Podem s'esquerda per una pugna de poder intern

Podem no aconsegueix sufocar incendis orgànics que li sobrevenen en un context de màxima dificultat per a un partit amb tot just dos anys de vida que intenta afrontar, de moment sense èxit, unes negociacions per formar un govern de canvi. La dimissió, aquest dimecres a la tarda, de nou dirigents de la cúpula regional de Madrid ha evidenciat les dificultats que passa la formació.

La marxa en bloc és de més rellevància que en cinc territoris més en què també hi ha crisis orgàniques, perquè afecta cofundadors del partit i dirigents de la màxima confiança dels líders, Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. També és greu perquè aflora una pugna pel poder en l'estructura estatal que fins ara es mantenia silenciada. I, finalment, és una decisió arriscada perquè els situa en una posició de feblesa davant un horitzó incert on la repetició d'eleccions sembla més a prop.

Els nou dimissionaris se'n van en suport al secretari d'organització regional, Emilio Delgado, considerat afí a Errejón, que va presentar la renúncia per discrepàncies amb el cap del partit en aquesta comunitat, Luis Alegre, d'estreta sintonia amb Iglesias.

Encara que en la carta els dimitits neguen la disputa interna estatal, a ningú se li escapa que aquesta decisió evidencia la pugna de forces i que desitgen el canvi d'una cúpula que ara controla Iglesias a través d'Alegre. El cap regional, de perfil baix, va necessitar el suport de la cúpula per guanyar les primàries, per escassos vots, i imposar-se al candidat de l'altre grup en el partit lila, Miguel Urbán, d'Esquerra Anticapitalista.

‘LA INTERNA’

La direcció va negar ahir la divisió a través d'un tuit llançat per Errejón, però les discrepàncies són paleses i s'han intensificat els últims mesos. Amb la sortida de Juan Carlos Monedero, el cofundador i número 3, l'abril del 2015, el partit va viure un desplaçament de poder intern. Fonts de l'organització admeten que en aquell moment Iglesias va aprofundir en la configuració d'un equip de persones afins que van anar aconseguint més quotes de poder i van anar desplaçant col·laboradors d'Errejón, que s'havia envoltat de dirigents amb qui comparteix una altra lògica de projecció del partit.

No són posicions antagòniques, ni una guerra, ni sectors clarament delimitats, sinó opinions diferents sobre quin ha de ser el discurs i quin electorat han d'atraure, cosa que implica definir la identitat política i social de Podem.

Els missatges d'Iglesias van directes a la classe obrera, amb qui s'identifica. D'aquí ve la voluntat que la seva imatge i el seu estil de vida humil sigui el reflex dels sectors empobrits. Errejón, en canvi, té un relat més aspiracional i opina que a Podem també s'hi han de sentir representades les classes mitjanes il·lustrades, per això se l'etiqueta com un perfil més moderat i se li endossa el “viratge al centre”.

Notícies relacionades

Sánchez no es tanca que Iglesias sigui vicepresident

Aquests són els protagonistes de la crisi de Podem

A més, existeixen posicions intermèdies que basculen entre tots dos i sectors com l'Esquerra Anticapitalista (EA) de la líder andalusa, Teresa Rodríguez, que també busquen augmentar la seva quota de poder i podrien, a Madrid, inclinar la balança cap a una facció o l'altra. Aquest dimecres IA va emetre un comunicat en què animava Podem i les seves confluències a preparar-se per a noves eleccions.

LES MANIOBRES

La intensificació de la disputa ha incrementat el nerviosisme a la cúpula. La disputa es va evidenciar amb les maniobres de suport a determinats candidats en la confecció de les llistes per al 20-D i, més tard, en el repartiment de càrrecs en les comissions al Congrés dels Diputats. Els dos sectors busquen la influència amb gestos cada vegada més difícils d'amagar, si bé fins ara el discurs ha intentat ser monolític i no és descartable que Podem miri de resoldre l'incendi amb l'actitud habitual: fer pinya i enviar un discurs d'unitat per negar “la interna”, expressió que utilitzen els dirigents estatals per referir-se als moviments per imposar l'hegemonia en l'estructura de l'organització.