Mariano Rajoy i València, amor fet cendres

Era talismà, graner de vots i ara memorial de greuges. La relació entre Mariano Rajoy i València és la d'un idil·li trencat, una pols enamorada feta cendres. Durant anys, el president en funcions va confiar bona part del seu poder intern a la locomotora valenciana, fabricada amb enginyeria de majoria absoluta, però de combustible altament adulterat. Blanquejos, finançament il·legal, caixes b, frau electoral… No hi ha cap racó al PP valencià on un fiscal no trobi la necessitat d'aplicar dissolvent per a taques de Codi Penal. Rajoy va dir aquest dimecres que de tot això ell no en tenia "ni idea".

Potser Rajoy ho sabia o no ho sabia. O es va estimar més mirar cap al costat amable de la postal valenciana. El juny del 2008, el terra li tremolava als peus després de la seva segona derrota electoral. En el partit es respirava l'aire fratricida de la conspiració i, darrere seu, Esperanza Aguirre i José María Aznar esmolaven els ganivets. Entre els seus principals coalitzats, Javier Arenas i un emergent Francisco Camps, de majoria incontestable a València. I va ser aquest últim qui va preparar el congrés que el va reafirmar com a líder. Van ser tres dies claustrofòbics de juny amb final apoteòsic de focs artificials a les portes de Fira València. Aquell congrés va costar 580.000 euros que ningú va pagar. Ara l'entitat firal reclama el deute.

Però el flirteig havia començat una mica abans. El juny del 2007, Rajoy va actuar en una renovada plaça de toros de Xàtiva, feu d'Alfonso Rus, alcalde des del 1995 i un dels seus fitxatges estrella en les albors dels anys 90. “Aquestes són les meves credencials: la gestió de l'Ajuntament de València [Rita Barberá], la comunitat [Francisco Camps], Xàtiva [Alfonso Rus], Alacant [Luis Díaz Alperi] i Castelló [Carlos Fabra]”, va presumir Rajoy i, tot seguit, es va llançar als braços del seu amfitrió: “Jo t'estimo Alfonso, cony, t'estimo”. I va insistir: “Vull que sàpigues que els teus èxits els considero els meus èxits, a part dels del PP, els de Mariano Rajoy, que és un de Pontevedra, també els meus èxits”.

ELOGIS A DOJO

No va ser l'únic baró provincial que el va enlluernar. L'aleshores president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va ser destinatari, el juliol del 2008, dels seus afalacs: “És un ciutadà i un polític exemplar per al PP i també per als ciutadans de Castelló”. Aquell dirigent model ja reunia diverses imputacions, entre elles la de prevaricació, suborn, tràfic d'influències i frau fiscal, delicte aquest últim pel qual compleix actualment una condemna de presó de dos anys.

No obstant, un dels principals mals al pit l'hi va provocar la imputació i caiguda del seu gran aliat, Francisco Camps. El febrer del 2009 va saltar als mitjans la vinculació amb la 'trama Gürtel', en concret els regals en forma de vestits a canvi de, presumptament, intercedir en la concessió de sucosos contractes públics per a la trama. El 9 de juny del 2009, en un míting a la plaça de toros de València durant la campanya de les europees, Rajoy va marcar posició i coordenades: “Sempre estaré darrere teu, o davant, o al costat, tant me fa. Paco [Camps], estem amb tu, com sempre, i la història serà una història feliç”. Un suport que va anar disminuint fins a la dimissió, el juliol del 2011, d'un Camps a les portes del judici oral i que va merèixer de Rajoy un equívoc i lacònic: “[Camps] té futur després del que ha passat, ja sigui en la vida privada, pública o on vulgui tenir-ne”.

SE'N VA DISTANCIAR

Després del gran desengany, Rajoy se'n va distanciar i durant dos anys no va trepitjar València. El retrobament va ser fred, a la Peníscola del Papa Luna, en una convenció regional de sonats oblits i tímida memòria: “Recordo el congrés del 2008 i, per tot això, vull donar-vos les gràcies”. Això i un nou any i mig d'absència, fins a la convenció familiar d'Alacant del novembre de 2014, aquella en què Sonia Castedo, alcaldessa de la ciutat (avui ja dimitida) i imputada en el 'cas Brugal', va simular una grip per no tacar la instantània de l'esdeveniment.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Però la ruptura més gran entre sístole i diàstole l'hi ha provocat una dama de vermell. L'ensorrament de Rita Barberá, amiga i referent, ha sumit Rajoy en una inconsistent letargia emocional. A ella li ha dirigit sempre els piropos més sincers. “Rita és la meva amiga i això té conseqüències”, va expressar el 21 de març del 2015 després de convèncer-la perquè repetís com a candidata a les locals. “No només és la millor alcaldessa de la història de València, sinó també una de les grans alcaldesses que ha tingut i té Espanya”. Una idea en què va insistir en el multitudinari acte del 22 de maig: “Rita, ets la millor, ets l'alcaldessa que es mereix València”, va proclamar davant d'una Barberá que aquell mateix dia va saber que era investigada per la fiscalia en referència als 278.000 euros assignats, de forma no clara, als comptes de Protocol.

Una filagarsa de suposades irregularitats, preludi del desmanegat cabdell del blanqueig de capitals en el marc del 'cas Taula' i que ha fet miques la longeva carrera política de l'exalcaldessa, a qui aquest dimarts se li va comunicar un expedient informatiu dins del PP. “No s'ha actuat abans perquè no tenia ni idea del que passava a València”, va explicar un Rajoy un pèl desolat i amb aquella veu meditabunda dels incauts en amors.