ENTREVISTA A LA PRECANDIDATA A ENCAPÇALAR LA LLISTA ELECTORAL DEL PSC

Meritxell Batet: "L'abstenció és el gran rival en aquestes eleccions"

"Millorar una mica el resultat del 20 de desembre ja seria indicatiu de la fortalesa del PSC"

dcaminal33702515 barcelona 2016  04 29   politica   meritxell batet160429112952

dcaminal33702515 barcelona 2016 04 29 politica meritxell batet160429112952 / JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts
ROGER PASCUAL / BARCELONA

Meritxell Batet ha acceptat ser el relleu de Carme Chacón al capdavant de la llista del PSC per al Congrés. Tot i que la seva intenció era repetir com a número 2 de Madrid, després de l’adéu de l’exministra de Defensa està disposada a ser la cap de llista a Catalunya. Batet ho va comunicar ahir en l’executiva del PSC. Carles Martí, l’altre precandidat, va tornar a mostrar-se disposat a evitar les primàries si s’arriba a un acord per modificar les polèmiques llistes del passat 20-D.

–¿Com viu una persona acostumada a estar en un segon terme passar al primer pla?

–Que et proposin encapçalar una llista del PSC és per estar contenta. Per a mi és un reconeixement, un orgull, és inevitable. Però també és una responsabilitat enorme. El moment és complicat, les circumstàncies ho són i ha sigut molt precipitat. Efectivament la política té aquestes dues cares: una de molta visibilitat però una altra de molta feina darrere, el treball de fons en base al qual després tenen èxit les polítiques. I és veritat que tinc predilecció per la segona part. A vegades toca agafar aquest protagonisme i donar la cara, però l’important és no perdre de vista el treball de fons, que sempre és fonamental.

  

–¿Què l’ha fet decidir-se?

–Que m’he sentit molt acompanyada en la decisió. He rebut moltes trucades, molts missatges, molt suport. No només del primer secretari del PSC, sinó també de molts militants i amics de fora del partit que no votaran en les primàries però sí en les eleccions.

–Ha dit que no hauria presentat candidatura si s’hagués presentat Chacón. ¿Què li ha dit?

–Si ella s’hagués presentat jo no ho hauria fet. M’ha ofert tot el seu suport, m’ha dit que està disposada a ajudar-me en el que faci falta. Creu que en aquests moments jo puc estar més capacitada per afrontar aquestes noves eleccions. I ha preferit fer un pas enrere i li agraeixo moltíssim les seves paraules de suport.

–Quan vostè i Chacón van entrar al Congrés el PSC va treure 21 diputats i el 20-D es va quedar en 8. ¿Què seria per a vostè un bon resultat?

–Un bon resultat seria millorar els resultats del 20-D perquè és veritat que la situació política a Espanya ha canviat moltíssim respecte al 2004, quan no hi havia dos forces com Podem i C’s. Millorar una mica el resultat anterior seria indicatiu de la fortalesa del PSC.

–Digui’m una cosa que canviaria de la campanya del 20-D.

–Vaig estar tan submergida en la campanya de Madrid i per les Espanyes que, la veritat, no vaig poder fer un seguiment profund de la campanya del PSC. En campanya no tens temps de res. Els pròxims dies l’objectiu és veure molta gent i recórrer molt territori per tocar aquesta realitat fonamental per confeccionar les polítiques que després volem aplicar al Govern.

–Part de l’estratègia del PSC el 20-D va ser dir que Ciutadans i el PP eren el mateix. ¿La repetiria? 

–El PP i C’s estan molt a prop ideològicament, però ha quedat clar que la seva actitud és molt diferent. El PSC segueix molt allunyat de Ciutadans i del PP però les seves actituds han sigut molt diferents, amb això es pot construir una cosa positiva.

–¿L’acord amb C’s els pot passar factura en les negociacions?

–El contingut de l’acord és molt bo, amb polítiques contra la crisi social, econòmica i institucional que podrien estar aplicant-se i no ha sigut possible. Però sí que penso que l’acord amb C’s pot tenir alguna repercussió o crítica per qüestió nominal, però mai per continguts de l’acord.

–¿En quin moment va donar per perdudes les negociacions d’investidura?

–Després de la roda de premsa d’Iglesias l’endemà de la reunió a tres; vaig pensar que no hi havia voluntat d’acord, sensació que no vaig tenir durant la reunió.

 

–¿Seria millor unes terceres eleccions o la gran coalició?

–Cap de les dues. La gran coalició és impossible amb el PP actual. No es tracta de vetar sigles com PP o un líder com Rajoy, sinó que el problema és de fons. De polítiques i com entén la política el PP. Volem modificar la seva reforma laboral, derogar la llei mordassa, reconquistar moltes llibertats retallades, paralitzar la LOMCE, atendre emergències socials... tantes coses que hem reclamat i que no han volgut atendre o escoltar.

–¿El gran rival és l’abstenció?

–Segurament serà el gran rival a batre en aquestes eleccions. La decepció, frustració i impotència que la societat espanyola pot sentir al veure que les forces polítiques no han sigut capaces d’arribar a un acord podrien portar a la desmobilització. La participació en eleccions sempre és positiva i ara és més necessària que mai perquè com més gent vagi a votar més obligats ens sentirem els partits polítics a donar una resposta a l’altura.

–Les llistes del 20-D van ser molt controvertides. ¿És partidària de mantenir-les intactes? Carles Martí ho reclama per retirar la seva candidatura.

–Hi ha molt talent dins i fora de les llistes. Es poden repensar, però és una decisió que s’ha de prendre de forma col·legiada entre militants i dirigents. Amb el Carles compartim elements essencials: projecte, visió de país, objectius de Govern transformador, fer d’Espanya un projecte atractiu per a Catalunya... I per a això és necessari un president socialista. Estic convençuda que ens entendrem i oferirem un projecte sense fissures. 

Notícies relacionades

–Una de les persones que millor la coneix alaba el seu «catalanisme ponderat i la seva racionalitat espanyola». ¿S’hi veu reflectida? 

–Molt. Tinc un sentiment catalanista molt fort, és l’aportació a la governabilitat que fa Espanya millor. I és ponderat perquè no pretén imposar res però sí tenir el seu lloc. I a la vegada que em sento molt catalana i barcelonina, també em sento orgullosa de pertànyer a un país com Espanya que ha aconseguit en molt poc temps una maduresa democràtica i un desenvolupament excepcional.