La CUP, el soci inquiet de Puigdemont

Transcorreguts 100 dies des que Carles Puigdemont va prometre el seu càrrec, la CUP està inquieta. No fa cap valoració d’aquest període i es remet a un comunicat que donarà a conèixer la setmana que ve. No veuen clara la gestió del Govern, tot i que prefereixen mantenir silenci abans que airejar les seves crítiques, cosa que els causa un cert desassossec. S’acullen a una espècie de 'realpolitik' bismarckiana. ¿Per què? Per no desmotivar el moviment popular que hi ha darrere l’objectiu independentista. Una voluntat que s’erigeix en la seva màxima esperança per acabar amb un cert grau de 'processisme' (es diu de l’estat de prolongar la situació actual per mantenir un avantatge electoral) que detecten a Junts pel Sí.

¿A JxSí o en alguna de les seves parts? «Per nosaltres és un tot. Ells van triar anar junts i nosaltres no perdrem energies disseccionant la seva naturalesa», apunta una veu anticapitalista en el bonic jardinet interior del Parlament. La ferida entre ERC i la CUP, oberta després que els republicans cedissin davant la imposició de la llista única per al 27-S, segueix supurant. 

Alguns diputats expressen els seus dubtes sobre l’Executiu de Puigdemont. «No hi veiem un camí clar. Els uns i els altres, CDC i ERC, diuen coses diferents i no entenem què volen fer», diu una altra veu parlamentària anticapitalista. 

Després hi ha el que denominen «la infantilització de la independència», que consisteix a dibuixar un camí de roses cap a un dia de la secessió que es coronarà amb una gran festa, al més pur estil banquet d’Astèrix o Walt Disney. De fet, aquest full de ruta idíl·lic és conegut de manera foteta pels diputats anticapitalistes com «el dia dels focs artificials». 

Contra aquesta idea, la CUP oposa la desobediència, entre altres coses «perquè l’Estat ja ha començat a actuar. Així com la raó de la declaració del 9 de novembre no era tàctica, per aconseguir un acord d’investidura, sinó una forma de concretar el seu full de ruta, el motiu pel qual es presenta la moció de la setmana passada és justament per respondre ja a un Estat que es mobilitza contra l’independentisme», entre altres formes, assetjant els regidors cupaires d’algunes poblacions. «En lloc de donar nosaltres tantes explicacions de per què demanem actes de desobediència, haurien de ser ells els que fessin saber per què segueixen sense desobeir», apunta un cupaire. 

 EL «XOC AMB ESPANYA» 

Notícies relacionades

L'oposició veu el president perdut en un full de ruta "irrealitzable"

Puigdemont compleix 100 dies al Govern esperant els pressupostos

Entre Junts pel Sí i la CUP hi ha una gran diferència de percepció. «Aquesta legislatura és de suport al procés, no a un Govern de lògica autonomista». Dit d’una altra manera, la CUP exigeix a l’Executiu que doni mostres que planta cara a l’Estat. «Dir que els pressupostos marquen la legislatura és seguir la via autonomista, com fa 10 anys. El que marca la legislatura és el xoc amb Espanya», assenyala amb un somriure una de les veus anticapitalistes.

En aquesta visió es prepara la batalla dels pressupostos. Partint de la base que si no hi ha pacte no s’acaba el món per prorrogar els actuals, la CUP creu que uns pressupostos que no acabin davant el Tribunal Constitucional no seran uns bons pressupostos però sí uns comptes en clau autonomista. «Són uns pressupostos excepcionals que han d’ajudar a fer entendre que en el marc actual no hi ha sortida, concebuts prenent com a base la nostra sobirania». I responent a si hi ha desassossec a les seves files, respon entre rialles: «Som inquiets per naturalesa. I sí, a més estem inquiets».