El TC s'inclina per anul·lar els fonaments de les estructures d'Estat catalanes

el Tribunal Constitucional té previst començar la setmana que ve el debat sobre el recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy contra les mesures empreses fa un any pel Govern per establir les bases de les anomenades estructures d’Estat. La deliberació començarà dimarts i es prolongarà fins dijous, però és molt poc probable que els jutges aprovin una sentència en aquest mateix ple, ja que serà la seva primera presa de contacte amb un esborrany en què es proposa declarar inconstitucionals aquesta mesures. Fonts de l’alt tribunal han avançat que s’espera una llarga discussió perquè la llei catalana «presenta ombres i llums» i l’advocat de l’Estat ha formulat al·legacions d’escàs «fonament».

    El Govern va recórrer el mes de juny passat dos articles i quatre disposicions de la llei de mesures fiscals, financeres i administratives aprovada pel Parlament de Catalunya que regulen el servei meteorològic, els equipaments comercials, el pla director de l’Administració Tributària de Catalunya, l’inventari del patrimoni de les administracions públiques, el catàleg d’infraestructures estratègiques i la creació de l’agència catalana de protecció social.

     L’alt tribunal va acordar llavors la suspensió d’aquests apartats a instàncies del Govern central i va prorrogar aquesta mesura al novembre, tot i que va aixecar la suspensió de l’article que regula els equipaments comercials.

LLEI PRÈVIA A L’INTENT DE SECESSIÓ  / Els serveis jurídics de l’Estat van demanar que es mantingués la suspensió de tots els articles impugnats perquè consideren que aquesta norma «és de transcendència nacional», ja que marca les pautes «per crear les estructures de l’estat per estar preparat» davant la independència i per formar part «del procés de transició nacional».

    Per la seva part, la Generalitat va demanar l’aixecament d’aquesta mesura per entendre que el compliment de la llei «no causa perjudici general», ja que «es redueix a la preparació interna dels plans, inventaris, catàlegs i avantprojectes per a la futura creació d’òrgans».

    Fonts de l’alt tribunal han avançat que en aquesta ocasió, i en referència a la totalitat del recurs, els jutges no comparteixen íntegrament els arguments de l’advocat de l’Estat, que fins ara ha guanyat per unanimitat del ple les demandes presentades contra normes catalanes que busquen la separació d’Espanya, com la llei de consultes i, més recentment, la declaració del passat 9-N.

    

ELS DUBTES / En aquesta ocasió, segons les fonts consultades, existeixen dubtes sobre aquesta norma perquè els serveis jurídics del Parlament s’han esforçat per no superar la línia i no aprovar normes que obertament envaeixin competències estatals.

    Els jutges, no obstant, sí que tenen clar que és molt poc probable que superi el seu filtre el catàleg d’infraestructures estratègiques perquè en aquest sector l’Estat disfruta de la competència exclusiva per regular, per exemple, el funcionament de les centrals nuclears o la producció d’electricitat. Tampoc té l’aspecte de tirar endavant la intenció de la Generalitat de modificar el servei meteorològic, perquè afecta la seguretat aèria i aquesta també és una competència

estatal.

INTERPRETACIONS DE LA LLEI / Les fonts consultades discrepen sobre el futur de l’agència tributària catalana i l’agència de protecció social, ja que alguns jutges es decanten per declarar-les constitucionals si compleixen amb la interpretació que els indiquin. Aquestes fonts recorden que Catalunya ja gestiona els impostos cedits per l’Estat, que són els indirectes i els de la quota autonòmica, però subratllen que no en pot assumir la recaptació. Per la qual cosa si aquesta agència només vol millorar la gestió, però no augmentar les seves funcions, no hi hauria problemes per crear aquest organisme.

    En la mateixa situació es troba l’agència de protecció social si es limita a gestionar les ajudes socials o de dependència, com pensions no contributives, però les fonts consultades expliquen que no pot anar més enllà perquè l’Estat encara no ha transferit la gestió d’altres prestacions, com la de desocupació o la d’incapacitat, que estan en mans de la seguretat

social.

Notícies relacionades

Junts pel Sí proposa a la CUP parlar d'"obediència al 27-S" en lloc de desobediència al TC

El TC admet a tràmit el recurs del Govern contra la comissió del procés constituent

    Les fonts consultades sospiten que la sentència es firmarà després d’haver sigut discutida, com a mínim en una altra sessió. El ple d’aquesta setmana va carregat amb altres assumptes, com la llei que regula el deute comercial o la que estableix les subvencions per executar obres de reparació d’infraestructures com a conseqüència de catàstrofes naturals, que va ser recorreguda per la

Generalitat.