Les bases del nou Podem

Podem deixarà de ser una «màquina de guerra electoral» per convertir-se en un subjecte polític diferent que ningú s’atreveix encara a etiquetar. La voluntat de transformació parteix de Pablo Iglesias, que, profundament dolgut per una crisi interna en la qual veu aires de traïció, abjura de la fórmula bel·licista encunyada per Íñigo Errejón per definir el partit, i desitja obrir una nova etapa en què es doni prioritat a les lleialtats i la proximitat amb les bases. El líder no s’ha estès en la descripció de com ha de ser el nou Podem, però ha encarregat al seu flamant secretari d’organització, Pablo Echenique, que transformi aquest ideal eteri en una nova arquitectura per a la força morada.

El líder a Aragó ha començat a preparar un document que detallarà el viratge del partit i que presentarà dissabte que ve en la reunió de l’òrgan de direcció, el consell ciutadà estatal. En aquesta trobada, els dirigents hauran de votar si l’accepten com a secretari d’organització, en successió del destituït Sergio Pascual, de qui Iglesias va fer rodar el cap per no haver controlat la cúpula a Madrid i no haver impedit la dimissió de 10 consellers regionals fidels a Errejón.

El sector pròxim al número dos contempla amb estupor el caire que poden prendre els esdeveniments. Quan van conèixer la destitució de Pascual, van planejar votar en contra del candidat que proposés Iglesias i van donar per fet que ascendiria un dels seus càrrecs de confiança, Rafa Mayoral o Juan Manuel del Olmo, pels quals senten un evident rebuig. La proposta d’Echenique els va alleujar tant com també els va noquejar. El cap de Podem a Aragó és una figura que desperta consens i empatia, no està alineat amb els pablistes i el gruix dels dirigents pròxims a Errejón admet que no voldrien tombar la seva candidatura. En l’aspecte personal l’aprecien, i en el polític, reconeixen, implicaria trencar Podem. 

COM SER RECORDAT

Fonts del sector errejonista admeten que la jugada d’Iglesias va ser mestra, perquè intueixen que no la tenia planificada abans de fulminar Pascual i creuen que la va improvisar en els dos dies que van passar entre el cessament i la proposta de candidatura. En qualsevol cas, els deixa bloquejats de moment.

El número dos ja ha traslladat als seus que no vol passar a la història com el dirigent que va dinamitar Podem, així que després de les vacances de Setmana Santa continuarà defensant la seva visió sobre què ha de ser el partit i com s’han d’afrontar les negociacions amb el PSOE, però no està disposat a començar una guerra oberta que posaria en perill el projecte polític. En la destitució de Pascual intueix que també hi batega una advertència a la seva persona. Fins on arriben la pressió i les discrepàncies es veurà en el consell ciutadà, un cop presentats els informes d’Iglesias i Echenique sobre el viratge del partit.

D’aquest nou Podem n’ha transcendit poc i el que se’n coneix sembla més accessori que nuclear. El dirigent aragonès ja ha anunciat que vol que els líders autonòmics hi tinguin més pes, cosa que es podria concretar en més poder en les reunions de la direcció. També desitja una organització amb més contacte amb els cercles, les bases del partit, que han perdut bona part de la il·lusió amb la qual van començar. La direcció admet des de fa temps que l’obstinació –i la necessitat– per construir un partit ràpidament com a «màquina electoral» ha dificultat la relació amb els simpatitzants. Echenique es planteja estimular la participació i recuperar l’empenta des de baix. La tesi no és nova. Des que se’n va anar del partit l’abril del 2015, el cofundador Juan Carlos Monedero ha recomanat a Podem que torni als seus orígens. 

El problema de tornar a la seva gènesi és que aquell embrió va ser creat en bona mesura per Errejón, de manera que costa creure que Iglesias i Echenique vulguin tornar a les mateixes essències. Almenys, no a totes.

L’ADN de Podem està escrit en els documents que es van aprovar en l’assemblea fundacional de Vistalegre, l’octubre del 2014, redactats en gran mesura pel número dos. Echenique estava alineat en aquell moment amb les tesis que defensava Teresa Rodríguez, del sector d’Esquerra Anticapitalista, i va votar en contra dels postulats d’Iglesias i Errejón. Ell mateix reconeix que la seva posició ha variat.  

OBRERISTES O TRANSVERSALS

Notícies relacionades

Iglesias proposa Pablo Echenique com a secretari d'organització

Errejón reapareix en un acte al qual no va Iglesias

També Iglesias opina que l’organització de Podem és manifestament millorable. La qüestió és si el canvi se cenyeix només a l’arquitectura orgànica o implicarà al seu torn la reconfiguració del camp politicodiscursiu, que és l’espai en el qual subjauen les discrepàncies entre pablistes i errejonistes. 

Els partidaris d’Errejón temen que Iglesias vulgui reconduir Podem cap a una identitat obrerista, amb essències del Partit Comunista, convençuts com estan que és cap on l’arrossega el seu equip de confiança. Opinen que seria un error estratègic que arraconaria el partit cap a una existència minoritària, sense capacitat hegemònica, on arrelaria una identitat de victòria impossible, d’adormiment en els objectius inabastables. Els errejonistes, que temen que l’organització caigui en la comoditat d’acceptar una posició pura però perdedora, desitgen una formació transversal (en què s’identifiquin també les classes mitjanes il·lustrades), una acció política transformadora, una màquina de guerra electoral capaç d’obrir bretxa.