250 lingüistes reclamen una Catalunya independent amb el català com a única llengua oficial

Els últims anys diferents veus del món sobiranista han difós la idea que el castellà seria un idioma totalment integrat en la república catalana. Entitats com Súmate, plataforma de llançament polític de Gabriel Rufián, Eduardo Reyes i Antonio Baños, es van crear amb l'objectiu d'ampliar la base social secessionista mirant de convèncer els catalans originaris d'altres punts d'Espanya d'un futur millor en el que ni la seva llengua ni la seva cultura maternes serien penalitzades. Fins i tot el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va escriure articles en aquest diari prometent la cooficialitat de català i espanyol. Fins i tot Junts pel Sí va reiterar aquesta idea, que xoca frontalment amb el manifest que aquest dijous presenta el Grup Koiné, en què carrega contra el bilingüisme i exigeix un nou país on només sigui oficial el català.

Joaquim Arenas Sampera (artífex de l'Escola Catalana i cap del Servei d'Ensenyament del Català durant el mandat de Jordi Pujol), Blanca Serra, Diana Coromines i Lluís de Yzaguirre són només alguns dels promotors del document, que ja ha sigut rubricat per uns 250 lingüistes, filòlegs, traductors i escriptors i que a partir d'ara s'obre a tot aquell que el vulgui firmar. Vicenç Villatoro, Narcís Comadira, Teresa Cabré, Salvador Cardús i cinc Premis d'Honor de les Lletres Catalanes (Jaume Cabré, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Maria Antònia Oliver i Joan Veny) ja han subscrit un text que no dóna lloc a la indiferència. El seu títol, 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent'. Perquè "sense l'existència del català no hi hauria hagut procés d'independència, ja que Catalunya no existiria", ha afirmat la lingüista Mercè Lorente en la presentació de l'escrit. "O el català es converteix en imprescindible en tots els àmbits o el seu futur és desaparèixer", ha prosseguit el filòleg Joan Martí, per qui "és català qui, nascut o no a Catalunya, vulgui ser-ho. I voler ser-ho passa per voler parlar català".

"LLENGUA DE DOMINACIÓ"

"A causa de l'annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella a partir del 1714 [no s'esmenta els Reis Catòlics], el castellà, com a llengua de dominació, disputa al català coercitivament l'estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant repressivament desplaçar-lo dels àmbits d'ús lingüístic general", diu el manifest, que manté la contundència en el següent paràgraf: "El mecanisme per aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població. [...] El règim dictatorial del general Franco va completar en dues generacions aquest procés mitjançant la repressió politicojurídica de l'ús del català, l'ensenyament obligatori en castellà [...] i la utilització d'una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons el document, l'arribada de la democràcia va permetre que el català es recuperés en alguns àmbits, però no amb prou força. "A les zones més poblades la coneixen, però l'usen mínimament", fins al punt que va camí de "convertir-se en una mena de dialecte del castellà", que no és més que una "llengua imposada per l'Estat".

ATAC ALS POLÍTICS

Un cop efectuada aquesta radiografia, els impulsors del text sostenen que la "ideologia bilingüista no és res més que una forma d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a una altra" i carreguen contra "alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura república catalana que l'anormalitat lingüística continuï estant garantida i que es converteixi en la falsa normalitat de la república". Un toc d'atenció als Junqueras, Rufián... i una reclamació perquè el català sigui l'"eix integrador" de la societat, que durant el "procés constituent" ha de mobilitzar-se a favor del català com a "eix integrador" de la societat, alçar-se contra la "subordinació lingüística" i evitar que la "nova constitució tanqui en fals el problema lingüístic", que "potser serà el més important de la nova república perquè afecta la base de la cohesió social".