Aquestes són les 46 peticions de Carles Puigdemont a Mariano Rajoy

És difícil que sigui una casualitat. Carles Puigdemont ha traslladat aquest dimecres, en la reunió que ha mantingut a la Moncloa amb Mariano Rajoy, una llista de 46 reivindicacions del Govern català. Just el doble de les que li va entregar, el 30 de juliol, Artur Mas. I si el seu antecessor va esquivar, en aquella ocasió, qualsevol referència explícita al procés, Puigdemont ha col·locat l'exigència d'una “resposta política al mandat democràtic” del 27-S en el frontispici d'aquestes 46 peticions.

El ‘document Puigdemont’ s'estructura en només quatre blocs, davant els sis del de Mas. El primer és la “relació Catalunya-Espanya”, amb l'únic punt abans citat. El segon és “la garantia dels drets socials”, amb 16 reivindicacions, 11 de polítiques socials i cinc de política fiscal; els incompliments de l'Estat amb Catalunya, que inclou la invasió de competències, seria l'apartat més llarg, amb 28 punts, i el quart, com el primer, de marcada càrrega simbòlica: evitar la judicialització de la política.

1. RELACIÓ CATALUNYA -ESPANYA.

Després d'asseverar que el 27-S va establir “una majoria al Parlament de Catalunya favorable a la creació d'un nou Estat per a Catalunya”, el document afirma que “és obligació, per tant, dels demòcrates buscar les vies de negociació i diàleg que possibilitin donar sortida a les aspiracions democràtiques de la majoria, que pot incloure, com a mínim, la celebració d'un referèndum vinculant.”

2. GARANTIA DELS DRETS SOCIALS

En l'apartat de polítiques socials, el Govern repeteix algunes de les exigències de Mas, com l'insuficient finançament tant de la llei de dependència com del sistema públic de salut, com la marxa enrere en la suspensió del decret de pobresa energètica de la Generalitat per part del Tribunal Constitucional. També la denúncia de l'amenaça de suspensió del mateix tribunal de les mesures urgents aprovades pel Parlament per afrontar l'exclusió residencial suposa una novetat respecte al juliol. El mateix passa amb la persones refugiades i el fons d'asil, migració i integració.

Pel que fa a les polítiques fiscals, Puigdemont recorda el ja caduc, per diversos motius, entre ells el literal del model de finançament, encara que on planteja batalla és en l'objectiu de dèficit per a aquest 2016. Així, s'afirma que l'actual distribució dels objectius de dèficit per a aquest any entre les administracions (2,5% per a la central i 0,3% per a les autonomies) contravé la llei estabilitat pressupostària. Segons aquests criteris el repartiment hauria de ser un 1,73% per a l'Administració central i un 1,07% de les comunitats.

També suposa una novetat, perquè "afecta l'estat del benestar", diu el text, la retallada de la despesa pública. Un 13,7% a Catalunya, entre el 2010 i el 2015, mentre que l'Estat l'ha augmentat en 10.000 milions.

L'altre gran i recurrent cavall de batalla, el dels interessos del fons de liquiditat autonòmic (FLA), la Generalitat reclama que sigui a tipus zero, i no al 0,83% en què se situa actualment.

3. INCOMPLIMENTS AMB L'ESTAT

També aquí es barreja el que es reclamva al juliol, com el respecte al model d'escola catalana, la descentralització de la gestió del 0,7% de l'IRPF per a fins socials i les beques universitàries, per posar tres exemples, com la concreció dels casos en què la deficient inversió de l'Estat és més greu, per exemple a Rodalies, el corredor Mediterrani, el Quart Cinturó i el desdoblament de la N-340 al sud i al nord de la província de Tarragona.

El document no esquiva cap de les fonts de conflicte entre l'Estat i la Generalitat abans fins i tot que s'entrés en el túnel del procés. Per exemple el Pla Hidrològic de l'Ebre i els ‘papers de Salamanca’.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Dels conflictes nascuts en aquesta nova legislatura catalana, destaca l'acció exterior de Catalunya i el recurs interposat pel Govern davant el TC quan, diu el text, “fins ara i en legislatures anteriors s'estaven desenvolupant literalment les mateixes competències”

4. EVITAR LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA

La Generalitat al·ludeix aquí només al "respecte a l'autonomia local" i evita citar els imputats per la consulta del 9-N, és a dir, Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs. Així titlla de "persecució" les actuacions de la Delegació del Govern a Catalunya contra diversos municipis catalans "per haver manifestat el seu suport a decisions polítiques adoptades pel Parlament de Catalunya".