Panamà, un paradís per als corruptes espanyols

Panamà o el despatx d'advocats del país centreamericà Mossack Fonseca del qual ha sortit la informació recollida als anomenats 'papers de Panamà', s'han creuat en gairebé totes les últimes investigacions rellevants a Espanya relacionades amb presumptes casos de corrupció.

Des de les indagacions sobre la compra de l'àtic de l'expresident madrileny Ignacio González, al presumpte cap de la trama 'Gürtel', Francisco Correa, el 'cas Noos' o els Pujol, entre altres, Panamà acaba sortint en gairebé totes les causes com a destí per dipositar-hi els diners obtinguts, en molts dels casos, il·lícitament.

La denúncia presentada el novembre del 2014 pel Sindicat Unificat de la Policia (SUP) davant el jutjat d'Estepona, que investiga la compra de l'immoble de González, assegura que "l'empresa matriu, o almenys un dels propietaris formals de Coast Investor LLC (societat creada per adquirir l'àtic, segons el sindicat), és la instrumental panamenya Walford Overseas Investment Ltd, gestionada ni més ni menys que pel despatx d'advocats Mossak Fonseca & Co, internacionalment conegut".

POCA COL·LABORACIÓ AMB ESPANYA

A la providència del 9 de març en què jutge d'Estepona va imputar González, la seva dona i el president de l'Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo, es recollien altres diligències, com reiterar la petició d'una comissió rogatòria a Panamà "reclamant la informació interessada al seu dia" sobre les activitats de Coast Investor. Aquest país va negar a les autoritats espanyoles aquestes dades argumentant que no té tipificat el delicte contra la Hisenda Pública, ni aquest delicte pot ser considerat antecedent d'un posterior blanqueig de capitals.

En la seva denúncia el SUP recorda que el despatx Mossak Fonseca es publicita "com a especialista en la construcció i la gestió d'empreses pantalla especialitzades en l'ocultació d'identitats i patrimoni". "A més, també és coneguda internacionalment per les 'financial intelligence units' (FIU) que persegueixen el blanqueig, per la seva inclusió a les llistes publicades per la UE, que adverteix de sancions a qui mantingui relacions de negocis amb Mossak Fonseca & Co", afegeix.

Advertia que aquesta firma era "igualment sospitosa per a les autoritats dels EUA de fer o col·laborar en activitats de blanqueig o procedents del tràfic de droga, i era o havia sigut investigada per la seva agència antidroga DEA, precisament per aquesta mateixa activitat en què està especialitzada, la construcció d'estructures societàries opaques al servei d'organitzacions criminals".

CORREA, RISC DE FUGA A PANAMÀ

L'acusació del mateix Sindicat Unificat de la Policia recollida per Europa Press traçava la connexió amb Francisco Correa: "És completament rellevant que aquest mateix despatx d'advocats hagi utilitzat també com a testimonis les mateixes companyies que les utilitzades pel despatx Aba Legal Bureau per a la constitució de la societat Golden Chain Properties, SA, també panamenya".

Precisava que aquesta empresa era "suposadament propietat de Francisco Correa", i "titular d'un compte bancari, coneguda com a compte 'Soleado', en què es van localitzar 12,8 milions d'euros, suposadament procedents d'una comissió relacionada amb una operació urbanística a Arganda del Rey (Madrid)".

L'any 2009 la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va denegar la posada en llibertat de Correa a l'entendre que hi havia "un evident" risc de fuga a Panamà a l'haver intentat tramitar la residència legal en aquest país abans de ser empresonat. L'hi havia ajudat presumptament l'empresari Javier Tudela de la Cruz, que li va aconseguir un permís de residència per poder-se establir al país centreamericà.

VA ASSESSORAR URDANGARIN I TORRES

El nom de Mossack Fonseca també va aparèixer durant la instrucció del 'cas Nóos', que des del mes de gener passat asseu al banc dels acusats la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin i 15 acusats més per un suposat desviament de més de sis milions d'euros de les Administracions públiques.

De fet, tant l'exduc de Palma com el seu exsoci Diego Torres, també processat, s'haurien servit de l'assessorament del bufet panameny a l'hora d'ordir una estructura fiduciària a l'estranger amb l'objectiu de desviar els fons obtinguts de manera irregular de les institucions, ocultar els seus verdaders beneficiaris i aconseguir tributar menys que a Espanya.

Entre els més de 70.000 folis i 100 toms que componen la causa, el nom de Mossack Fonseca figura, en concret, en tres documents, un dels quals és la factura entregada pels serveis d'assessorament que va prestar als responsables de la trama per muntar diverses societats i obrir comptes corrents personals a què van ser transferits fins a un total de 420.000 euros des de l'Institut Nóos.

COMPTES DELS PUJOL

En el marc de les investigacions relacionades amb les activitats de la família Pujol, la UDEF de la Policia Nacional va recollir nombrosa informació sobre entitats bancàries amb què operaven a l'hora de desviar la seva fortuna, sobretot a diversos paradisos fiscals, entre els quals es trobava Panamà.

Quan el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va acceptar a finals de l'any passat la investigació sobre la presumpta fortuna oculta a Andorra procedent de l'herència de l'avi Florenci, va assenyalar com a presumptes testaferros de Pujol Ferrusola José de Alba Barnola, Antoni Zorzano Riera o Juan Manuel Rosillo Cerrejón. Segons el jutge, li haurien permès guardar i obrir dipòsits a Mèxic, els Estats Units, el Paraguai, l'Argentina, Panamà o Andorra.

El jutge sosté que el conjunt de la família ha "orquestrat durant anys una estratègia compartida i coordinada per desenvolupar diferents negocis econòmics, generar rèdits, ocultar-los i distribuir-los entre tots d'acord amb criteris establerts per aconseguir el rentat dels actius aconseguits".

FUNDACIÓ SINEQUANON DE BÁRCENAS

Notícies relacionades

El femer dels paradisos fiscals

Els 'papers de Panamà' apunten a bancs espanyols com a intermediaris

Panamà també apareix en les investigacions al voltant de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, que el 7 de juliol del 2005 va obrir un compte del qual era titular la Fundació Sinequanon, amb seu a Panamà, a la qual va traspassar 13,6 milions. Aquest compte va arribar a tenir el 2007 un saldo màxim de 25 milions.

Panamà també va ser el destí elegit per l'exambaixador Gustavo de Arístegui i el ja exdiputat del PP Pedro Gómez de la Serna, que van negociar el cobrament de comissions a canvi d'intermediar a favor de dues empreses espanyoles en l'obtenció de contractes públics per construir hospitals.