De Rita a Panamà

Era lògic que el degoteig de casos de corrupció i evasió fiscal no s'aturés després del 20-D i, a vegades, la lògica es compleix. Hi ha tres casos que han centrat l'atenció mediàtica i que, segur, serviran de munició dels partits en la campanya electoral de les eleccions generals del 26-J.

RITA BARBERÁ

La corrupció del PP a València ja suma diversos toms i, per tant, en aquest 2016 hi havia poc marge de sorpresa. Fora que es tractés de l'amiga personal de Mariano Rajoy i lideressa omnipotent i omnipresent del partit a la comunitat de Llevant: Rita Barberá.

El 26 de gener una operació policial en el marc del 'cas Imelsa' es va saldar amb la detenció de 24 persones, entre elles la de l'expresident de la Diputació de València, Alfonso RusAlfonso Rus. Entre els arrestat es van comptar diversos col·laboradors de Barberá. L'endemà va ser el mateix Mariano Rajoy el que va sortir a defensar el que ja començaven a ser acusacions formals sobre la gestió de l'alcaldessa: "Rita Barberá està neta", va afirmar.

Una setmana després, Barberá va asseverar en un comunicat que "cap contracte de l'Ajuntament de València s'ha manipulat, ni hi ha hagut desviament a finançament il·legal". I és que, en el que es coneix com a 'operació Taula' , una separata del 'cas Imelsa' centrada en l'ajuntament valencià, s'atribueix a Barberá una trama de blanqueig de diners. Van haver de començar els tràmits per a la seva imputació -com a senadora està aforada- i un segon reconeixement de Mariano Rajoy, això sí, no tan vehement, perquè l'alcaldessa s'atrevís a afrontar els mitjans de comunicació. I ho va fer en un  to encès.

A mitjans de març, el jutge va afirmar que existien "indicis racionals" que l'exalcaldessa havia participat en el blanqueig de capitals. El magistrat va oferir a Barberá declarar voluntàriament i va imputar el PP de la comunitat. El cas és que dies després es va personar en la causa amb la seva neboda com a advocada.Fa una setmana, el jutge del 'cas Imelsa' va sol·licitar al Tribunal Suprem que imputés l'exalcaldessa. Afegiu-hi a aquesta petició una altra més, ja que com els dònuts, les desgràcies van de dos en dos. I és que aquell mateix dia, va arribar un altre requeriment, aquesta vegada, per incomplir la llei de la memòria històrica .

ELS 'PAPERS DE PANAMÀ'

A l'estela del que va fer en el seu dia Edward Snowden  i Julian Assange, un consorci de mitjans i periodistes internacionals van començar a alliberar en comptagotes els més de dos Terabytes d'informació obtinguts dels arxius d'una firma d'advocats panamenya especialitzada en la creació de societats pantalla, és a dir, empreses fantasma en què apareixen com a responsables persones que no són les que realment hi ha darrere. Són els 'papers de Panamà' que han causat la dimissió del primer ministre islandès i, sense anar més lluny, la del ministre d'Indústria, Energia i Turisme en funcions espanyol, José Manuel Soria.

L'11 d'abril va saltar la sorpresa, que es diria en un carrusel esportiu. Les informacions van assenyalar Soria com a administrador amb el seu germà de l'empresa UK Lines Limited, radicada a les Bahames. Soria ho va negar "rotundament" i va asseverar que no tenia ni idea de per què el seu nom apareixia als 'papers de Panamà'.

L'endemà ja va reconèixer que el seu pare havia sigut soci de la firma britànica fins a la seva mort. En el registre mercantil de Londres, com a les Bahames, Soria apareixia com a administrador. El mateix error dues vegades.

Al tercer dia es va saber que el nomenament de Soria com a administrador d'UK Lines, és a dir, aquell càrrec al qual el ministre defensava no haver sigut designat mai, portava la seva pròpia firma i al quart es van conèixer documents corporatius on el sotasignat era ell mateix.

I Soria va dimitir i va deixar, fins al moment, en set els escàndols, i en desenes els imputats del PP des de la celebració del 20-D.

MANOS LIMPIAS I AUSBANC

El tercer gran escàndol no ha implicat cap partit polític, sinó el gran animador de les causes judicials, el sindicat de funcionaris Manos Limpias. El cas de Manos Limpias i de l'associació d'usuaris de la banca (Ausbanc) ha revelat una poderosa trama d'extorsió vinculada amb la justícia i que tenia, en el fons, una forma molt senzilla d'operar. Manos Limpias interposava demandes a dojo, per exemple en el 'cas Noós' contra la infanta Cristina, i després exigia un pagament per retirar-les. El cobrament es realitzava mitjançant la contractació de publicitat a la revista interna d'Ausbanc. A canvi, en la publicació no carregaven contra les entitats bancàries submises. El pastís es va descobrir, la lògica acaba per complir-se, quan hi va haver bancs que es van negar a cedir al xantatge.

Notícies relacionades

Rufián & Tardà, millor sols

CDC, resistir és vèncer

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va decretar la presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables de Manos Limpias i Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda.

Manos Limpias, que es va presentar en les seves declaracions fundacionals com un sindicat anticorrupció i antiindependentista, s'ha personat en casos com el dels 'ERO' d'Andalusia, a més del ja esmentat 'cas Nóos' i també contra la família Pujol, sent aquest últim l'únic que de moment han abandonat. A més, ha interposat demandes molt curioses, des de 'Los Lunnis', per mostrar un casament homosexual, al futbolista Samuel Etoo per entonar, quan era jugador del Barça, càntics ofensius contra el Reial Madrid.