Pablo Iglesias: "El meu adversari és Rajoy, i Sánchez, un aliat"

-¿Com convencerà Podem l’electorat d’esquerres que la negativa a governar amb el PSOE no estava decidida d’entrada?

-Hem demostrat que volíem assumir responsabilitats en un Govern plural, dialogant i amb capacitat d’escoltar, entre altres coses per afrontar la situació catalana. El nostre discurs, de vegades suau i altres dur, ha sigut coherent: fem el que diem. Sí, crec que molts votants socialistes no han entès que el PSOE es mogués cap a Ciutadans, a qui en campanya qualificava com “les dretes”.

-Si no s’han posat d’acord amb el PSOE ara, ¿per què ho haurien de fer després del 26-J?

-Només hi ha dues opcions: Govern amb el PP o amb Podem. Si a la segona volta guanyem les eleccions o avancem el PSOE, li allargarem la mà. Els socialistes hauran de decidir si governen amb Podem o amb el PP, perquè ha quedat clar que no hi ha cap altra opció.

-El desacord de l’esquerra ha concedit una altra pròrroga al Govern en funcions de Rajoy. ¿Quina part de culpa assumeix Podem?

-Sempre hem apostat per una coalició progressista, que sumava si no fos perquè el PSOE no acceptava les abstencions d’ERC i Democràcia i Llibertat. No és responsable rebutjar l’abstenció de dos partits legítims que ni tan sols plantejaven entrar al Govern. Davant l’acord de les dretes, que només sumava 131 diputats, la 'via del 161' permetia una col·laboració fructífera amb el PNB i obrir un escenari de diàleg amb Catalunya que també hauria sigut positiu per a Espanya.

-Fa una mica més d’un any, en una altra entrevista amb EL PERIÓDICO, vostè manifestava que una coalició d’esquerres “no serveix”: “L’eix esquerra-dreta és un joc de trilers perquè guanyi la banca.” ¿Què ha canviat des d’aleshores?

-El PSOE es va reivindicar d’esquerres en campanya i va acabar pactant amb Ciutadans. Un és el que fa, no el que diu que és. Això no ha de ser una guerra d’identitats. La qüestió és què proposa cada partit. Els ciutadans demanen decència, que les institucions protegeixin els drets socials i que hi hagi més diàleg. Sóc d’esquerres, i se’m nota, però les metàfores d’esquerra i dreta han quedat molt limitades. Quan vells dirigents del PSOE van defensar el pacte amb el PP, ¿en què queden aquestes metàfores?

-Entre el PSOE i Podem, els recels mutus sempre hi han sigut presents. Ha fet la impressió que estaven més pendents de no aparèixer com a culpables del desacord que d’arribar a un acord…

-En política, la confiança se sustenta en fets i assumptes concrets. Si aspires a governar per canviar la vida de la gent has de parlar del què, però també del qui. Separar el què del qui és un joc de trilers. Per això vam plantejar al PSOE una relació d’igual a igual i li vam fer una oferta de coresponsabilitat de Govern, amb un document de cent pàgines amb moltes i doloroses cessions per part nostra.

"El PSOE va firmar amb Ciutadans la gran coalició a mitges"

-No ha transcendit la discrepància programàtica entre tots dos. La imatge que ha quedat és que ha sigut una baralla per les butaques...

-El programa del PSOE, amb qui teníem punts de coincidència, es va desvirtuar després de l’acord amb Ciutadans. El pacte de Pedro Sánchez amb Albert Rivera va suposar la capitulació del PSOE, i Ciutadans en va presumir. Aquest gir a la dreta va impedir l’acord amb nosaltres, quan hauria sigut lògic que un PSOE molt debilitat, amb el pitjor resultat de la seva història, hagués construït una relació de confiança amb nosaltres.

-Després de la investidura fallida hi va haver converses discretes entre el PSOE i Podem i vostè es va reunir amb Sánchez. ¿Què va fallar? Perquè el líder socialista va arribar a dir que vostè el va enganyar…

-Jo crec que no és bo usar aquest llenguatge. Va ser una reunió cordial i sincera, i en la mesura que estem obligats a governar junts, seria bo que tots diguéssim la veritat i intentéssim utilitzar un llenguatge suau. El que va fallar va ser que el PSOE no va voler sortir de la gàbia on era amb Ciutadans. Li vaig insistir molt que havia d’explorar l’altra via, i li vaig assegurar que si era president podria comptar amb la meva lleialtat. Li vaig dir: “Has vist que sóc dur i ferm, que quan tinc una convicció la defenso fins i tot quan no té bona premsa. Si et dono suport com a president pots comptar amb la meva lleialtat mentre el pacte estigui vigent. Tindrem pressions, i tu en tindràs en el teu partit, però tenim una oportunitat històrica que tu tens l’oportunitat de liderar. Em faig càrrec de les dificultats, però et demano que almenys exploris aquesta via, que no diguis 'no' des del principi ni insisteixis que ens abstinguem per facilitar un Govern sobre la base del pacte amb Ciutadans, perquè aquest no pot ser el nostre Govern”. Va ser una pena que no explorés aquesta via, que hauria agradat als votants del PSOE i hauria despertat una gran onada d’il·lusió a tot el país. I que a Catalunya s’hauria percebut com un Govern amb el qual es podria ­dialogar.

-¿De veritat no hi havia marge per modificar el pacte Sánchez-Rivera?

-No vaig fer altra cosa; per això em vaig incorporar a l’equip negociador. En la reunió a tres, molt cordial i molt clara, el nostre secretari d’Economia, Nacho Álvarez, va exposar les mesures econòmiques en què estàvem disposats a cedir. Luis Garicano (Ciutadans) negava amb el cap. Jo mirava Rodolfo Ares (PSOE), que deia: «D’aquí no ens podem moure». Jo vaig preguntar a Ciutadans: «¿Estarien disposats que estiguéssim al Govern?». Van dir que no. ¿I que sobre la base del seu pacte hagi alguna cosa més que retocs? I em van dir que no. ¡No a tot!

-Podem agita el fantasma de la gran coalició PP-PSOE, però aquesta no s’ha produït…

-Ho demanaven les elits econòmiques i tothom, incloent-hi Rajoy, ha reconegut les pressions. L’han defensat el PP, Ciutadans i la vella guàrdia del PSOE. Això va portar el comitè federal socialista a imposarli a Sánchez uns límits impracticables: ni Govern amb Podem ni acord amb les forces catalanes. Ell s’ha esforçat de tot cor, ho ha intentat, però no s’ha atrevit a sortir de la gàbia.

 

-I, malgrat tot, Sánchez no ha acceptat la gran coalició…

-Això és bo, però per completar la coherència haurien d’haver arribat a un acord amb nosaltres. Ciutadans tenia raó que el seu acord amb el PSOE només tenia sentit si s’hi incorporava el PP, de manera que els socialistes van firmar la gran coalició a mitges. 

"Allargarem la mà al PSOE si el guanyem. Potser una altra correlació facilitarà la coalició d'esquerres"

-¿En què discrepa d’Ínigo Errejón sobre el diàleg amb el PSOE?  

-A Podem hi ha diferències d’opinió enriquidores. El cervell d’Íñigo és un dels millors d’aquest país, i compto amb ell perquè segueixi treballant al meu costat. Que a Podem hi hagi gent com Miguel Urbán o com Errejón, que poden tenir moltes diferències entre si, m’enorgulleix com a secretari general. Però en l’estratègia de negociació hem demostrat que coincidim.

-¿Errejón no preferiria abstenir-se en la investidura de Sánchez?

-De cap manera. Alguns pretenen fer-li mal situant-lo en una posició que mai ha defensat, encara que hagués sigut legítim que ho fes. Davant aquestes abraçades de l’ós malintencionades sempre el protegiré.

-¿Què ha canviat a Podem perquè ara accepti l’aliança amb IU que va rebutjar abans del 20-D?

-Hi ha una oportunitat històrica de formar un Govern de coalició progressista, i tots hem d’estar a l’altura de les circumstàncies. Jo vull aquest acord i m’esforçaré per aconseguirlo, i em consta que Alberto Garzón també.

-El seu propòsit amb aquest acord és prendre al PSOE el lideratge de l’esquerra. ¿Per què els socialistes s’haurien de sumar a un Govern amb Podem al capdavant si vostès no ho han fet amb Sánchez?

-Jo vaig dir que hauria acceptat que Sánchez fos el meu president. Perquè es produeixi la coalició d’esquerres potser és necessari que la correlació entre les forces progressistes sigui diferent. Ens agrada la paraula 'sorpasso', però per 'sorpassar' el PP. Per guanyar el PP cal fer polítiques diferents i curar els vicis de la vella política, i per aconseguir-ho seguirem allargant la mà al PSOE. És bo que el to entre nosaltres es relaxi, i assumeixo la part que em toca, perquè si al final haurem de governar junts convé que no siguem presos de les nostres pròpies paraules.

"Som la força del referèndum, és el nostre programa, però la seva concreció s'hauria d'acordar a Catalunya"

-¿Segur que no serà una campanya agra amb el PSOE?

-El meu adversari és el PP, és Rajoy, no és Sánchez. Ell i el PSOE hauran de ser, espero que aviat, els nostres aliats. L’objectiu és guanyar el PP.

-Podem ha mantingut la defensa del referèndum català. ¿Inclouran al seu programa la pregunta proposada per En comú Podem?

-Som la formació política del referèndum, que hem defensat de forma inequívoca. Fins i tot els nostres adversaris a Catalunya, com el president Puigdemont, ens ho han hagut de reconèixer. El seguirem portant al programa, però la seva concreció ha de ser fruit del diàleg entre les forces catalanes, encapçalades per En Comú Podem. 

Notícies relacionades

El retret de Pedro Sánchez

La pregunta d'Albert Rivera

-En Comú Podem i altres confluències aspiren, aquesta vegada sí, a tenir grup propi al Congrés, però ja s’ha vist que no es pot...

-Depèn de la voluntat política. La clau és guanyar el 26-J i assegurar que la mesa del Congrés interpreti correctament el reglament.