L'esquerra catalana es veu guanyadora d'aquí 15 mesos

El triomf de la candidatura de confluència progressista, En Comú Podem, a Catalunya, en les eleccions generals, i les perspectives demoscòpiques que se li assignen en els estudis relatius al Parlament, han sumit aquest espai polític en un estat gairebé d'eufòria. Oblidat que malgrat que Catalunya Sí que es Pot va néixer, així mateix, amb uns sondejos estratosfèrics i que, després, en el 27-S, la realitat va ser una altra, la flamant coordinadora d'ICV, Marta Ribas, ha vaticinat aquest diumenge el triomf de la candidatura d'unió progressista en les eleccions que es preveuen per abans d'un any i mig. "Ens falten 15 mesos per guanyar", ha afirmat en el tancament de l'11a assemblea d'ICV.

El conclave ha servit per formalitzar el canvi de lideratges, és a dir de tàndem, amb un suport del 87,5% dels assistents. De Joan Herrera i Dolors Camats a Marta Ribas i David Cid. I el que és més important, s'ha nomenat un negociador (Ernest Urtasun) per fer possible una nova aliança de forces d'esquerra, precisament, per a l'assalt a la Generalitat. I és que ICV, el partit hereu del PSUC, havia vist com en els últims mesos l'enorme ombra mediàtica d'Ada Colau i Pablo Iglesias els sumia en un discret segon pla.

La mateixa exigència de Colau i d'Iglesias, capitostos de la 'nova política', que, ni en les municipals ni en les autonòmiques, ni Herrera ni Camats tinguessin un paper protagonista, per allò de recordar l'antigor, van convertir l'en un altre temps referència de l'esquerra transformadora en un mer facilitador d'espais propagandístics i cadires en debats de la televisió pública catalana, precisament, per la seva rellevant presència institucional. Així, l'antic tàndem, de tan sols 45 anys tots dos,  primer van desaparèixer del dia a dia polític i, després, han cedit els trastos a Ribas i Cid.

TRENCAR EL 'BIPARTIDISME'

La sort de la confluència progressista a Catalunya, en les últimes setmanes, ha semblat que requeia exclusivament en Colau i Iglesias. Una cosa que els ecosocialistes han detectat i d'aquí ve l'adjudicació a Urtasun, portaveu del partit i, al seu torn, una de les cares més mediàtiques gràcies al seu escó al Parlament Europeu.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En el que coincideixen tots, el 'colauisme', Podem i ICV és que és necessari teixir aquesta aliança. Ada Colau sembla la més partidària d'anar més enllà i de convertir les aliances ocasionals però continuades en el temps en un partit polític en si mateix. Dissabte, al Poblenou, Iglesias va afirmar que apostava perquè cada força mantingués la seva identitat i història, una forma d'advocar pel 'junts però sense barrejar'. S'esperava la reacció de Colau, però aquesta va ser conciliadora, apostant ella mateixa, en l'assemblea d'ICV, pel mateix que havia dit el líder de Podem. 

Després de Colau va intervenir Xavier Domènech, el gran vencedor del 20-D en territori català, per asseverar, valent-se del 80è aniversari del PSUC, que igual que l'històric partit va néixer com una confluència en els anys 30 per desenvolupar-se com un espai polític en si mateix, de l'aliança d'aquests tres actors més EUiA, caldria esperar el mateix si és que el que es pretén és que sigui hegemònic.