Puigdemont compleix 100 dies al Govern esperant els pressupostos

El president Carles Puigdemont sempre evita les poesies més suades, però en aquest cas els versos de Miquel Martí i Pol de “tot està per fer i tot és possible” podrien definir els 100 primers dies del seu Govern, que es compliran aquest dimarts. S'hi hauria d'afegir, això sí, una estrofa: “...si els pressupostos ho permeten i sense temeritat”. I és que la mesura social estrella d'aquest Govern, l'anomenat “pla de xoc” social per valor de 270 milions, segueix pendent d'un gran interrogant: saber si podrà o no comptar amb la CUP.

En les formes, el to ha canviat. Ho admeten propis i estranys. Quan Puigdemont va pujar a l'estrada per sotmetre's a la investidura, amb el sobiranisme encara en estat de xoc després de la llarguíssima i tortuosa negociació, els seus comentaris desenfadats sobre les seves similituds capil·lars amb Anna Gabriel o el seu to irònic però amable amb l'oposició van rebaixar tensió i semblaven inaugurar una nova etapa.

Però la portaveu de la plataforma d'entitats Pobresa Zero i presidenta d'Entitats Catalanes d’Acció Sòcial (ECAS), Teresa Crespo, avisa: “Hi ha una certa preocupació perquè estem una mica aturats”. Pobresa Zero segueix esperant que es comenci a aplicar el que es va aprovar en el recent ple monogràfic sobre la pobresa. Un destacat integrant de Junts pel Sí ho resumeix així: “M'hauria agradat alguna actuació social contundent”.

EL TERRENY EMOCIONAL

Sí, hi ha un to diferent. Per exemple, el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, afirma que en el terreny emocional estem davant "un president molt pròxim a la societat en general i a la universitat en particular”. Un Govern amb presència d'ERC i influència cupaire, que en teoria podria suposar un gir progressista. “No sé si aquesta composició política fa preveure un gir a l'esquerra, però ho esperem”, reflexiona el nou líder de la UGT, Camil Ros. 

Ros és de l'opinió que l'empremta de Puigdemont encara no s'ha vist sobre el terreny. El mateix que apunta el líder de Comissions Obreres Joan Carles Gallego: “Hi ha un tarannà més dialogant des del punt de vista formal, però les concrecions encara no les veiem”. “Hi ha bones paraules, però voldríem concrecions, el tema dels pressupostos ens el diuen sempre, però nosaltres fem classe cada dia”, apunta Jaume Aguilar, president del Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

"QUE DEFINEIXI AVIAT EL RITME"

El primer que va fer Puigdemont en el seu debat d'investidura va ser ratificar la polèmica resolució rupturista votada amb la CUP el 9 de novembre. Ho va fer amb un reguitzell d'adjectius d'autoafirmació, basats en la seva trajectòria personal inequívocament independentista: “Sense dilació, sense por”, “valor”, “coratge”, “dignitat”. Va ironitzar amb Catalunya Sí que es Pot: “Diuen que nosaltres som il·lusos i proposen… ¡negociar un referèndum amb l'Estat!”. La bancada independentista va deixar anar una riallada. Però avui són els portaveus del Govern i de CDC els que deixen caure constantment que el seu el objectiu passa per aconseguir un referèndum.

Puigdemont ha pivotat entre la convicció de seguir el full de ruta cap a Ítaca i els peus de plom de no traspassar la línia de la legalitat com li exigeix constantment la CUP. Es manté una tensió constant entre la desobediència dels anticapitalistes i l'“ara no toca” de CDC. “Quan se'ns qüestioni de manera hostil la democràcia, llavors farà falta desobeir, però no cal fer-ho cada dia per tot”, explica el president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, el convergent Miquel Buch.

¿I què diu l'independentisme cívic d'aquests 100 dies? Doncs que “va pel bon camí però és necessari que defineixi aviat el ritme i la velocitat adequades”, segons el president de l'ANC, Jordi Sànchez. “La feina a fer és molta, i s'han de servir diversos objectius: governabilitat, estabilitat; culminar estructures d'Estat i garantir la lluita contra la pobresa”. Tot això pensant en el nou concepte estrella del sobiranisme: ampliar la majoria social.

Notícies relacionades

Examen al pla de xoc social

L'oposició veu el president perdut en un full de ruta "irrealitzable"

Puigdemont ha passat de la declaració unilateral d'independència prevista en el seu programa electoral i que ERC va reivindicar en una declaració “d'intencions”. No hi ha hagut polèmica interna perquè els republicans estan optant per fer pinya amb el Govern i, almenys aparentment, obliden les friccions, que n'hi ha hagut, amb els seus socis. Per una veu autoritzada dels republicans en l'entramat de l'Executiu, el que s'ha fet fins ara demostra “que el compromís inequívoc” amb el full de ruta és perfectament compatible amb la recerca de la “justícia social”. ERC valora que la Generalitat “optimitza els escassos recursos amb què compta” i “no es deixa intimidar per l'ofensiva centralista i l'ofec econòmic que executa el Govern d'Espanya”.

¿PACTES OBERTS?

Respecte als comptes del 2016, Puigdemont ha deixat caure que està obert al PSC i a Catalunya Sí que es Pot. “En genèric han mostrat la predisposició a un acostament, en els aspectes concrets encara s'ha de veure”, coincideixen socialistes i Catalunya Sí que es Pot. Tots dos es qüestionen la dualitat d'Oriol Junqueras, “que en hores parelles fa propostes hiperrealistes i demana fer front comú amb la resta de comunitats i en hores senars està desconnectant d'Espanya”. Cent dies, doncs, en què es promet que tot és possible. Si hi ha pressupost.