La 'tupamaro' d'ERC

'Tupamaros' era el malnom despectiu amb què els espanyols es referien als independentistes llatinoamericans de l'àrea del Río de la Plata, l'Argentina i l'Uruguai. El malnom agafava el nom de Túpac Amaru, un cap indi que es va sublevar contra els mateixos espanyols al Virregnat del Perú, el 1780. Aquest és el nom que també va agafar el Moviment d'Alliberament Nacional de l'Uruguai, un moviment polític avui integrat al Frente Amplio i que als 60 i 70 va actuar com a guerrilla urbana d'esquerra radical. La diputada republicana Ana Surra és una 'tupamaro'.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Per igualar les vicissituds vitals de Surra, un europeu nascut a finals del segle XX hauria de poder viure 10 vides. I encara. Es va exiliar a Xile després del cop militar del juny del 73. L'assalt al palau de la Moneda de Santiago de Xile la va agafar a Valparaíso. Després es va refugiar a l'ambaixada de Panamà, fins que va poder ser traslladada al país centreamericà. I d'allà, a Europa, a Bèlgica. Voltar pel món, fins i tot amb la democràcia ja consolidada al seu país natal, i el matrimoni del seu fill, la van portar a Barcelona, on ràpidament es va implicar en diferents associacions, entre elles, Súmate. Fins a acabar com a número quatre en la llista d'ERC en les últimes eleccions generals.

Avui s'ha estrenat al Congrés, on ha protagonitzat una intervenció en què ha relatat en primera persona què és ser un refugiat i ha acusat Mariano Rajoy de desconèixer la realitat dels milers de persones que truquen ara a les portes d'Europa fugint de la barbàrie dels seus països. De passada, exercint també d'independentista, li ha etzibat al president del Govern que ha sigut ell amb les seves polítiques respecte a Catalunya qui ha donat "arguments" per abraçar la causa independentista.