Ultres pota negra

El sindicat de funcionaris Manos Limpias va ser l'associació creada per Miguel Bernard, deixeble del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, quan va fracassar el 1994 l'últim intent de renovació de la ultradreta franquista. Blas Piñar, que va aconseguir acta de diputat el 1979, va veure com aquest espai polític es descomponia i va intentar ressuscitar-lo el 1986 amb la sigla de Frente Nacional, amb el suport del Front Nacional francès. Aquest Front Nacional espanyol va fracassar en totes les cites electorals que es va presentar, i l'advocat, funcionari de l'Ajuntament de Madrid, i exdelegat sindical del franquista Front Nacional de Treballadors, Bernard, va ser un dels que, amb el beneplàcit de Piñar, va intentar liderar aquesta sigla que es dissoldria el 1994.

Va ser llavors quan Bernard, desitjós d'actuar políticament, va copiar el nom de macroprocés judicial Mani Pulite realitzat pel fiscal italià Antonio di Pietro contra la corrupció, legalitzant-lo el 1995. Però no va ser fins al 2007 que Bernard va modificar-ne els estatuts per convertir-lo en sindicat de funcionaris. Un sindicat que ara només té set delegats i que entre el 1997 i el 2008 va interposar 18 querelles contra el jutge Baltasar Garzón, de les quals no va prosperar cap fins la que va admetre el Suprem el 2009 per la seva investigació de crims del franquisme. I l'advocat que va exercir l'acusació contra Garzón va ser un altre històric de la ultradreta, José María Ruiz Puerta, que va ser l'últim president de l'associació neonazi Cedade, ubicada al carrer de Sèneca de Barcelona, dissolta el 1993. I posteriorment Ruiz Puerta va ser el defensor del propietari de la llibreria Europa, Pedro Varela, ubicada a l'antiga seu de Cedade a Barcelona.

Aquest advocat, que desitjava implementar a Espanya una força política semblant a l'emergent Plataforma x Catalunya, va recaptar o va sufragar, segons em va reconèixer el mateix Josep Anglada, la majoria dels fons de la campanya electoral de PxC en les eleccions espanyoles del novembre del 2011 i mig any més tard va crear, de la mà d'Anglada, el partit Plataforma x la Llibertat d'àmbit espanyol, que poc temps després passaria a anomenar-se Partit x la Llibertat.

El 2011 la Fundación Francisco Franco concedeix un guardó a Ber-nard. Es dóna la coincidència que el vicepresident d'aquesta fundació és Jaime Alonso, un altre dels advocats habituals de Manos Limpias. I a Manos Limpias guanyen influència l'advocada Victoria López Negrete i Luis Pineda, president d'Associació de Consumidors Auscanc, associació a la qual l'Agència Espanyola de Consum li retira després de diverses irregularitats la qualificació d'«associació de consumidors». Pineda havia sigut dirigent del franquista Front Nacional de la Joventut, i va ser detingut el 1982 acusat del llançament de còctels molotov.

Causa pel 9-N

Notícies relacionades

Actuació judicial contra Manos Limpias i Ausbanc per extorsió

Manos Limpias: les seves causes més estrambòtiques

S'acosten les eleccions europees del maig del 2014, en les quals sembla que la ultradreta obtindrà, com així va ser, excel·lents resultats a França o la Gran Bretanya i es duen a terme intents per unir l'atomitzada ultradreta espanyola. I la candidatura Soluciona, que desitjava aglutinar la majoria de grups, anuncia que Bernard hi tindrà un lloc destacat. La candidatura unitària no qualla i Bernard hi desmentirà la seva participació. Arriba el desembre del 2014, i PxC i Manos Limpias decideixen presentar conjuntament una denúncia contra Artur Mas i Irene Rigau per la realització de la consulta del 9-N. La denúncia serà admesa i es personaran en la causa contra Mas, Rigau i Joana Ortega. L'advocat que actuarà en nom de PxC i Manos Limpias no serà un altre que Ruiz Puerta, el president de Pax i acusador de Garzón.

Poc després es convoquen les eleccions municipals en les quals PxL es presenta en nombrosos municipis espanyols, canviant el nom per denominar-se Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias. Evidentment no es diu que el sindicat s'hagi unificat amb el partit, però n'utilitza el nom sense que el sindicat ho denunciï. Cosa que no hauria sigut possible sense la complaença de Bernard, el qual sempre ha negat que el seu sindicat sigui ultradredretà malgrat la militància passada i present dels seus membres.