ANÀLISI
La via del 'gairebé junts però que no sigui dit'
Els socialistes estan decidits a buscar fins a l'últim minut una fórmula que permeti a C's i Podem avalar Sánchez
El PSOE no descarta obrir una negociació bilateral amb Podem si Rivera s'aixeca de la taula a l'espera del resultat final
undefined33449275 madrid 7 04 2016 reuni n de los equipos negoci160407165546 /
Ahir delegacions del PSOE, C’s i Podem van seure per parlar d’investidura. Per fi. Dos documents sobre la taula: l’acord rubricat per Pedro Sánchez i Albert Rivera i un nou text elaborat pels podemistes amb 20 punts. Moltes al·lusions al «respecte». A les portes d’una concorreguda sala del Congrés van quedar les referències al finançament a la veneçolana, el cunyadisme o l’enxufisme tribal, entre altres floretes escoltades en les últimes hores als que es van comprometre a canviar la política. També en les formes. La foto dels tres partits ja existeix, pendent d’aclarir si finalment es col·loca a l’àlbum dels èxits o dels fracassos polítics. Per als socialistes, ja és una petita victòria. O això diuen.
Per a liles i taronges suposa una cessió als seus vetos mutus. Així ho admeten. Però sense pretensions de portar la cosa gaire lluny: el socialista Antonio Hernando va explicar que Podem i C’s s’havien confirmat «a la cara» que cap facilitaria per activa o per passiva –votant sí o amb abstenció– que l’altre compartís plàcidament butaques en un Consell de Ministres encapçalat per Sánchez. En paraules d’Hernando, va quedar clar que ni «la via del 130» (els escons que sumen socialistes i Ciutadans) ni «la del 161» (PSOE, liles, Compromís i IU) són possibles. Per tant, per a l’equip de Sánchez l’únic camí que queda per explorar és el de sumar els escons d’aquestes forces d’una manera o una altra als seus propis.
Aquesta opció voreja els límits del realisme, però la direcció del PSOE pensa ficar-s’hi de ple. Ara tampoc té gaire cosa a perdre, amb una repetició d’eleccions a l’horitzó i Susana Díaz rondant la secretaria general. Seria un triple salt mortal sense xarxa. La via del gairebé junts però que no sigui dit. Apurar fins al minut de descompte la possibilitat de mantenir viu el pacte amb Rivera i, alhora, forjar-ne un altre «d’intersecció» amb Iglesias. Intentant convèncer els uns i els altres que els dos acords serien compatibles en un «Govern parlamentari» (monocolor amb independents).
Notícies relacionadesAvui Podem valorarà la reunió. No ho va voler fer al final de la trobada. Per allò que (aquesta vegada) preferia consultar primer amb les confluències. Iglesias i el seu equip es van presentar a la cita amb un document que recull «cessions», però que descaradament convida Ciutadans a abandonar la pista, al fer una enrevessadíssima (i desinflada) menció al dret a decidir i una agosarada aposta per un Govern d’esquerra on no hi ha lloc per als de Rivera.
Des de Ciutadans s’apunta que hi haurà resposta cortesa a l’oferta dels liles, però avisant que es fa únicament per educació i que si no hi ha rectificació, segurament no hi haurà una segona cita tripartida. El PSOE aspira a més. No obstant, Hernando no es va atrevir a garantir que l’anàlisi del document de Podem serà un (conjunt de socialistes i Ciutadans) i no dos. Tampoc va voler tancar la porta, tot i que ho hauria pogut fer, a acabar obrint una negociació bilateral amb els liles si Rivera s’aixeca de la partida. El que desitjarien llavors a Ferraz és que el polític català no estripi del tot les cartes i es limiti a jutjar el resultat final. I que, com Iglesias, acabi per acceptar un gairebé junts, però que no sigui dit que faci fora Mariano Rajoy de la Moncloa.