Rivera busca rendibilitzar el seu pacte amb el PSOE i la corrupció que afecta Rajoy

Ciutadans va arribar al 20-D un pèl desinflat, per efecte dels últims dies de campanya, respecte a les grans perspectives que auguraven les enquestes. Fins i tot així, va aconseguir 40 escons la primera vegada que es presentava a unes generals, va arrasar sobre UPD fins a fer-lo desaparèixer i va robar bastant de vot al PP i algun als socialistes. Albert Rivera no va tenir la clau del Govern com hauria desitjat, però va voler arriscar i revaloritzar el que havia recollit a les urnes: va optar per pactar i recolzar la investidura del socialista Pedro Sánchez, encara que això comportés reticències en els seus seguidors més conservadors i trair l’última promesa electoral que va fer, referida al fet que mai recolzaria el PP o el PSOE i només s’abstindria per investir un dels seus líders si l’altre partit se sumava a aquella estratègia. Rivera, com la resta, ja pensa en el 26-J i aposta per atraure els votants populars que rebutgen que Mariano Rajoy torni a ser candidat.

AVÍS RELLEVANT / Els últims mesos els ha passat, a més de presentant-se com a potencial mediador entre socialistes i populars, tancant els detalls del seu (insuficient) acord amb el PSOE i dirigint cops de puny dialèctics al fetge de Rajoy. Sense pietat. Retraient-li la corrupció. Ja ha demanat el seu cap polític en innombrables ocasions i, en les últimes 48 hores, ha llançat un avís rellevant: després dels comicis del juny només buscarà l’aliança amb els conservadors si al capdavant no hi ha el seu líder actual. 

Notícies relacionades

Resum de la legislatura més curta

De Rita a Panamà

    El pas de les setmanes dirà si el seu acostament al PSOE en un moment en què el PP es trobava assetjat per escàndols com la trama Púnica, el cas Imelsa i els papers de Panamà, i l’estratègia que ara emprèn Rivera, que busca clarament obrir les portes als que ja no confien en Rajoy, dóna fruits. De moment, els sondejos li són favorables i tots ells marquen una tendència ascendent.

    A més, des de l’organització taronja es confia a treure rèdit al fet d’haver fet sacrificis notables en pro de la governabilitat, com oferir concessions davant els socialistes per dissenyar 200 mesures que van conformar el seu pacte i asseure’s a negociar, fins i tot amb Podem (si bé aquella reunió a 18 va acabar malament i amb els de Pablo Iglesias instant les seves bases a sentenciar el pacte PSOE-Ciutadans). Els dirigents de Ciutadans tampoc deixaran de destacar en precampanya i campanya que, tot i haver-se reunit amb la força morada, «gràcies» al seu veto no hi ha un Govern d’Espanya.  PATRICIA MARTÍN