Carlos García Revenga assegura que Urdangarin tenia un "interès lucratiu" en l'Institut Nóos

El que va ser durant més de 20 anys secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, després que la Zarzuela decidís prescindir dels seus serveis, ha declarat aquest dimecres en el judici del 'cas Nóos' que Iñaki Urdangarin perseguia el "benefici social" amb l'activitat de l'Institut Nóos, "encara que també tenia, evidentment, la seva part lucrativa".

García Revenga, que ha comparegut davant el tribunal de Palma en qualitat de testimoni, ha explicat que els projectes de l'associació sense ànim de lucre d'Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, tenien "una repercussió econòmica per a ells".

Ha relatat que, tot i ser el tresorer, les seves intervencions en les activitats de Nóos es referien gairebé exclusivament a les seves tasques de coordinació de les activitats oficials de la infanta Cristina i el seu marit, i ha fet èmfasi que llavors desconeixia que aquesta entitat era una associació sense ànim de lucre. "Encara no sé ara si totes les fundacions són sense ànim de lucre", ha declarat Revenga, que ha afegit que mai va participar en juntes de l'institut i que una firma atribuïda a ell que apareixia en una acta havia sigut falsificada.

LA RELACIÓ AMB LES INFANTES

Revenga ha declarat que tant la infanta Elena com Cristina li solien demanar recomanacions sobre la seva participació en projectes d'àmbit privat i, després de donar-los la seva opinió, "unes vegades em feien cas i altres no", ha dit.

Així ho ha assenyalat a preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, que li ha demanat si entre les seves obligacions com a assessor hi havia la de vetllar per la participació de les infantes en determinades institucions. Revenga ha respost que "per descomptat en tot el que era oficial, ja que hi havia una via per fer-ho", mentre que a nivell privat també li "preguntaven".

Revenga, que va estar imputat durant diversos mesos en la causa, ha recordat que va ser nomenat tresorer de l'Institut Nóos el 2003 després de proposar-l'hi Iñaki Urdangarin, si bé ha precisat que no va dur a terme cap tasca en aquest sentit. "Quan em van presentar Nóos, m'hi vaig posar perquè no s'hi posés Cristina".

En la seva compareixença, que ha començat aquest dimecres poc després de les 10.20 hores, el testimoni ha recordat que va acceptar el nomenament per la confiança que li proporcionaven tant Urdangarin i la seva dona com Diego Torres. "Em semblaven gent seriosa i fundada", ha recalcat.

ELS 'E-MAILS'

El nom de Revenga figura en diversos dels 'e-mails' que l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, va entregar al jutge durant la instrucció de la causa, entre ells un correu en què l'exduc li indicava on havia d'ingressar la seva dona, Cristina, els ingressos corresponents als seus honoraris de la Zarzuela.

En un breu correu es limitava a assenyalar a García Revenga que "les transferències que li ingressen a Doña Cristina corresponents als seus honoraris de la Zarzuela s'haurien d'ingressar a partir del gener en aquest compte", i a continuació indicava el número del compte bancari.

Encara més, en una altra de les correspondències, datada el 7 de juliol del 2003, el marit de la infanta desplegava la confiança que tenia en García Revenga amb frases com: "Què tal, Carlos, com t'ha anat el 'finde'... Nosaltres bé, a Palma et pots imaginar que a gust que hem estat. Platja, piscina, geladet a Portals, parc... Vaja, que completet".

Revenga considera, no obstant, que cap dels correus incorporats a la causa evidencien que "tingués intervenció, control o domini sobre la gestió i les activitats de l'Institut Nóos". En concret, García Revenga va començar a ser empleat de la Casa del Rei el setembre del 1993. Va compatibilitzar durant 19 mesos aquesta funció amb la de tresorer de l'Institut Nóos que va presidir Urdangarin.

MÉS COMPAREIXENCES

Una altra de les compareixences destacades d'aquesta setmana serà, dijous, la de l'exassessor jurídic de la Casa Reial i comte de Fontao José Manuel Romero, que a principis del 2006 va mediar perquè es complissin les regles de comportament de la Casa Reial instant Urdangarin a abandonar tota vinculació en la gestió de les entitats del grup Nóos i a abstenir-se de dirigir cap classe d'entitat.

De fet, durant la seva declaració davant el jutge José Castro va recordar com el setembre de 2005 va proposar a la Casa Reial diverses consideracions encaminades a fer que l'exduc s'abstingués de participar en la gestió comercial o mercantil de qualsevol tipus d'entitat, després que a mitjans del mateix any sorgissin "rumors" que el marit de la infanta Cristina estava portant a terme activitats econòmiques de les quals no va posar en dubte la licitud però que podien ser contràries a les pautes institucionals fixades a la Casa Reial.

Unes pautes que, va especificar, estableixen que els membres de la família reial "no s'han d'aprofitar" de la seva situació de privilegi institucional per fer activitats que li estarien permeses a qualsevol altra persona però que eren incompatibles en aquest cas.

Segons el comte de Fontao, la fórmula jurídica de Nóos, tal com va traslladar a la Casa Reial, no era acceptable ja que es tractava d'una entitat de caràcter associatiu formada simplement per Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, alhora que va considerar rebutjable la prestació de serveis de consultoria mitjançant la provisió d'anàlisis i reflexions a entitats públiques o privades, amb la fixació d'un preu pel mig.

Notícies relacionades

¿Mans què?

Actuació judicial contra Manos Limpias i Ausbanc per extorsió

L'exassessor jurídic va assegurar, no obstant, que "mai" ha intervingut en la creació de les entitats vinculades al conglomerat Nóos, com tampoc va conèixer cap dels contractes celebrats per elles, les xifres utilitzades ni el detall sobre com l'Institut Nóos estava internament organitzat.

Sobre la formalització de la fundació denominada Areté després de la desvinculació d'Urdangarin de Nóos, Romero va manifestar que aquesta entitat es va formalitzar sense el seu previ coneixement, com tampoc disposava del de la Casa Reial, cosa que va portar Romero a neutralitzar aquesta iniciativa a l'adonar-se que Areté reproduïa les notes característiques que havien inspirat el funcionament de l'Institut Nóos, amb un marcat caràcter mercantil i lucratiu.