Espanya compleix 100 dies sense govern

Cent dies sol ser el temps prudencial que es concedeix a qualsevol govern abans de començar a treure conclusions sobre la seva gestió. 100 dies es compleixen aquest dimarts des que els espanyols van encarregar al PP, el PSOE, Podem i Ciutadans que dialoguessin i arribessin a acords. I han estat tot aquest temps fent-ne cas omís, amb l'excepció del pacte entre Pedro Sánchez i Albert RiveraPedro SánchezAlbert Rivera, que es va estavellar al Congrés per falta de suport. Liquidada la Setmana Santa, els partits han consumit el primer dels dos mesos de termini que tenen per desbloquejar la investidura i evitar la repetició de les eleccions, que es convocaran automàticament el 2 de maig si encara no hi ha president.

L'única cita que figura a les agendes públiques dels líders és la reunió que Sánchez mantindrà aquest dimecres amb Pablo Iglesias. No cal dir que, si no hi ha un gir radical en alguna de les posicions, les expectatives tendeixen a zero i la reunió podria ser només un nou episodi de les pressions creuades que mantenen el PSOE i Podem sobre quin dels dos bloqueja el "govern de canvi". Aïllar el partit morat és l'objectiu del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que apunta amb el dit a Mariano Rajoy com a culpable per preferir noves eleccions abans que desencallar la investidura, per exemple, oferint el seu cap.

El partit taronja ha dedicat aquests dies de recolliment a reclamar al PP i al PSOE que es deixin de renyines i parlin d'una vegada. Rajoy té pendent una trucada telefònica a Sánchez, que es podria produir aquesta setmana, però que seria més erma que la reunió Sánchez-Iglesias, ja que el líder socialista segueix sense voler sentir parlar d'una 'gran coalició'.

EL PREDECENT CATALÀ

Des del 28 de setembre fins al 12 de gener, dia en què Carles Puigdemont va ser oficialment investit president de la Generalitat, van passar 106 dies. Tres mesos i mig en  què des de tota mena de tribunes madrilenyes es van sentir i es van llegir mofes, acudits i exabruptes contra Artur Mas, Junts pel Sí i la CUP per la paràlisi política de Catalunya. La Moncloa superarà dilluns que ve, 4 d'abril, aquest registre de la Generalitat, i fa temps que va batre el rècord d'un Govern en funcions a Espanya: 62 dies (els que va trigar José María Aznar a aconseguir la investidura el 1996).

Dies abans de la investidura 'in extremis' de Puigdemont, el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, demanava "acabar amb l'esperpent", mentre que Rivera criticava el "mal espectacle que s'ha donat a la regió en els últims tres mesos". Des del 20 de desembre, el que no ha faltat en la política espanyola és espectacle: la negativa de Rajoy a intentar la investidura Rajoy  (mentre el PP valencià es convertia en una falla contínua per la corrupció), les reunions amb aires de comèdia d'embolics al Congrés entre PSOE, Podem i Ciutadans o el conat de guerra civil a la formació morada.

Després va arribar la primera investidura fallida de la història de la democràcia i l'actual impàs, que manté el Govern en funcions. ¿I què suposa exactament aquesta interinitat? "El Govern en funcions limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, i s'abstindrà d'adoptar, tret de casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general l'acreditació expressa de les quals així ho justifiqui, qualssevol altres mesures", estableix la llei del Govern. És a dir, el Gabinet de Rajoy no pot aprovar cap llei, ni sotmetre's al control del Congrés, encara que l'oposició està disposada a anar al Tribunal Constitucional per obligar alguns ministres a comparèixer a les Corts.

EL PODER DE LES ENQUESTES

Notícies relacionades

El Congrés tramita el ple de control a Rajoy

Espanya sense president, ¿i ara què?

Les enquestes van acabar desencallant la situació a Catalunya i van portar Mas a fer el pas enrere que li exigia la CUP. De moment, els sondejos publicats no auguren un mapa electoral espanyol gaire diferent en cas que es repetissin les eleccions, més enllà que Ciutadans podria prendre la tercera plaça a Podem. Però aquestes enquestes sí que detecten la creixent preocupació de la societat per la classe política, caldo de cultiu per a una caiguda de la participació en cas d'haver de votar una altra vegada.

Hi ha qui ironitza que amb aquesta interinitat no s'està tan malament. No hi ha més retallades i els corruptes de tots els colors van desfilant pels jutjats. Recorden alguns l'exemple de Bèlgica. Espanya està encara molt, molt lluny del rècord absolut que ostenten els belgues, que van estar ni més ni menys que 541 dies amb un executiu en funcions. Però si hi hagués eleccions el 26 de juny, el període d'interinitat es prolongaria almenys fins a mitjans d'agost. I ja serien vuit mesos. Per cert, durant aquells 541 dies sense govern a Bèlgica, lluny d'enfonsar-se el país, l'economia va créixer i l'atur va baixar.