¿Mans què?

Quan divendres passat a primera hora va saltar la notícia de l'encausament de Miguel Bernard i de Luis Pineda, capçaleres de Manos Limpias i Ausbanc, respectivament, ara segons sembla actuant coordinadament en processos diversos, el primer que es va estendre per xarxes socials, mitjans digitals, ràdios i premsa escrita -per aquest ordre- va ser que el cas Nóos corria perill. Més ben dit, no el procés en si sinó l'acusació contra la infanta Cristina. La causa: Manos Limpias es veia afectada per la investigació dels seus dirigents. Lamentablement, una vegada més la informació es va canviar en no­vel·la.

L'acusació contra la infanta i una eventual condemna -pot ser absolta penalment, no s'ha d'oblidar, com la resta d'acusats en qualsevol procés-, que penja exclusivament de Manos Limpias, no corre cap perill jurídic per la implicació dels seus peixos grossos en un procés penal. En efecte, perquè aquesta acusació perillés s'hauria d'haver actuat contra Manos Limpias. Per ara, els imputats -m'agrada el clàssic- només són persones físiques. En el cas que posteriorment s'imputés aquest pseudosindicat, que cap treballador defensa, caldria estudiar mesures cautelars en contra, però l'acció penal contra la infanta no és fruit de cap delicte. Que retirar-la de manera incentivada pogués ser-ho, no qualifica de delictiva la situació actual. Una altra cosa seria que per raons materials -falta de fons, d'ímpetu o d'instruccions a la lletrada que exerceix l'acció...- l'acusació decaigués. Però això és un fet que, fins i tot infreqüent, no és anormal, però no és un motiu legal.

És més suggerent preguntar-se per què s'ha arribat fins on hem arribat amb Manos Limpias i el seu ara col·lega d'aventures processals, Ausbanc. La tesi, com s'aireja, del xantatge resulta forçada: costa imaginar la gran banca doblegant-se a l'extorsió, en el fons, d'uns actors secundaris, molt secundaris. Una cosa diferent és que es portessin a terme negociacions tenses i en doble direcció, cosa freqüent entre acusacions i defenses. Però en el moment present, excepte la defensa de la infanta ningú ha parlat de xantatge, i menys encara n'ha aportat proves.

No em semblaria desgavellada, per contra, la teoria que aquestes associacions haguessin pogut servir de punta de llança de bastards interessos, fins i tot afins entre si, per portar a terme alguns dels espectacles mediàtics i judicials que tant èxit tenen en alguns àmbits.

Raons per a l'exclusió

No obstant, res d'això hauria sigut possible si en tots els jutjats en què Manos Limpias ha exercit accions penals com a acusació popular -és a dir, sense ser perjudicat pel delicte- s'hagués optat, com va fer l'Audiència de Barcelona -i va ratificar el Tribunal Constitucional-, per excloure'l del procés en el cas de la corrupció de l'AVE en el nus de la Trinitat.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

¿Quines van ser les raons de l'exclusió? Dues. Una: no figura en el seu objecte social -i molt difícilment hi pot figurar- aquest exercici ominós d'accions penals en totes direccions. Una cosa és l'ideari i una altra l'objecte social: aquest no pot ser universal, sinó concret, centrat en uns objectius. No s'ha d'oblidar que les persones jurídiques són ens artificials que les persones físiques creen per aconseguir uns determinats fins i només aquests. Dues: un conflicte d'interessos, que generen la seva naturalesa gairebé pública de sindicat i el fet que l'àmbit d'actuació de Manos Limpias es desenvolupi a les Administracions públiques.

Si s'hagués obrat sempre així, ja serien figues d'un altre paner. I si el ministeri fiscal, des de Filesa fins a la infanta, hagués acusat allà on sembla més que raonable, aquests i altres extravagants acusadors populars haurien perdut tota la força.