Francesc Sanchez: "Treure pit davant l'Estat no és una bona estratègia"

Fa anys que treballa a la sala de màquines, però d’ençà que Artur Mas el va escollir per pilotar la refundació de CDC, Francesc Sanchez (Sant Boi, 1971) s’ha convertit en un dels dirigents que mouen més fils al partit (sí, Sanchez sense accent, perquè és així com ell ho prefereix).  

–¿Què ha de fer CDC per recuperar votants i atraure joves?

–Hem de tornar a ser creïbles des del punt de vista polític i generar esperança i il·lusió. En part, se’ns ha responsabilitzat de la crisi que ha patit la ciutadania i molt directament la gent jove. El que hem fet era per salvar l’Estat del benestar.

–¿En què no són creïbles?

–Han passat coses que ens han perjudicat molt. Per exemple, la corrupció. Des de l’1 de gener no rebem cap mena de donació d’empreses a la nostra fundació. Crec que ens hem de posar d’acord en quin model de finançament de partits volem per a la nova Catalunya. El meu criteri és que sigui públic i personal, que les donacions de la gent que vulgui aportar siguin transparents i es puguin publicar a la web. Això ho impedeix l’actual llei de protecció de dades.

 

–¿La CUP és un soci lleial?

–És un soci lleial per al procés cap a la independència, per al qual tenim una majoria no per acabar-lo però sí per iniciar-lo. Està sent lleial en els termes en què pot ser lleial una formació com la CUP, que té la seva pròpia ideologia.

-¿I els donarà suport en els pròxims pressupostos?

–Jo crec que la CUP els pactarà, entre altres coses perquè és el compromís d’estabilitat al qual es va arribar en el seu moment. Ara per ara, en les coses que realment són importants per a l’acció de govern, la CUP ha actuat de manera responsable.

–Però els està fent passar un via crucis al Parlament...

–No ho vivim com un via crucis. Estem molt acostumats a pactar i a negociar i al fet que hi hagi contradiccions, i a treballar amb gent diferent de nosaltres. 

–Una cosa és negociar i una altra és el  funambulisme parlamentari, com s’ha vist a la Mesa del Parlament, que fins ara acceptava o rebutjava textos però no entrava en el contingut. Aquesta fórmula, respecte a la moció de la CUP, de ‘canvieu-me el text i tornem a parlar-ne’, desperta dubtes sobre la seva legalitat.

–Tenim informes que ho permeten. El que fa la Mesa és no coartar el debat polític. Sempre hem intentat que al Parlament hi hagi debat, però se’ls diu que el millor seria que l’adeqüin a la legalitat. El més important d’aquest procés no és la gesticulació sinó arribar al final i que aquest país pugui assolir la independència.

–Per tant, sobra gesticulació.

–Sobra gesticulació. El més important és l’acció política.

–Però el debat de fons és: ¿el Govern i Junts pel Sí volen desobeir o no el TC?

–No, el debat de fons és: ¿el Govern compleix amb el poble de Catalunya en relació amb el programa electoral i la resolució del 9-N? No creiem que faci falta anar recordant cada tres mesos que hem de desobeir això o allò, perquè no estem desobeint cap tribunal sinó obeint les urnes del poble de Catalunya.

–Tot i això, el seu programa també incloïa una declaració d’independència. ¿No som al davant d’una estratègia divergent entre la CUP, que proposa desobeir, i Junts pel Sí, que reconeix que amb un suport del 47% toca esperar una mica més?

–La CUP també diu que ens falta gent, que necessitem més musculatura. Aquest procés ha funcionat bé quan els polítics i la societat civil ho hem fet amb intel·ligència i astúcia. La resposta davant les diferents ofenses de l’estructura de l’Estat no pot ser treure pit, no és una bona estratègia. L’estratègia intel·ligent és la d’anar preparant-ho tot per arribar a bon port.

–Després d’haver sentit el president Puigdemont i fins i tot al vicepresident Junqueras afirmar que no hi haurà solució que no passi per un acord amb l’Estat, sembla que aquest port que vostè diu sigui ara el referèndum ¿no?

–No hem negat mai que si l’Estat ens posa damunt la taula un referèndum acordat, això seria una bona solució. El que passa és que no està damunt la taula; uns diuen una cosa, d’altres la contrària, i els tercers, ni l’una ni l’altra.  

–El referèndum ¿és més o menys irreal que prometre una independència sense poder-la pactar amb l’altra part?

–El que plantegem no és pas irreal. Els pobles són lliures perquè ho volen ser.  

 

-Vostè va acompanyar al jutjat Oriol Pujol [investigat en el cas ITV per suborn], que ara sembla que negocia la possibilitat d’entrar a la presó, sinònim que assumeix que ha comès alguna il·legalitat. ¿Posa la mà en el foc per ell?

–Oriol Pujol és amic meu. Això que vostè diu no tinc la certesa que sigui així.

–¿Continua defensant la seva innocència?

–És un procés en fase judicial. Esperaré la resolució. Ell m’havia traslladat sempre que les coses les havia fet correctament i espero que segueixi sent així.

-Vostè ha dit que no existeix el 3%...

–En els termes que es plantegen en relació amb el partit, no.

–¿I amb la fundació?

–Tampoc. No sé si ha arribat a gent individual, això no ho puc saber.

-En el cas Pujol, que vincula gairebé tota la família en diferents causes, ¿està convençut que el primogènit no es va embutxacar diners de manera il·legal?

–Ha sigut un cas molt dolorós per a nosaltres. El partit va fer el que havia de fer i va ser molt dur amb la figura del president Pujol. Ell ho va circumscriure a un assumpte privat i nosaltres ho vam deixar aquí.

Notícies relacionades

La CUP manté el pols per la desobediència

Junts pel Sí proposa a la CUP parlar d'"obediència al 27-S" en lloc de desobediència al TC

–Però ¿és creïble seguir parlant d’un assumpte privat quan la justícia es refereix a la família Pujol com una organització criminal i amb totes les sospites que hi ha sobre el fill gran de l’expresident?

–Hem tingut un diputat vuit anys imputat i al final ha sigut absolt. Fins que no tingui una demostració fefaent del que diuen no penso entrar a valorar-ho. No tinc cap mutiu per dubtar que sigui un assumpte privat. No he vist cap actuació de la judicatura que ho relacioni amb CDC.