Podem i IU ultimen un pacte per anar junts si es repeteixen les eleccions

Podem i IU concorreran juntes com a coalició estatal si hi ha repetició d'eleccions el 26-J en virtut d'un pacte que no està rubricat encara però que compta amb el plàcet de Pablo Iglesias i Alberto Garzón. Fonts del partit morat han confirmat a aquest diari que el principi d'acord no s'ha oficialitzat a l'espera que, previsiblement, es dissolguin les Corts i es convoquin els comicis, el dimarts 3 de maig, però donen per fet que hi haurà entesa. 

Entre els detalls per decidir queda el nom, encara que ja s'està estudiant la marca Podem En Comú. El partit d'Iglesias s'ha negat que s'incloguin les sigles IU i veu amb bons ulls la proposta que recupera el nom de la plataforma Ara En Comú, que va sorgir el 2015 per facilitar justament una confluència entre Iglesias i Garzón que, llavors, no va ser possible. La fórmula de la coalició i la denominació final és important, més enllà dels sentimentalismes, perquè permetrà a IU rebre subvencions i saldar part del deute, que puja a 14 milions segons l'últim informe del Tribunal de Comptes.

Després de conèixer-se la notícia, IU va demanar "prudència i paciència", davant el temor que se'ls "utilitzi com a moneda de canvi" en la recta final del calendari en què encara són possibles les negociacions, i temen que es pugui fer un ús partidista del pacte. La cap de gabinet de Podem, Irene Montero, va recordar que no hi ha res firmat encara, però va admetre que hi ha "voluntat" i "comprensió" per "explorar" l'aliança.

RECLAMA UNA DESENA DE LLOCS

Fonts coneixedores de les converses sostenen que Garzón ha sol·licitat una desena de llocs i que reclama un lloc destacat en la llista per Madrid. Aquesta circumstància complica equilibri en el partit d'Iglesias i situa el secretari general en una situació compromesa. Les llistes --no hi haurà primàries -- són cremallera, és a dir, alternen home i dona. Si Iglesias va de número u i Garzón reclama anar de tres, Íñigo Errejón -que va ocupar aquest lloc al desembre- podria quedar desplaçat fins al cinquè lloc. Segons es gestioni l'encaix dels candidats d'IU la tensió interna a Podem podria agreujar-se. En qualsevol cas, l'acord haurà de ser ratificat pels simpatitzants mitjançant votació. El termini per inscriure's com a coalició al ministeri de l'Interior expira el 13 de maig. 

Amb aquesta decisió Podem transigeix en el seu full de ruta. Per al 20-D, no va accedir a un pacte estatal amb IU i només es van segellar acords a Catalunya i Galícia. El que està per veure és fins on arriba aquest gir. L'entorn del líder defensa que els llaços s'han d'estrènyer i desitgen construir un partit instrumental. Els errejonistes creuen que amb la fusió es perdria la capacitat de seduir un espectre més ampli de l'electorat. No es tracta d'una reflexió retòrica, perquè té implicacions directes, com si la campanya es fa conjunta o per separat.

QUI DIRIGEIX LA CAMPANYA

Si s'imposa la tesi de la fusió, la campanya serà única, amb les identitats amalgamades i mítings amb candidats de Podem i IU sobre el mateix escenari. Si finalment s'opta per un ‘junts però no barrejats’, els actes es faran per separat. Queda en l'aire qui la dirigiria. Fins al moment, Errejón ha coordinat totes les del seu partit. De fet, aquest mateix dimecres, Pablo Iglesias ha assegurat que compta amb ell per ser el “cap principal” de la pròxima, però ni ha concretat que sigui l'únic director, ni tampoc el secretari polític ha confirmat que li vingui de gust agafar les regnes de qualsevol tipus de campanya, especialment si l'acord que s'acaba tancant s'allunya dels seus plantejaments estratègics.

En el que s'ha considerat un missatge en clau interna, Iglesias ha demanat aquest dimecres als seus que estiguin “a l'altura del moment històric”. No és cap secret que els dirigents errejonistes han sigut reticents a la confluència amb IU. Fins a les passades eleccions generals consideraven que aquesta marca els situava en un front d'esquerres llunyà a la centralitat del tauler polític. El context de repetició electoral ha fet que matisin aquesta posició i consideren, ara, que la confluència amb Garzón pot acabar sumant vots però segueixen marcant fronteres que no desitgen travessar i reclamen que se segueixi mantenint una línia transversal per seduir un electorat més enllà dels marges de l'esquerra. “Seguim mantenint full ruta, que no és parlar-los als que comparteixen les mateixes etiquetes, sinó la voluntat comuna de refundació democràtica, per posar institucions al servei de la gent, aquest és el leitmotiv”, va explicar el secretari polític en roda de premsa dimarts passat en referència a aquest debat identitari.

COLAU I OLTRA A FAVOR

Les converses d'Iglesias i Garzón han merescut l'atenció d'altres veus significades. L'alcaldessa de Barcelona ja va transmetre la setmana passada a Madrid el seu desig que Podem i IU aconseguissin un acord més ampli que el del 20-D a Catalunya i Galícia. De fet, Ada Colau va invitar personalment el diputat malagueny perquè assistís a la seva intervenció en un col·loqui informatiu a la capital i Garzón va estar a la foto oficial amb la regidora, Iglesias i Errejón. 

Notícies relacionades

Iglesias demana a Podem i a IU estar a l'altura per aconseguir un acord davant el 26-J

Podem desestima repetir primàries i ratificaria les llistes del 20-D si hi ha eleccions

També la líder de Compromís, Mónica Oltra, ha advocat per ampliar els pactes aconseguits per les forces del canvi per tenir “més rendiment” i combatre la “dispersió del vot”.

Podem va obtenir el 20-D cinc milions de vots, 300.000 menys que el PSOE, mentre que IU en va aconseguir un milió. Fonts de la direcció del partit morat consideren que amb l'aliança per al 26-J podrien donar el ‘sorpasso’ als socialistes, superar-los en percentatge de vot, i aconseguir un govern progressista.