Carme Forcadell: "Les plebiscitàries van ser el 27-S, no m'imagino en un altre Junts pel Sí"

Carme Forcadell (Xerta,1956 ) és una de les millors coneixedores del sobiranisme. Preveu que ni hi haurà un altre Junts pel Sí ni es pot descartar un acte de desobediència. Sosté que la via per ampliar la base a favor de la independència no és cap altra que la de les polítiques socials per virar cap a l'esquerra. I recorda que quan va deixar l'ANC l'acord era no fer llistes úniques.

-Vostè va ser candidata de Junts pel Sí, amb un full de ruta que preveia una declaració d'independència en aquesta legislatura prèvia a unes eleccions constituents. Després de ser investit, el president va fer una interpretació d'aquest full de ruta, ERC, una altra. ¿Preveu que en aquesta legislatura hi hagi una DUI que doni pas a uns comicis constituents?

-El que li puc dir és que aquest procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes. Això està claríssim. Crec que el president ha dit que complirà el full de ruta que preveu unes eleccions constituents en 18 mesos. Jo el que li puc dir és que el Parlament farà el que decideixi la majoria de diputats de la Cambra.

-Però per donar pas a eleccions constituents prèviament hi hauria d'haver una declaració...

-Això ho hauran de decidir els diputats. Si els grups ho decideixen, ho farem. Actuem sempre d'acord amb el reglament i la majoria parlamentària que hi hagi. Aquest és el full de ruta del Govern i el president ha dit que es complirà. ¿Com es concretarà? No ho sé, anem actuant d'acord amb cada situació nova. Hi ha d'haver eleccions constituents i després votar la Constitució catalana. Aquest era el full de ruta previst i s'està desenvolupant.

-¿Sense una DUI prèvia?

-El president va dir que no es faria, que es farien unes eleccions en 18 mesos i després es votaria aquesta Constitució.

-El dubte és si aquests nous comicis poden acabar convertint-se en unes plebiscitàries bis.

-Jo entenc que les plebiscitàries van ser les del 27-S. La idea amb què jo mateixa i molts vam anar a Junts pel Sí era que es tractava d'una convocatòria de plebiscitàries. Entenc que les pròximes han de ser constituents.

-Per entendre'ns, ¿vostè no s'imagina tornant a formar part d'un Junts pel Sí?

-No.

-O sigui, ¿no hi haurà un altre Junts pel Sí?

-Això és una cosa que hauran de decidir Esquerra i Convergència, però el que tinc clar és que les eleccions plebiscitàries van ser el 27-S. I que les pròximes han de ser diferents.

-¿També haurien de ser diferents les noves eleccions generals, tot i que l''expresident Mas proposa una altra candidatura unitària?

-L'important és que hi hagi unitat d'acció. La fórmula és l'hauran de decidir Esquerra i CDC, que crec que no estan precisament d'acord.

-Si Carme Forcadell hagués sigut presidenta de l'ANC aquell dia de juliol de l'any passat en què es va acordar la llista única, ¿hi hauria hagut una coalició entre CDC i ERC per al 27-S?

-Jo això no l'hi puc respondre. Sí que puc dir que quan jo vaig deixar l'Assemblea l'acord era eleccions el 27-S i llistes separades. A més, en la presa de decisió d'aquell dia de juliol també van participar partits i Òmnium, no només l'ANC.

-¿La preocupa la situació actual de l'ANC, amb un risc evident de divisió?

-Jo crec que l'ANC tirarà endavant, que els associats saben en quin moment històric vivim. Quan jo n'era presidenta sempre hi va haver algunes tensions les setmanes prèvies a les eleccions. I sempre es van solucionar. És normal.

-¿Els partits estan més presents ara a l'ANC que abans?

-No ho crec. Si es mira la llista de socis amb doble militància (entitat i partit) no ha variat. Sí que ha canviat el moment del procés, que ara és més complex i complicat.

-Quan vostè baixa del faristol després de pronunciar el seu famós "president, posi les urnes" abans del 9-N del 2014, pensa "buf, quina n'he armat "?

-No. Jo tenia clar que hi havia una majoria de socis de l'ANC que volien aquell referèndum. En aquell moment només deia el que volia el gruix de l'Assemblea. No va ser una decisió personal.

-¿Per què no va ser possible mantenir el referèndum?

-Això ho ha de parlar amb el Govern, que va ser el que ho va negociar. Nosaltres érem societat civil. No va ser el referèndum que volíem i sempre ho hem dit.

-L'ANC ha anat posant-se successives fites, per exemple, sobre la data de la independència. ¿L'Assemblea ha viscut presonera d'aquest calendari?

-Jo puc parlar de la meva època com a presidenta. Ens posàvem fites com a manera d'abordar grans qüestions, una manera de posar tota la maquinària en marxa. Sempre hem funcionat així, fins i tot en qüestions organitzatives internes. I era també una manera de pressionar, d'empènyer el Govern. I després, per exemple, la fita del 9-N vèiem claríssim, que es podia celebrar un referèndum. Després, pel que fos, no es va produir com estava plantejat.

DESOBEDIÈNCIA

-¿Com valora la nova decisió del Govern perquè el Constitucional tombi part de la llei de pobresa energètica i emergència habitacional?

-És una decisió que afecta greument el benestar dels ciutadans de Catalunya i mostra la constant actitud de judicialització. Aquí hem d'afegir que no s'han estalviat demanar la suspensió cautelar com havia reclamat el vicepresident. És la línia de sempre, de judicialitzar la política. És hora de fer política i no d'anar als tribunals.

-¿Creu que s'ha de desobeir?

-Crec que el Govern ja ha dit que les mesures incloses en la llei tiraran endavant. És una llei, a més, que prové d'una ILP i va ser aprovada pràcticament per unanimitat.

-¿Com s'amplia la base social de l'independentisme? ¿Cap a l'esquerra?

-L'independentisme creixerà si es percep com un instrument per a la millora de la qualitat de vida. Per tant, s'ampliarà especialment si es prenen mesures socials. L'aspecte nacional i el social són dues cares de la mateixa moneda. Ara no tenim les eines per ajudar els que més ho necessiten.

-¿Un acte de desobediència per una mesura social ajudaria a visualitzar això que apunta?

-Als catalans els costa entendre que el TC tombi la llei d'igualtat entre homes i dones. Crec que una llei que ha sigut aprovada per unanimitat pel Parlament s'ha d'aplicar, especialment si ajuda els més desafavorits.

-¿Creu que aquests sectors d'esquerra que no són contraris a la secessió, però tampoc favorables, es poden sumar al procés?

-Jo crec en la sobirania del poble de Catalunya i del seu Parlament, i això és fàcilment comprensible, especialment si es tracta de mesures socials, per una gran majoria parlamentària.

-Se sent cada vegada més el debat situat en el referèndum, per part del president i altres a CDC, paraula que era criticada...

-Nosaltres sempre hem fet bandera del referèndum, començant pel del 9-N. De fet, va ser la societat civil, l'ANC, la que el va impulsar. Una solució dialogada és la millor, una altra cosa és que no es vegi possible. Ara, no entenc per què l'Estat espanyol no ha fet igual que la Gran Bretanya. Quan el partit nacionalista escocès, l'SNP, va guanyar amb el 44%, David Cameron va dir: "Tenim un problema". S'hauria d'haver fet exactament igual quan el 27-S Junts pel Sí i la CUP van guanyar amb un 48%. No obstant, aquí no va passar res. Aquest és el problema.

L'EXERCICI DEL CÀRREC

-L'oposició l'acusa de partidisme en l'exercici del càrrec...

-A una presidenta del Parlament no se li pot demanar que renunciï a la seva ideologia, ni que pensi què és millor per a aquest país. El que sí que se li ha de demanar és neutralitat. I jo crec que la tasca més important d'aquest Parlament és que es pugui parlar absolutament de tot. M'haurien de dir en quins punts o moments diuen que he comès una falta de neutralitat.

-Un que han citat és la resolució de la Mesa de la Cambra respecte a la moció de desobediència de la CUP, amb un informe desfavorable que, segons l'oposició, no ha sigut atès...

-Vam fer cas a l'informe dels lletrats i per això vam demanar (a la CUP) que canviessin la referència explícita a desobeir el TC. El principal objectiu és que es pugui parlar absolutament de tot. Per això vam treure la referència explícita al TC i vam entendre que es podia admetre per facilitar el debat. Sempre hem complert el reglament.

-El que era estrany era acceptar a tràmit la moció sempre que es canviés...

-Condicionada, evidentment.

-Això és inèdit.

-Sí, és veritat, era una situació inèdita, però és que no havíem tingut mai una sentència del Constitucional en contra. Era una resposta nova per a una situació nova. Però d'acord amb el reglament.

-¿Hi ha temps d'aprovar 45 lleis al Parlament, com va dir el president?

-Ja ho veurem. Esperem que hi hagi temps. Però no depèn de mi, sinó del Govern i dels partits.

-¿Després del 26-J, un nou Govern del PP amb Ciutadans seria el pitjor per al sobiranisme o seria un accelerador del procés per allò del 'com més malament, millor'?

-Crec que les institucions catalanes hem de fer el nostre camí al marge del que passi a l'Estat, però no sóc partidària del 'com més malament, millor'.

-¿Quin perfil del Govern preferiria a Espanya?

-¿Què m'agradaria? Un Govern molt dialogant i que permetés el referèndum. Que digués que està d'acord amb el dret d'autodeterminació i dialogant. Avui només Podem i IU hi estan a favor i no veig que tinguin majoria absoluta. A la resta, els desitjo que els vagi molt bé.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

-¿En quina fase del procés estem?

-Tenim un Govern independentista, que és una cosa que no havíem tingut mai. I això és un actiu molt important. I amb un mandat democràtic sorgit de les urnes. Però s'ha de dir que estem fent una cosa molt difícil i complicada. Estem fent el camí que altres països han fet, però d'una manera diferent. L'independentisme no havia estat mai tan bé com ara.