La repetició de les eleccions generals costaria als espanyols 150 milions d'euros

No apareixerà cap casella a la declaració de la renda que permeti acceptar-ho o no amb una creu, però si els partits no es posen d'acord abans del 2 de maig i el 26 de juny es repeteixen les eleccions, els espanyols pagaran amb els seus impostos 130 milions d'euros per a la nova cita amb les urnes, 10 vegades més del primer contingent excepcional que va destinar el Govern central al setembre a diverses oenagés que atenen refugiats.

¿Comentari demagògic? Posarem la suma en pessetes per tirar més llenya al foc: 24.958 milions, als quals s'hi ha de sumar el que dediquin els partits a la campanya i que també seran sufragats en gran mesura per la ciutadania. En la contesa del desembre passat, el PP s'hi va deixar uns 12 milions d'euros; el PSOE, nou; Ciutadans, quatre; Podem, 2,2, i Izquierda Unida, 2,5. En total, més de 20 milions més.

En números rodons, aquesta nova ronda pagada a escot pel poble podria arribar de nou als 150 milions, encara que les forces polítiques diguin que estan disposades a reduir despeses si se celebren nous comicis. En aquesta línia es va pronunciar aquest dilluns el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, que va advocar per escurçar la campanya perquè “seria una bona notícia per no turmentar els ciutadans amb dues setmanes de mítings”, però aquesta afirmació no és més que un doble brindis al sol.

En primer lloc, perquè les últimes campanyes electorals hauran durat oficialment 15 dies, però en realitat els partits es van passar setmanes celebrant convencions, visites dels seus líders a multitud d'enclavaments abans oblidats i tota mena de ‘performances’ per anar colant els seus missatges. Va ser una precampanya infinita. I en segon lloc, perquè el que insinuava el ministre és altament impensable. La llei electoral fixa que les campanyes electorals duren dues setmanes, i per això seria necessari reformar-la per poder escurçar el termini, cosa improbable en tan poc temps i vista la predisposició d'algunes formacions a tocar aquest reglament. Es podria intentar això si s'aconseguís un consens entre els diferents partits com ha proposat aquest dimarts el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, un “pacte entre cavallers” en què es comprometin a no organitzar “actes multitudinaris”, però a risc que algú se l'acabi saltant.

Notícies relacionades

El Rei tornarà a cridar a consultes els partits polítics els dies 25 i 26 d'abril

Sánchez demana a Iglesias un altre intent després de convocar el Rei als partits

El dirigent del partit taronja ha hagut d'admetre, no obstant, que per molta austeritat que apliquin les candidatures hi ha una sèrie de partides que no es poden retallar. Prenent com a base l'anterior convocatòria, els 130 milions que hauria d'aportar l'erari inclouen els 48 milions de Correus (vot a distància i propaganda), 12,8 milions de l'escrutini i la difusió de les dades, 12,59 milions de logística (paperetes, locals, campanyes de difusió) i 55,1 milions que es deixen les administracions públiques en el procés (per exemple, el desplegament de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per al 20-D va costar gairebé 13 milions).

Superat aquest tràmit, arribarà el moment de compensar els partits que hagin obtingut representació. Després dels passats comicis, l'Estat va subvencionar amb 21.167,64 euros cada parlamentari obtingut (465 menys que el 2011), amb 0,81 euros per cada vot al Congrés i amb 0,32 al Senat. A més, les forces polítiques que van obtenir prou escons per formar un grup parlamentari i van rebre 0,18 euros per elector en aquelles circumscripcions on es van presentar al Congrés i al Senat per cobrir despeses en l'enviament de paperetes i propaganda electoral.