Boletín Oficial de l'Estat' (BOE) el decret de convocatòria de les noves eleccions generals. El calendari ja està previst perquè, arribat el cas, els comicis se celebrin el 26 de juny. La llei electoral obliga a deixar un marge de 54 dies entre la publicació del decret de convocatòria electoral i la cita amb les urnes. La campanya electoral comprendria entre el 10 i el 24 de juny.

6.¿VUIT MESOS D'INTERINATGE?

Ara mateix, Espanya ha passat 75 dies amb un Govern en funcions. Dos mesos i mig d'interinatge que podrien arribar a ser fins a set o vuit mesos si s'ha de repetir les eleccions. Un Executiu queda en funcions des de l'endemà dels comicis, és a dir, l'actual Gabinet de Rajoy està en funcions des del 21 de desembre. Si s'ha de tornar a votar, el 26 de juny portarà mig any en situació interina i els terminis mínims posteriors per constituir les Corts i per a la investidura (amb l'estiu pel mig) podrien prolongar aquest escenari de inestabilitat política fins als set o vuit mesos. Un Govern en funcions té capacitats i competències molt limitades. Per exemple, no pot aprovar lleis ni sotmetre's al control del Congrés i el Senat.