Els interrogants del 26-J

Molts se senten aquests dies com Bill Murray a 'Atrapat en el temps', revivint el dia de la marmota electoral. "¿Per què s'han de repetir les eleccions si sortiran els mateixos resultats que el 20-D?", es pregunten. Però, encara que tot sembli igual, entre les dues eleccions hi haurà, com a mínim, set grans diferències. 

¿EL PP POT GOVERNAR I RAJOY NO SER PRESIDENT?

Malgrat que hi ha dubtes entre alguns dirigents del PP, Mariano Rajoy seguirà al capdavant de la seva candidatura. Una altra cosa serà què passi deprés del 26-J, és a dir, si l'aritmètica permet que populars i Ciutadans sumin, però Albert Rivera demana el seu cap per pactar. En els comicis caldrà veure quina factura passen els últims escàndols, que l'obligaran a depurar les llistes de noms com Pedro Gómez de la Serna i José Manuel Soria. El primer, acusat de cobrament de comissions irregulars, es va negar a renunciar a la seva acta de diputat i es va passar al grup Mixt. Per la seva part, l'exministre va deixar la política després de l'escàndol dels 'papers de Panamà'. Els canvis a les llistes de Congrés i Senat no afectaran Rita Barberá, perquè és senadora per designació autonòmica.

¿ACONSEGUIRÀ SÁNCHEZ SEGUIR COM A LÍDER DEL PSOE?

Pedro Sánchez repetirà després d'ajornar el congrés del partit per posposar la pugna interna, encara que segueix sense estar clar el seu futur ni la llibertat que tingui a l'hora d'explorar pactes postelectorals. Abans, haurà de fer moviment de fitxes a les llistes. A Madrid haurà de resoldre els dubtes de l'exmilitar Zaida Cantera i cobrir les baixes de l''exciudadana' Irene Lozano i Meritxell Batet. La número 2 per Madrid és l'elegida per rellevar Carme Chacón, que ha renunciat a repetirCarme Chacón,  com a cap de llista del PSC. Batet intentarà mantenir o millorar els mals resultats de fa quatre mesos, quan el PSC es va quedar amb només vuit escons.

¿FINS ON ARRIBARÀ L'ALIANÇA IU-PODEM?

El 20-D només van compartir cartell a Galícia sota l'etiqueta d'En Marea i a Catalunya amb En Comú Podem però ara Podem i Izquierda Unida han decidit canviar d'estratègia de cara a uns nous comicis. Alberto Garzón, que va veure com el milió de vots d'IU només li valien dos diputats, aquesta vegada només accepta que hi hagi una confluència en tots els territoris. Per això, Podem i IU és molt probable que hi concorrin junts com a coalició estatal. Sobre el paper, les projeccions diuen que una llista conjunta de l'esquerra alternativa hauria obtingut 85 escons el 20-D. S'haurà de veure, a l'hora de la veritat, quin resultat dóna aquesta unió el 26-J.

¿ACONSEGUIRÀ EN COMÚ PODEM UN GRUP PROPI?

La gran guanyadora a Catalunya va ser En Comú Podem. A més del trident Ada Colau-Xavier Domènech-Pablo Iglesias, l'aposta pel referèndum i el grup propi al Congrés van ser dos dels pilars de la seva campanya recent. Però la Mesa del Congrés va impedir que disposessin de grup propi a l'argumentar els lletrats que Podem no s'havia confrontat en les eleccions generals amb les seves aliances. Per això, En Comú Podem es planteja presentar-se al 26-J com un partit i no com una coalició, perquè consideren que així podrien tenir el grup diferenciat del de Pablo Iglesias. Una idea a la qual s'han sumat també En Marea i Compromís.

¿RETINDRÀ CIUTADANS EL VOT PRESTAT?

Albert Rivera s'ha posicionat durant les negociacions com a home d'Estat a la recerca de consensos. Malgrat que ha volgut mantenir una imatge de centralitat, el seu acostament a Pedro Sánchez li pot fer perdre part dels suports que va pescar al calador popular molest amb la corrupció. El gran repte de la formació taronja de cara a la repetició electoral serà veure si aconsegueix retenir el vot prestat de l'electorat del PP i si els seus diputats són suficients per aconseguir una majoria de dretes o per greixar una gran coalició entre populars i socialistes.

¿CANVIARÀ L'ABSTENCIÓ ELS RESULTATS?

Notícies relacionades

Perill d'abstenció

El mirall grec

L'abstenció pot ser el factor determinantabstenció  que pot alterar els resultats. En els últims comicis la participació va ser del 69,67, la quarta xifra més baixa de les 12 eleccions generals celebrades a Espanya. I les enquestes vaticinen que, en un diumenge de ressaca del pont de Sant Joan, encara hi pot haver un augment notable de l'abstenció, fruit del cansament de la ciutadania amb la classe política. La història demostra que l'abstenció penalitza molt més  l'esquerra, ja que, a excepció de 1989, sempre que la participació ha quedat per sota del 70% ha guanyat la dreta. Per això un dels missatges més sentits aquest Primer de Maig ha sigut que l'única manera que el PP no segueixi en el poder és que els votants de PSOE i Podem no es quedin a casa. 

¿QUINA SERÀ L'ESTRATÈGIA DE L'INDEPENDENTISME?

Convergència no ha aconseguit convèncer ERC i finalment els dos partits concorreran per separat a les eleccions. El rival a batre és En Comú Podem i és per això que l''exconseller' i cap de files de CDC a Madrid, Francesc Homs, enarbora la bandera del referèndum i comença a redoblar les crítiques a l'anomenada nova esquerra, la que té com a principal referent l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Les enquestes internes de CDC pronostiquen un descens i això que, amb el divorci previ amb Unió, van perdre la meitat dels seus escons a Madrid. En canvi als republicans la demoscòpia els pronostica un ascens.Si això es confirma seria tot un èxit per a ERC tenint en compte que amb el tàndem Tardà-Rufián van aconseguir nou diputats, el millor resultat de la seva història.