Examen reial als partits

Dimarts passat el Congrés, més per allò de mantenir les formes que no pas per tenir fe que encara quedi una oportunitat d'última hora, va decidir reservar el 29 d'abril com a jornada per albergar un nou Ple d'investidura, si calgués. Aquesta hipotètica jornada parlamentària arribaria en portes que es complís el termini constitucional perquè el Rei dissolgui les Corts i es convoquin eleccions si no ha sigut possible trobar un president de consens per a Espanya. Però la ronda de contactes (la tercera de l'actual legislatura) que emprèn el cap de l'Estat aquest dilluns amb els grups sembla néixer predestinada a acabar amb una constatació: que els polítics han sigut incapaços de resoldre el sudoku que els ciutadans els van deixar dibuixat a les urnes. I que no hi ha pacte possible. Ni investidura. Ni Govern, sinó unes noves generals el 26-J.

De fet, des de la Zarzuela ja s'ha difós informalment que Felip VI no encarregarà a cap líder que faci un pas endavant per tornar a sotmetre's a una votació si no hi ha pirueta d'última hora i l'hi garanteix algun tipus d'acord –en aquests moments inexistent, segons els partits- d'aquells grups amb capacitat aritmètica de capgirar la situació sumant els seus escons. Teòricament podria ser per la via de la gran coalició que defensen els conservadors o Ciutadans (sense compartir criteri sobre qui ha d'encapçalar-la); pel camí de “canvi” amb el PSOE, Ciutadans i Podem pel que han apostat els socialistes o per la via de l'esquerra amb el suport o abstenció dels independentistes, com desitjaria Pablo Iglesias.

Després de sentir i llegir el que ha passat en les últimes hores, la sensació generalitzada és que el monarca es disposa a complir un tràmit en les pròximes 48 hores. Sense més pretensions. De fet, el guanyador dels comicis del 20-D, Mariano Rajoy, ja ha avançat a la premsa que explicarà a Felip que tampoc ara porta a la butxaca els suports necessaris per assumir una investidura. S'ha de recordar que a finals del gener, el president dels populars va declinar la invitació formal que va rebre del Rei per afrontar aquesta responsabilitat al·legant que tenia una majoria absoluta del Parlament en contra.

NEGOCIACIONS MULTICOLORS

Davant d'aquesta situació, el segon en el pòdium electoral, Pedro Sánchez, va rebre i aquest sí que va acceptar l'encàrrec reial d'intentar formar govern el 2 de febrer. Segons va dir llavors el socialista, per assumir la seva responsabilitat distanciant-se de l'actitud de Rajoy i per posar en marxa “el rellotge de la democràcia”. Això és, perquè pogués convocar-se almenys una sessió d'investidura a partir de la qual comencessin a comptar els dos mesos preceptius per poder dissoldre les Corts i tornar a recórrer a les urnes.

Des d'aleshores Sánchez –el culpable que no hi hagi acord, segons Rajoy, per tenir la clau de la governabilitat- ha estat embrancat en negociacions de gairebé tots els colors que només han exclòs oficialment els independentistes ERC, Democràcia i Llibertat i Bildu i que també han deixat al marge els populars, tal com establia la resolució que els socialistes van aprovar en el seu comitè federal del passat 28 de desembre. El balanç d'aquest procés negociador ha sigut un pacte amb Albert Rivera que va ser rebutjat per dues vegades al Congrés i que va suposar que la resta de l'esquerra, especialment Podem, es distanciés del PSOE. Tampoc va sortir bé l'últim intent que es va fer en reunió ‘a tres’ entre socialistes, taronges i morats que va acabar en sonor fracàs. Això serà el que resumirà el cap del PSOE davant Felip VI, donant-li garanties que ha fet “tot el possible” per complir amb el seu encàrrec i que només Pablo Iglesias podria evitar, en la seva opinió, un 26-J, segons informa Juan Ruiz Sierra.

LA FIGURA DEL PRESIDENT 'INDEPENDENT'

Notícies relacionades

El PP aposta obertament per un pacte amb Ciutadans després del 26-J

Un micròfon delata Luis de Guindos: "Anem a eleccions i hi haurà un resultat molt similar"

Pel que fa als podemistes, resulta aventurat precisar quin pot ser el discurs que Iglesias pronunciarà davant el Rei, atesa la seva provada capacitat de contraatac i la seva tendència a protagonitzar maniobres efectistes, no és descartable que aprofiti els últims compassos del calendari abans de la convocatòria electoral per moure el tauler. O que tingui preparats diversos escenaris de resposta per si fos el PSOE qui fes una maniobra d'última hora. De donar per vàlides les declaracions davant la premsa en els últims dies, aquesta vegada no hi haurà sorpresa, informa Iolanda Mármol. “ Transmetré al cap de l'Estat que la nostra proposta és coherent. Pot tenir una seguretat amb nosaltres. No canviem segons bufa el vent. El que diem en campanya ho complim”, va asseverar fa uns dies, incidint en el fet que els de Podem són “gent de paraula”, ha sostingut el líder morat. I de consultes, ja que Iglesias també portarà sota el braç la ratificació que les bases del seu partit van donar a la seva decisió de no facilitar un Govern a compartir amb socialistes però també amb Ciutadans, l'única via que Pedro Sánchez diu possible explorar per no fer dependre la governabilitat d'Espanya dels secessionistes.

Pel que fa a Albert Rivera, és bastant probable que incideixi davant el cap de l'Estat a dir que ell, amb els seus 40 escons, ha lluitat fins a la sacietat per mirar d'acostar socialistes i populars per a una gran coalició que, al seu entendre, era preferible que liderés Sánchez per haver-se presentat a la investidura. Rivera, que presumeix i presumirà d'haver impedit que Podem arribés al poder, ha advocat en les últimes hores perquè PSOE, PP i C's facin un últim intent de pacte que comporti que els caps fan un pas enrere (inclòs ell) i es col·loca com a president una figura independent.