Ernest Urtasun: "Amb la CUP podríem iniciar junts un procés de ruptura"

L’eurodiputat Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) és el nou portaveu d’ICV, dins d’un trident en la direcció del partit que completen David Cid i Marta Ribas. Exhibeix molt optimisme i mà estesa per forjar l’anomenada confluència de les esquerres. Això sí, defensant la continuïtat d’Iniciativa. Sense deixar de retreure a la CUP el seu pacte amb CDC, està convençut que a mitjà termini desobeiran junts.

–¿Quines lliçons s’han de treure dels atemptats de Brussel·les?

–Una, la falta de coordinació dels cossos policials a Europa. Hi ha països que necessiten millorar els seus serveis d’Interior. Dos, que els atemptats no han de ser utilitzats contra els refugiats. No hi ha cap prova que els gihadistes hagin retornat a Europa fent servir aquestes vies, perquè molts ja tenen nacionalitats europees.

–¿Més enllà de les mobilitzacions de protesta, hi ha vies per frenar l’acord de la UE amb Turquia respecte als refugiats?

–Aquest acord és il·legal des de tots els punts de vista. Primer, perquè continuaran fent expulsions col·lectives i això està prohibit per la Carta de Drets Fonamentals. I segon, perquè es fa basant-se en la consideració que Turquia és un país segur, però Turquia no compleix cap criteri per ser considerat segur. És un acord jurídicament molt feble i pot ser atacat als tribunals.

–L’oferiment de l’alcaldessa Ada Colau i del president Carles Puigdemont d’acollir refugiats malgrat no tenir competències per fer-ho, ¿fins a quin punt és només un gest simbòlic més que efectiu?

–Políticament és molt important que Barcelona digui que està preparada per acollir refugiats perquè, encara que la decisió final recau en el Ministeri de l’Interior, això posa més pressió sobre el Govern. El PP cada vegada es podrà negar menys a l’acollida.

–¿Què els respondria als que diuen que ja no creuen en la UE, que no els representa?

–Europa és un vell somni que ens estan robant. Però faig una crida perquè la reacció de la societat sigui recuperar aquest somni per concebre Europa com un camp de batalla política.

–El PSUC es va transformar al seu dia en ICV i ara ICV està implicada en les anomenades confluències d’esquerra. Pot semblar que del que es tracta ara és d’amagar el nom o dissimular que són d’esquerres per triomfar a les urnes. ¿No és amagar el cap sota l’ala?

–No, el que ens preocupa és que les idees que representaven el PSUC i ICV estiguin presents en la societat actual. No hem entès mai el partit com un objectiu en si mateix, sinó com un instrument per fer polítiques a favor de la gent. En aquest sentit, moltes vegades em pregunten si ICV se sent reconeguda en En Comú Podem i sempre dic que En Comú Podem és pura Iniciativa, perquè és una continuïtat dels valors i les polítiques que sempre hem defensat.

–La clarificació d’aquest espai polític sense sopes de sigles, com també proposa Colau, ¿pot fer que ICV deixi d’existir?

–Això és un procés. Hem d’aconseguir trobar la millor manera de construir el que sigui nou: quin procés fem per animar més gent i de quina manera construïm el nou subjecte perquè sigui al més potent possible. En aquest sentit, creiem que ICV ha de tenir una certa continuïtat. Ara bé, per nosaltres el més important no serà mai l’instrument, sinó les polítiques a favor de la gent.

–Colau és crítica amb Pablo Iglesias per la seva «arrogància». ¿Què li sembla aquest hiperlideratge i les formes que fan servir en casos com la destitució del fins ara secretari d’organització, Sergio Pascual?

–Això de si Pablo Iglesias és més arrogant o menys ho considero una pura anècdota. Podem va interpel·lar els partits sobre el funcionament democràtic. L’assemblea de Vistalegre va ser de les més participatives que han existit. Sobre la crisi interna de l’organització, és veritat que ha arribat en el pitjor moment. Sempre es poden fer millor les coses, però evidentment confio que sabran redirigir la situació. Coneixia Sergio Pascual i em semblava una persona molt capaç, igual com ho és Pablo Echenique. Desitjo que s’encarrili la situació al més ràpid possible.

–Respecte a la CUP, l’alcaldessa de Barcelona ha parlat d’ells com de qui «utilitza massa moralisme pseudorevolucionari» i a l’ajuntament només «munta el número».

–Crec que amb la CUP podem fer moltíssimes coses plegats. Ara tenim un problema estratègic, perquè la CUP li ha donat aire a Convergència, un partit que estava absolutament enfonsat, amb casos de corrupció, moltes divisions internes... I em fa la impressió que se li està donant un oxigen que no es mereix. La CUP li està fent el joc a Convergència i li està permetent que es refundi.

–Però és un Govern sense Artur Mas. Aquest és un dels arguments que esgrimeix la CUP.

–És un Govern amb un testaferro d’Artur Mas. Ara bé, en el futur veig que aquest nou espai de confluència ha de col·laborar inevitablement amb la CUP.

Notícies relacionades

David Cid, Marta Ribas i Ernest Urtasun assumeixen la direcció d'ICV

David Cid, Marta Ribas i Ernest Urtasun, el nou trident que liderarà ICV

–¿També podran col·laborar en la qüestió nacional?

–En el meu partit hi ha independentistes i en les confluències també. Jo sóc federalista i la CUP és nítidament independentista, però ens podríem posar d’acord per començar un procés de ruptura amb el marc institucional actual, que no ens satisfà a ningú. Podríem fer molt camí junts, i no diguem en la qüestió social.