ENTREVISTA AMB LA VICEPRIMERA SECRETÀRIA DEL PSC
Núria Parlon: "Vaig votar 'no' al pacte amb Ciutadans perquè no donava majoria"
"No sé encara si serà com a candidata, però tinc ganes de participar en els debats per renovar el PSC"
Si hi ha un valor a l'alça al PSC és l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i viceprimera secretària del partit, Núria Parlon (Barcelona, 1975). No es prodiga pels mitjans, però quan ho fa no amaga el seu malestar pel nuviatge entre Ciutadans i el PSOE.
-¿Està decebuda per l'acord Sánchez-Rivera? L'acord Sánchez-Rivera és l'únic a què s'ha pogut arribar i, com a únic acord abastable, és millorable. Ens n'hauria agradat un de més plural i que incorporés altres forces d'esquerra. No ha pogut ser. Ara cal seguir negociant i el que espero és que Podem s'abstingui i faciliti el nomenament de Pedro Sánchez com a president d'un Govern de canvi.
-¿Un Govern de canvi amb Ciutadans a dins? Això s'ha de pactar. S'haurà de veure si l'acord que s'ha firmat és matisable en alguns aspectes per impulsar un procés de modernització més orientat a les polítiques d'esquerres. És important que Pedro Sánchez faci valer la seva majoria, perquè són 90 diputats davant 40.
-Per aconseguir l'abstenció de Podem se'ls haurà d'oferir alguna cosa. Això s'ha de plantejar des d'un punt de vista bilateral. La pregunta és: ¿Podem facilitarà un Govern de canvi? Amb una abstenció és possible i evidentment això comportarà algun tipus de cessió per part de Sánchez, però això forma part de qualsevol negociació.
-Les fractures internes a Podem el col·loquen en una situació de més debilitat. ¿Ara és més fàcil aquesta abstenció? Això ho haurien de preguntar a Podem. Quan en un partit tens soroll intern i transcendeix als mitjans, ets més feble. Però l'abstenció de Podem no ha de venir per aquest soroll, sinó que ha de ser per responsabilitat.
-¿Vostè va votar en la consulta a la militància socialista per beneir l'acord amb Ciutadans? Sí, ho vaig fer.
-Encara que el vot sempre sigui secret, ¿ens dirà què va votar? Jo no era partidària d'aquest acord tancat exclusivament amb Ciutadans, però crec que s'ha de facilitar el procés de negociació. La gran majoria va interpretar que se li havia de donar la confiança al secretari general per seguir amb les negociacions per aconseguir ser investit president.
-Però a Santa Coloma va guanyar el 'no'. A Santa Coloma la militància té dret a pensar el que consideri. I no és una deslleialtat a la confiança que el secretari general segueixi negociant, que a més és el que ha passat. Però el que teníem clar alguns companys de l'agrupació és que aquest pacte no ens portava a una majoria de govern i ens lligava les mans amb Ciutadans. Encara que era l'únic acord possible, com s'ha vist al llarg del procés d'investidura.
-Per aclarir-nos, ¿vostè va votar 'sí' i la majoria de la seva agrupació va votar 'no'? No, jo vaig votar que 'no' a l'acord i ho vaig fer amb un missatge: cal continuar negociant però no només amb un soci que no ens porta a la majoria per governar.
-¿Li agradaria que el PSC estigués en la comissió del procés, igual que hi ha Catalunya Sí que es Pot? El PSC té una posició clara. No podem situar la reclamació de la singularitat de Catalunya fora de la legalitat. I quan defensàvem la consulta ho fèiem en aquest marc de legalitat i d'un model federal. ¿Per què el PSC renuncia al dret a decidir? Perquè arriba un moment que queda assimilat al dret a l'autodeterminació. Evidentment, en aquest àmbit tenim diferències molt significatives amb el PSOE, però creiem que el que s'ha de fer és acostar posicions. Perquè el que ha passat és que Mariano Rajoy no ha tingut la intenció de resoldre el problema, i les posicions de màxims del Govern d'Artur Mas tampoc han facilitat el diàleg. En canvi, la visita de Sánchez al Palau de la Generalitat és positiva.
-Si més d'un 70% dels catalans aposten per una consulta i a les generals a Catalunya va guanyar Podem, que ha fet bandera del referèndum, potser no tothom assimila dret a decidir amb autodeterminació. M'ha de reconèixer que en tot aquest procés ha sigut així. Ara bé, si la consulta es pot formular-en un escenari diferent serà molt més fàcil. A mi que em diguin, amb les posicions que té el PP, si és possible plantejar una reforma constitucional i, en paral·lel, el referèndum d'autodeterminació.
-¿I què és més difícil: una reforma constitucional amb el PP o impulsar una llei de la claredat com la canadenca que acordés els termes d'una consulta? Depèn. S'ha de començar la casa pels fonaments. Així que intentem impulsar els debats per a la reforma constitucional, s'ha de fer amb el PP ja que és el partit més votat, parlem amb juristes i comparem models. Si al final, una vegada fet tot el camí, en el referèndum final sobre la reforma constitucional, Catalunya no hi està d'acord, sempre es pot presentar aquesta altra fórmula.
Notícies relacionades-El PSC celebra el seu congrés a la tardor. ¿Està disposada a presentar-se a unes primàries per liderar el partit? Miquel Iceta va apuntar a la necessitat d'obrir el partit, renovar-lo. Jo tinc ganes de participar en els debats socials, en alguns dels quals hem de tenir una posició més d'esquerres. No sé encara si com a candidata, acompanyant Iceta o recolzant una altra candidatura. Els alcaldes i les alcaldesses podem aportar molt.
-Vostès deien que el PSC era el partit que representava més bé la pluralitat de la societat catalana. ¿Creu que encara és així? Sí, però la gent no ho veu i això és responsabilitat nostra. Igual que no és responsabilitat nostra que el PP sigui la força més votada a Espanya, que la gent vegi el PSC com un partit de centralitat, socialdemòcrata i que pot garantir la governabilitat de Catalunya és cosa nostra.
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- La xacra de la corrupció El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"