Un altre 'no¿ una nit de divendres

Segona votació d’investidura per a Pedro Sánchez. Segona derrota. 131 a favor, 219 en contra. No hi ha abstencions perquè Coalició Canària es va sumar definitivament al bloc de suports de socialistes i Ciutadans. Dilluns el resultat serà comunicat oficialment a Felip VI, com dicta la Constitució. Espanya segueix sense president i ha de conformar-se amb un Govern en funcions fins que ses senyories optin pel canvi, per renovar contracte a qui ja està instal·lat a la Moncloa des de fa quatre anys o per estendre l’alfombra cap a les urnes per repetir eleccions el 26 de juny. Els espanyols segueixen i seguiran impacients. Sembla a més que durant una bona temporada.

    Pel que fa a la resta, la nova sessió parlamentària per mirar d’investir Sánchez va evidenciar, una altra vegada, que Albert Rivera, el cap dels taronges, no pensa deixar d’atacar sense pietat Mariano Rajoy. Va deixar constància que Francesc Homs, de Democràcia i Llibertat, sap aprofitar sens dubte cinc minuts d’intervenció –va oferir obertament suport estable al PSOE a canvi d’una consulta pactada– i va posar en el focus el debutant Gabriel Rufián, d’ERC, que amb el seu habitual to serè es va refugiar en l’emotivitat independentista per defensar la veu de les urnes i carregar contra socialistes i populars, provocant l’aplaudiment dels podemistes.

    També hi va haver oferiments d’una cita. Per reobrir negociacions a l’esquerra. A partir del mateix dissabte si és possible o de dilluns com a màxim. Però no va ser possible un acostament in extremis entre PSOE i Podem. I això que Pablo Iglesias es va esforçar molt per crear un ambient bastant més amable, contingut i fins i tot suggerent (van quedar enrere les al·lusions a Felipe González, la calç i els GAL) per referir-se aquesta vegada als socialistes. «Flueix l’amor i la passió en la política espanyola. Pedro, només quedem tu i jo», va arribar a dir en els inicis sorneguers del seu discurs. Potser l’esperit d’una nit de divendres va afectar un hemicicle que a estones va recrear ambient d’un restaurant íntim i, en alguns minuts, es va exhibir com una animada taverna.

DE RELLOTGES I TRAÏCIONS / El primer a prendre la paraula, per descomptat, va ser l’aspirant. Potser el moment més tranquil de la jornada. Sánchez va sortir a la tribuna sabent-se perdedor però, segons va dir, orgullós d’haver posat de nou «les institucions a funcionar» després que Rajoy rebutgés l’oferiment del Rei per sotmetre’s a la investidura. «¿Què hauria passat a Espanya si el PSOE hagués fet com el PP? Avui estaríem debatent sobre què fer», va emfatitzar el cap dels socialistes, destacant que ja ha començat a córrer el termini de dos mesos perquè es puguin convocar unes altres generals, si és necessari.

    Dit això, va insistir que defensa un nou Govern «del bé comú» que veu possible a partir de l’acord firmat amb C’s i que, va repetir, està «obert» a altres partits perquè puguin sumar-s’hi. Segons el seu parer, en aquesta jornada parlamentària havia de votar-se, a més a més d’una investidura, si un país «unit i just» necessitava un altre Executiu; si els partits de veritat volien acord o anhelaven les urnes i si existia o no urgència per jubilar Rajoy. De poc va servir el seu al·legat final. Es va trobar amb 219 nos. Els que fan més mal, tenint en compte la resposta del mateix Sánchez ja als passadissos, els de Podem. «Iglesias ha traït els seus votants. És el responsable únic i últim que Rajoy segueixi sent president», va afirmar.

Notícies relacionades

Iglesias rebaixa el to i insta el PSOE a negociar un govern "a la valenciana"

Iglesias, a Sánchez: "Només quedem tu i jo [per besar-nos]"

EL GUIRIGALL / En el torn de paraula a Sánchez el va succeir un Rajoy que, una vegada més, va usar la ironia per ressaltar que de cap manera recolzaria un candidat que pretén «demolir» l’obra del PP, presentant per programa «una contrareforma». El moment polèmic va arribar quan Rajoy, molest perquè prèviament el seu homòleg socialista l’havia acusat de corrompre les institucions, va arribar a suggerir que amb la investidura, Sánchez havia usat el Parlament de forma fraudulenta: «Senyor candidat, la seva festa ha arribat al final. Va perdre les eleccions amb el pitjor resultat de la seva història; ha perdut la investidura, ha fet perdre el temps a tothom, ha generat falses expectatives i defraudat. Ha posat les institucions al servei de la seva supervivència. Això també és corrupció».

    Es va embolicar. El PSOE va reclamar que es retirés que sotmetre’s a una sessió després de l’oferta del cap de l’Estat era una cosa corrupta. El PP va exigir al seu torn que es retirés que ells s’havien referit al Rei. Va ser un episodi més del terrible guirigall que es va produir aquest divendres a la nit al Congrés, on una disputa entre ERC i C’s arran de les condemnes al franquisme i l’incansable Rafael Hernando, del PP, van tornar a posar en dificultats Patxi López, president del Congrés. El mateix que juntament amb el Rei ha de decidir, a partir de dilluns, quin pas es fa en el difícil camí de la investidura.