Perill d'abstenció

La participació en les eleccions del 20 de desembre no va ser precisament per llançar coets, però és que la del 26 de juny corre el risc de batre tots els rècords negatius. En els comicis al Congrés de fa quatre mesos van votar el 69,67% d'electors. Va ser la quarta xifra més baixa de les 12 convocatòries que s'han celebrat des del 1977. Múltiples factors poden causar una abstenció encara més gran d'aquí dos mesos si els partits no es posen les piles per animar la ciutadania.

El primer element desmobilitzador és el fastigueig amb uns polítics que en quatre mesos no han sabut o no han volgut posar-se d'acord. El segon, les poques perspectives de canvis significatius que ofereixen les enquestes per al 26-J: un dels elements que podria deparar certa sacsejada seria la confluència entre Podem i Izquierda UnidaPodemIzquierda Unida, però si aquesta no es produeix, els sondejos només vaticinen un lleu ascens del PP i de Ciutadans i la caiguda del partit de Pablo Iglesias. Encara que la tindria més a prop, la dreta seguiria sense obtenir la majoria absoluta, per la qual cosa els pactes a diverses bandes que ara han fracassat seguirien sent necessaris.

EL PONT DE SANT JOAN

A tot això s'hi ha de sumar la renúncia de molts espanyols residents a l'estranger després de les dificultats per votar en l'anterior convocatòria. I una altra dada molt rellevant: la data de les eleccions. El 26 de juny no només ja hauran començat les vacances escolars, sinó que aquell serà l'últim dia d'un pont festiu en nombrosos punts d'Espanya, cosa que pot portar molta gent a desplaçar-se lluny del seu col·legi electoral. Les tres comunitats on es presenten les confluències de Podem, Catalunya (5,3 milions de potencials votants), el País Valencià (3,51 milions) i Galícia (2,25 milions), tenen marcat el divendres 24 de juny, Sant Joan, com a festa autonòmica, i algunes desenes de localitats de la resta del país (Palma, Almeria, Albacete, Badajoz, Lleó…) l'han assignat com a dia lliure local.

En el cas de Catalunya també entrarà en joc un altre actor: el 20-D no hi va haver tanta afluència com en les eleccions al Parlament Parlament del 27 de setembre per diversos motius, però un d'ells va ser que part de l'independentisme va decidir no anar a votar en uns comicis al Congrés. Davant d'això, ¿se sumaran encara més sobiranistes a l'opció de no anar a votar?

¿A QUI BENEFICIARIA?

Revisat el significant, passem al significat. Aritmèticament, l'abstenció no té cap repercussió. És a dir, a l'aplicar la llei d’Hondt el càlcul s'efectua a partir del total de persones que han votat, no del total de persones que podien votar. Per exemple: si el 26-J van a les urnes un milió menys d'electors però el percentatge de vots a cada partit és el mateix que van obtenir en els comicis del 20-D, el repartiment d'escons seria el mateix que hi va haver llavors. Ara bé, descartada la fredor dels números, políticament l'abstenció té incidència perquè no repercuteix de forma uniforme. No totes les candidatures es veuen afectades igualment.

Notícies relacionades

Rufián & Tardà, millor sols

CDC, resistir és vèncer

Un repàs a les 12 eleccions legislatives des de la del 1977 avala aquesta tesi. Amb l'excepció de la victòria socialista del 1989, quan van votar el 69,74% dels electors, sempre que la participació ha sigut inferior al 70%, la dreta ha tret més bons resultats i s'ha imposat en les eleccions. Cert és que la UCD d'Adolfo Suárez (el 1977) i el PP de José María Aznar (el 1996) van vèncer després d'una gran afluència a les urnes (el 78,83% i el 77,38% respectivament), però en el primer cas es venia d'on es venia, ja que eren les primeres eleccions de la democràcia, i en el segon, els populars només van avantatjar el PSOE en 15 diputats i 290.000 vots. A més, la suma de socialistes, IU i altres forces progressistes va ser més gran en percentatge de vot que la de les candidatures conservadores.

Un altre exemple és que tant Aznar com Mariano Rajoy van forjar les seves majories absolutes per sota del 69%... i que les últimes enquestes de cara a la repetició d'eleccions apunten també que el creixement del PP coincideix amb una caiguda de la participació. La més clara en aquest sentit és la que va oferir el diari conservador ‘La Razón’. Segons aquest sondeig, l'abstenció el 26-J serà la més gran de la història, del  35,8%, i arribarà al 42% en els votants menors de 30 anys. Es tracta precisament de l'electorat que sol decantar-se generalment més cap a l'esquerra. Dit d'una altra manera, Rajoy pot guanyar forces per aconseguir la seva somiada gran coalició si la gran abstenció s'acaba confirmant.