Reconstruir els ponts trencats

Primer que res dir que 'on vaig dir blanc ara dic negre' i 'no diguis mai d'aquesta aigua no en beuré' són dos refranys intrínsecament relacionats amb la política. En les dues sessions d'investidura que va perdre Pedro Sánchez, especialment a la primera, els líders dels principals grups es van llançar tota mena de míssils dialèctics que van arribar fins i tot al terreny personal. És hora de reprendre les negociacions, d'intentar reconstruir els ponts trencats abans d'acabar abocats a una nova contesa electoral, però a l'hemeroteca queden tots els piropos que s'han dedicat els uns als altres.

En el seu intent fallit de teixir aliances a dreta i esquerra, Pedro Sánchez només ha deixat fora de la seva oferta Mariano Rajoy. "Vostè és un tap", li dir el líder socialista al del PP al final del seu cara a cara. Els cants de sirena de la denominada gran coalició no semblen arribar a l'orella del candidat del PSOE. El temps dirà, però Sánchez li va llançar al seu rival i al seu partit diversos atacs que costaran de cicatritzar.

"¿Sap quina és l'essència, senyor Rajoy, de tot el que diem en aquest acord (amb Ciutadans)? Treure la política de la crònica de successos en la qual el seu partit i vostè l'han ficat com a conseqüència dels casos de corrupció", li va deixar anar durant el debat. "Perquè es produeixi la verdadera regeneració democràtica al nostre país és necessari que es produeixi la renovació de lideratge del PP, i això només es pot produir en l'oposició", va prosseguir. Hi va haver molts més dards enverinats, però l'article que va publicar a EL PERIÓDICO és meridià: "O progrés o Rajoy".

El seu objectiu és presidir un govern PP-PSOE-Ciutadans, però si pot ser sense la presència de Sánchez. Rajoy no va escatimar en pulles al líder socialista. "Senyor Sánchez, hi ha taps i hi ha el gos de l'hortolà. El gos de l'hortolà és el que no deixa que governi qui té el suport majoritari dels ciutadans, i a més és incapaç de crear una alternativa que permeti governar. (...) És vostè el tap", li va replicar el candidat conservador al seu rival.

A més de menysprear l'acord de Sánchez i Albert Rivera i insistir en les seves versions contradictòries, el líder del PP el va atacar personalment amb perles així: "No són aventures el que necessita Espanya, i vostè no és el més ben situat per extingir els recels, perquè ni els antecedents del seu partit ni els seus personals l'avalen. No ve vostè sol. L'acompanya un passat. Vostè era dels que aplaudien la política que ens va arruïnar". Dos dies després va posar la traca final al relacionar l'intent d'investidura de Sánchez amb un acte de "supervivència" que "també és corrupció".

Sánchez no ha deixat d'allargar la mà a Pablo Iglesias, però a la vegada sempre amb algun encàrrec: "Si vota ('no') amb el senyor Rajoy s'haurà convertit en el mateix que vostè havia vingut a canviar". A part de recriminar el seu to i les seves 'imposicions' al dirigent de Podem i que vagi distribuint "carnets de bon socialista", el va acusar d'"enganyar" els espanyols "perquè les esquerres no sumen" i va insistir que si no hi ha un govern del canvi és pel "bloqueig" podemista.

"No es pot assaltar el cel", va subratllar Sánchez a l'article que firmava en aquest diari. "Molts dels exvotants del PSOE que van confiar en vostè (Iglesias) no entenen el seu comportament, no entenen per què votarà en contra d'un candidat socialista perquè segueixi en funcions el senyor Rajoy", ha sigut el mantra de Sánchez. Aquests electors "se senten traïts", segons ell.

Podem insisteix que encara hi ha marge per arribar a un govern d'esquerres que presideixi Sánchez però en què la força morada tingui molt a dir. Per aconseguir-ho, els socialistes haurien de fer un 'reset' a les dures paraules que Pablo Iglesias va dedicar al seu candidat i al partit. "(Hi va haver) una època en què ser socialista portava abans a la presó i a l'escamot d'afusellament que als consells d'administració de les grans empreses", li va dir. I va rematar l'envestida afirmant que el PSOE es va convertir en el partit "de l'enriquiment ràpid", que, a més, compta amb "persones que tenen el passat tacat de calç viva": cop de destral a Felipe GonzálezFelipe González.

En el segon intent, divendres, Iglesias va ser més mesurat amb Sánchez. En canvi, a Rajoy (a qui li va recordar dimecres que el PP és "fill polític del totalitarisme" i que el seu partit el van fundar "set ministres de la dictadura") i a Rivera (a qui va equiparar amb un Maquiavel, amb un "cap d'esquadra en la postguerra" que "no té més ideologia que la seva proximitat amb el poder"), ni aigua.

Notícies relacionades

El PSOE entreveu noves eleccions

Rivera arrisca i redobla la seva aliança amb el PSOE i el seu distanciament del PP

Ciutadans no amaga la seva predilecció per conformar una aliança amb el PSOE i el PP, encara que tampoc ha dubtat a presumir d'haver fet passar per l'adreçador els socialistes i posar una clara condició als populars, el cap del seu president, a qui va dedicar aquestes preguntes: "Si Espanya ha d'impulsar un pacte contra la corrupció i per la transparència, ¿l'impulsarà el senyor Rajoy? ¿Algú se'l creurà? ¿Algú a Espanya creu que el senyor Rajoy serà el flagell contra la corrupció a Espanya? No ho pot fer perquè no ha netejat ni casa seva". I per si això no fos prou, divendres va acusar el president en funcions de posar "en escac" el Rei al rebutjar presentar-se a una investidura.

Doncs tal faràs tal trobaràs, i Rivera també va dedicar uns minuts a criticar Podem, a renyar-los per voler "atacar la classe mitjana" amb polítiques "pròpies de Grècia i Veneçuela". Tota una tirallonga de retrets que van des d'acusar Iglesias de permetre que es trenqui Espanya a base de referèndums fins a recriminar-li que vulgui treure el país de l'euro. Pocs ponts hi va haver entre ells. Sempre hi va haver més dinamita.