Puigdemont: "El Govern garantirà els drets lingüístics de tots els parlants"

El terratrèmol polític causat pel manifest del Grup Koiné, que carrega contra el bilingüisme i exigeix un nou país on només sigui oficial el català, ha arribat aquest dimecres al Parlament. Lluís Rabell ha preguntat a Carles Puigdemont sobre si compartia "la posició racista" d'aquest text, que han firmat, entre altres, els exconsellers Josep-Lluís Carod-Rovira i Carme-Laura Gil. El president, tot i considerar "poc responsable que el qualifiqui de racista", ha promès que la Generalitat defensarà els drets lingüístics de tots els catalans.

Rabell ha fet una contundent intervenció, en què ha lamentat que figures importants de l'òrbita de Junts pel Sí recolzessin un manifest que "es permet parlar de la immigració com a colonitzadors" quan la immigració dels anys 60 va donar cohesió lingüística i social al país. La intervenció del líder de Sí que es Pot ha rebut els aplaudiments de la bancada del PSC.

DEFENSA DE LA IMMIGRACIÓ DELS 60

"No li faci dir coses al manifest que no diu. És poc responsable que el qualifiqui de racista", ha considerat Puigdemont, que considera que aquest és un debat en què el Parlament no ha d'entrar. El president ha defensat que el seu Govern és hereu de l'esforç que els seus predecessors van fer "perquè el català sigui una llengua de cohesió, de normalització social i seguirà així".

Sobre l'oficialitat ha assegurat que el posicionament del Parlament està perfectament definit i ho estarà en el compromís ferm "per garantir a tots els parlants d'aquest país els seus drets lingüístics". "En aquest Govern no trobarà ni un sol element que posi en risc i que no posi en valor l'esforç que fa tanta gent per contribuir al manteniment de la llengua feble, un esforç que com vostè molt bé ha dit han fet des dels anys 70 molta gent que va endevinar que el català seria llengua de llibertat, de democràcia, a la qual s'havia d'ajudar encara que a la família parlessin el castellà. I aquest Govern està en aquesta línia".

La qüestió lingüística ha planat durant tot el ple. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha reconegut al Parlament que són 39 les famílies d'alumnes que s'han acollit al decret que preveu una ajuda de 6.000 euros per als estudiants que volen que el castellà sigui la llengua vehicular en el seu ensenyament i que, al no disposar d'un centre públic al seu municipi, opten per anar a col·legis privats.                                                                                                     

Notícies relacionades

La Generalitat jutja "contraproduent" el manifest contra el bilingüisme

250 lingüistes reclamen una Catalunya independent amb el català com a única llengua oficial

A tots ells, ha explicat Ruiz, se'ls ha enviat una carta informant-los de l'existència d'escoles que imparteixen matèries no lingüístiques (Matemàtiques o Ciències, per exemple) en castellà, per si volen matricular-hi els seus fills. La diputada del PPC, María José Cuevas, ha considerat que aquesta missiva és un frau "per mofar-se de les famílies". I, incidint en aquesta línia, li ha preguntat si l'Executiu català ja està aplicant el manifest del grup Koiné. Ruiz li ha respost que qui es burla de les famílies és la LOMCE perquè "imposa un sistema que no existeix".

NOU REVÉS JUDICIAL

En el pols amb l'Estat, el Govern s'ha endut un nou revés després que el Tribunal Suprem anul·lés una ordre de la Generalitat que estableix que els distintius dels vigilants s'han d'escriure només en català, a l'entendre que la seguretat privada és competència exclusiva de l'Estat i aliena a les polítiques de normalització lingüística. En la sentència, el Suprem desestima així el recurs que va presentar la Generalitat contra una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el desembre de 2013 va anul·lar aquesta mateixa ordre governamental, informa Margarita Batallas.