Els crítics amb Jordi Sànchez busquen un candidat per liderar l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha sigut sempre un fosc objecte de desig (i de control) per part dels partits sobiranistes. D'això se'n deriven lògics intercanvis de retrets de politització d'una entitat en principi cívica, nascuda per influir des de fora en les mateixes forces. Quan falten dues setmanes per a l'assemblea general de l'ANC, el 17 d'abril, les aigües baixen tèrboles en el si del col·lectiu.

Són molts els que a l'Assemblea critiquen les formes de l'actual president, Jordi Sànchez, i l'acusen de ser un 'submarí' del sempre poderós conseller àulic de Mas, David Madí. És per això que un sector de l'entitat, pròxim als postulats d'ERC i la CUP, està buscant un candidat alternatiu. Va transcendir dimecres, a Vilaweb, el nom d'Antonio Baños (que va declinar), però també formen part d'aquesta llista l'escriptor Roc Casagran, l'advocada i membre del secretariat de l'ANC Anna Pérez, el també dirigent Jordi Sabaté i, fins i tot, l'activista Simona Levi.

MÉS DEMOCRATITZACIÓ

Els últims dies també ha aparegut una espècie de tercera via. Es tracta del moviment Més Assemblea, que lidera l'exvicepresident de l'entitat Jaume Marfany, descrit pels seus adversaris interns com a afí a CDC. Més Assemblea està recollint signatures per aconseguir un canvi d'estatuts que democratitzi més l'entitat i permeti que tots els afiliats, i no només la cúpula, elegeixin el president.

Aquest moviment és del gust de Sànchez, l'entorn del qual explica que medita presentar-se a la reelecció i que, al seu torn, ell també és crític amb la proximitat a ERC i la CUP d'alguns sectors. Fonts de l'entitat afegeixen que el secretariat no ha actuat en ocasions d'acord amb les preferències de Sànchez, que, de fet, va arribar a la presidència com a figura de consens.

ENFRONTAMENT A LES XARXES SOCIALS

Notícies relacionades

Liz Castro denuncia pressions perquè no optés a presidir l'ANC

L'ANC escull un nou secretariat, del qual sortirà el substitut de Forcadell

Les hostilitats internes han esclatat en públic aquest dijous, quan l'escriptora i editora Liz Castro ha denunciat a Twitter que va rebre pressions per part de la directiva de l'ANC, i més concretament de Marfany, perquè no optés a presidir-la "per preservar la unitat". Castro va ser la més votada per les bases, però el secretariat (75 membres) va decidir per àmplia majoria situar Sànchez al capdavant. "Em vas demanar opinió i te la vaig donar. Jordi Sànchez era la persona més adequada", ha contestat Marfany a Castro, que aleshores ha sentenciat: "Tu em vas trucar i tu em vas pressionar tot sol".

A tot això, ¿quin és el posicionament oficial dels partits, en especial de CDC i ERC? Lògicament, el d'una suposada no-ingerència. Ja fora de micro, una veu dels republicans amb pes a l'entitat apunta “que no val la pena qüestionar el lideratge d'aquest senyor”, malgrat que fa uns mesos Esquerra era molt crítica amb Sànchez. El que subjau darrere d'aquest comentari és, sobretot, la voluntat d'evitar una guerra oberta que acabi definitivament amb una organització que, des del 27-S, sembla gairebé desapareguda del mapa.