Negociar amb tres cadires

S'han reunit aquest dimecres durant més de dues hores Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. “El to ha sigut càlid”, ha resumit el socialista. Hi ha hagut passejada fotogènica, regal, converses sobre oci. Un compromís de tractar-se amb “respecte”. La simbòlica renúncia d'Iglesias a una vicepresidència que ell mateix va demanar fa temps. Quatre cessions de Podem en matèria laboral, fiscal, de dèficit i despesa pública que els protagonistes de la conversa han amagat a la premsa però que han sigut captades per una càmera de televisió en un foli del cap dels ‘morats’. S'ha recorregut a la calma. I s'han tret al convuls pati polític les cadires per negociar un govern en temps de descompte. Tres, aquí hi ha la principal novetat: una per a Sánchez, una altra per a Iglesias i la tercera per a Albert Rivera.

“Amb totes les cauteles, ara estem més a prop d'un govern de canvi que de repetir eleccions”, ha sostingut Sánchez, que, no obstant, ha admès que té davant un triangle per quadrar que està a un pas de la utopia. “És difícil; complicat. ¿Què és gairebé impossible? sí. ¿Que aquesta última reunió és un avanç?, sí. ¿Què hi ha un canvi d'actitud?, sí. ¿Què és sincer?, ja ho veurem. No ens queda gaire temps”, ha recordat. Exactament 32 dies perquè el rellotge s'aturi i adverteixi que arriba l'hora de dissoldre les Corts i tornar a convocar eleccions. Tret que un pacte ‘in extremis’ freni les agulles.

Hi ha voluntat. Amb els seus peròs, però voluntat per part de les tres parts. Si s'aconsegueix un acord, bé. Si no, tots hauran intentat treure's de sobre el cartell de 'la culpa que hi hagi eleccions és meva'. Cap vol aquest pes. On més notable ha sigut el canvi: a Podem. Iglesias renuncia a la vicepresidència, conscient que era necessari per acostar-se al PSOE i intentar evitar uns comicis a què aniria amb un electorat escèptic i una partit a un pas de la fractura. Amb aquesta pressió i la confirmació que els socialistes no l'acceptarien en el govern després de les “humiliacions” que diuen que han patit, ha accedit. S'ha presentat magnànim. “Sánchez m'ha dit que al seu partit causa rebuig que jo estigués en aquest govern”, ha adduït Iglesias, qüestió que el secretari general del PSOE ha negat. Al marge de si era un suggeriment socialista o una iniciativa pròpia --les dues versions han corregut--, el gest és transcendent per anar acompanyat d'una altra decisió fins ara inacceptable per a Podem, asseure's amb C's. 

Ha enterrat aquell “Pedro, o Ciutadans o Podem. Tria” del 5 de febrer i l'ha reconvertirt “No li demanem al PSOE que trenqui amb C's, només que transformi un pacte de govern en un de responsabilitat”. Al llarg de la tarda, i gràcies a una càmera de Cuatro, s'ha sabut també que Iglesias havia fet altres cessions davant Sánchez: acceptar que es derogui la reforma laboral del PP i no la del govern de Zapatero o una reforma fiscal menys redistributiva del que exigia. També s'avé que es redueixi el dèficit a un ritme més alt del que preveia o que la despesa no pugi en 90.000 milions, sinó en 60.000. Podem ha confirmat al difondre's les imatges “robades” que aquestes idees s'han compartit en la reunió amb el cap socialista. Ja a tall de proposta, Iglesias ha defensat, amb el beneplàcit de Sánchez, que el socialista Miquel Iceta i el dirigent d'En Comù Podem Xavi Domènech obrin diàleg paral·lel a Catalunya per buscar solucions a la crisi independentista.

EL GOVERN PARLAMENTARI

Notícies relacionades

Sánchez celebra el "canvi" d'Iglesias i veu més a prop un govern

Les bases del nou Podem

Per la seva banda, Sánchez es juga el seu futur, el del seu partit i el d'Espanya. Sap que si es repeteixen les generals podria ser candidat, però no hi ha gairebé cap sondeig que li garanteixi notables millores respecte al 20-D. A més, és ‘vox populi’ que en el pròxim congrés socialista l'andalusa Susana Díaz li disputarà el lideratge. Per tant, pot arriscar, perquè el risc l'arrossega faci el que faci. Ell busca un govern ‘tripartit’, amb Podem i C's, però sap que els seus possibles socis ho rebutgen. ¿Així doncs? Doncs, segons ell toca asseure's a les tres cadires preparades per a l'ocasió i intentar que l'acord de 200 mesures que ja està firmat amb Ciutadans, i del qual no pensa renegar --“tot acord que jo aconsegueixi per a la investidura ha de comptar amb el ‘sí’ de Ciutadans”, ha arribat a dir--, es converteixi en un de “300 o 400” després de la negociació a tres. Si hi hagués un altre document seria sotmès novament al criteri de la militància socialista.

El principal escull estarà en com es materialitzarà aquest Govern de canvi, si es dóna el cas. Els podemistes reclamen un Executiu d'esquerres, que compti amb el suport extern o abstenció de C’s. Els d'Albert Rivera, pel seu costat, pensen que són els diputats de Pablo Iglesias els que s'han d'abstenir. Per al cap dels socialistes, l'única fórmula és aconseguir amb paciència un pacte que suposi el ‘sí’ de les tres organitzacions a la seva investidura. Un “govern parlamentari”. "Ens asseiem en una taula a tres, veiem en quines mesures coincidim. Apartem les que són comunes per a l'acord i aquelles en què discrepem, les portem al Parlament", ha sentenciat. Tot obert.